Ara, de vacances, m’he adonat que la meva dependència del mòbil és molt més real del que m’agradaria admetre. Durant el curs em justificava dient que va molt més enllà de l’oci, que la feina també me’n depèn, i altres mentides que no era gaire conscient que eren mentides fins ara, que en ple repòs veig que segueixo amb la tendència de passar-me estones dumbscrolling en lloc de fer plans xulos o de donar certa atenció al pobre llibre que porta tot el curs esperant pacientment a la tauleta de nit que arribi el seu moment.
Que tot el que hi ha dins d’un mòbil està pensat per augmentar l’addicció, per fer pujar les hores de pantalla, no és cap secret, tan poc secret com que fregeix el cervell o els receptors de dopamina, sense entendre-hi massa, però que sa, sa, no pot ser-ho massa. És una eina potentíssima, sí, el paladí de la globalització, segurament, però vigilem amb com de contraproduent pot ser –com tot– en excés.
I no és un mal que es lligui només a la generació jove, als “pobres nens que han crescut enganxats a un iPad” o a la gent que, en definitiva, sabem fer servir internet –per sort o per desgràcia, cada dia ja més tothom. Hi ha gent gran (més gran que jo, vull dir), molt més enganxada encara que les suposades víctimes de “la maquineta”. He vist senyores que van pel nivell nou mil del Candy Crush i tinc coneguts molt adults que sé del cert que em llegiran el missatge tal com l’enviï, perquè pràcticament viuen amb el mòbil obert. Hi ha boomers molt actius (no vull dir “pesats”) a xarxes, especialment en vacances.
És addictiu? Molt. S’ha de vigilar? Molt. Però –gràcies per preocupar-vos, de debò– nosaltres no en som les úniques víctimes. Regalar un mòbil a l’àvia perquè es distregui no és tan més sonat que enganxar el nen a La patrulla canina perquè es calmi. Com tot, és bo amb mesura i un mal en excés, tots estarem d’acord. Però això va per tots.
“Oh, és que els nens s’estan perdent la infància si juguen a la play en lloc de pilota”. Discutible, en primer lloc, però, sobretot, tu t’estàs perdent la infància d’ells si et dediques un 90% a documentar-la i compartir-la i mirar gatets bufons a xarxes en lloc de donar-los l’exemple que vols que prenguin: de maquineta, la justa.
