Aquests dies del mes d’agost una de les frases que fan furor és: «que bé s’està a Sabadell quan tothom és fora». Podria ser un tòpic, però no ho és. També podria ser un consol per aquells que no es poden permetre fugir de la ciutat quan la gent marxa o simplement prefereixen quedar-se. Sabadell en aquestes dates, malgrat la calor i la xafogor, es fa més respirable gràcies a una dràstica reducció de la mobilitat i a la sensació de més tranquil·litat als carrers. Fins i tot massa per a alguns.
La llàstima, i això és un altre dels tòpics, és que durant aquesta època de l’any també es redueixen les possibilitats de disposar d’activitats culturals. Més aviat t’has de dedicar a gaudir d’un entorn que mai està prou valorat i que en períodes de vacances qui sap si alguns el descobreixen per primer cop. De fet, fa pocs dies, en un reportatge del diari, s’esmentaven deu racons de la ciutat per gaudir-los a l’estiu proposat pels mateixos lectors.
La manca d’activitats culturals es posa en evidència, sobretot, quan tens la visita de persones de fora que venen a passar uns dies en família. Aleshores, cal enginyar-se-les per tal de poder oferir alguna proposta que acaba obligant a sortir de la ciutat. Aquests dies, però, viure a Sabadell ha tingut com a premi una refrescada notable després de les pluges que han deixat al calaix les onades de calor que, i això no és un tòpic, cada cop ens visiten amb més freqüència. L’alleugeriment de la xafogor ha contribuït a fer encara més habitable la tranquil·litat d’una ciutat funcionant a mig gas.
Un altre dels tòpics és el comentari recurrent de: «i no podria ser sempre així, amb menys cotxes al carrer, menys soroll...». I, és clar, això només seria possible si la ciutat baixés la seva densitat, la qual cosa acaba sent un miratge que, d’aquí a pocs dies, deixarà d’existir.
Aconseguir una ciutat més habitable resulta un altre tòpic. En aquest cas no és d’estiu sinó de tot l’any. Un element de reflexió que molts es fan, però que, tot i les mesures adoptades, els resultats obtinguts encara són força decebedors.
D’aquí a pocs dies, com qui es desperta d’un somni, la ciutat tornarà a ser la de sempre. Aleshores escoltarem aquesta altra afirmació: «aquí no hi ha qui pugui viure amb tants cotxes, tant soroll, i tanta contaminació». Aquests tres elements formen part de la nostra realitat quotidiana i això no és un tòpic.
