Reflexions des de l’onada de calor

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC] Durant l’any anem amunt i avall i no tenim temps per a introspeccions, temo, a més, que anem amunt i avall per no fer-nos-les. Ens faríem mal si pensem en el sentit de les nostres vides. El que és cert és que molta gent a l’agost no va a treballar i el món continua funcionant, i per això es pot deduir fàcilment que hi ha molts treballs que no serveixen de res. De fet, és el que es va demostrar amb la covid, els serveis essencials eren en general els treballs més mal considerats i mal pagats. Per exemple, ningú es va preocupar pels consells d’administració dels bancs i els seus consells assessors. Cap persona hi va pensar. Durant les vacances, de seguida ens acostumem a dormir bé, menjar bé, sopar amb amics i intentem viure bé. La major part dels ciutadans hi somien tot l’any. Per què no fem vacances sempre? Perquè ens manen psicòpates. Us ho explico: hi ha rics que fugen dels fantasmes que els persegueixen. Un posaré dos exemples. A. Els banquers van obligar els seus treballadors a vendre preferents per arruïnar velletes. B. Els constructors van especular a gran escala per construir pisos en camps de cols a preus estratosfèrics que no van poder vendre. Van ensorrar tots els bancs. (Remarco tots els bancs). Els vam salvar amb diners dels impostos dels pobres i classes mitjanes. I, és clar, en el fons de la inexistent ànima, tenen mala consciència i no poden parar. Normalment funcionen drogant-se. A més, necessiten gent al seu voltant que treballi perquè es noti menys que són workaholics. Diuen alguns indocumentats que som un país poc raonable perquè ens queixem dels turistes perquè fan apujar el preu dels pisos, dels bars i dels restaurants, però al mateix temps nosaltres volem fer el turista i viatjar. S’equivoquen. Estem parlant de gent molt diferent. En realitat, hi ha gent que pot fer el turista i un 40% no pot fer-ne i en general són aquests que han de patir les conseqüències dels mals de turisme massiu a Catalunya. A més, els turistes catalans en general fem animalades. Per exemple, no anem mai a museus. Es veu que vam quedar traumatitzats quan a l’escola de petits ens van fer visitar un museu i ens va explotar el cap. També ens va explotar el cap quan ens van fer llegir un llibre. Els pedagogs actuals afirmen que ens va traumatitzar. Me n’he anat massa enllà. Quan anem lluny ens tornem bojos i sí que visitem museus: el museu del Prado o Louvre o l’Hermitage. De fet, els catalans tenim turistes també ximples perquè aquí no venen a veure el Picasso, el Miró o el MNAC, venen a veure el del Barça. En fi, estem tronats. Esperem que aquests dies de vacances, qui en tingui, li serveixin per ser una mica millor, ja que és el moment de recuperar l’estat natural de l’ésser humà. No fotre brot. Això si la calor no ens mata abans. La veritat és que no es pot escriure un article a 38°C. Es nota, oi?