Mala peça al teler

[Josep Mercadé, periodista] Mala peça al teler és el que té Esquerra Republicana en aquest procés negociador amb el Partit dels Socialistes. Aquesta expressió sabadellenca de la vella cultura tèxtil il·lustra molt bé una situació política, com a mínim, estranya. A les portes del mes d’agost, període de vacances per excel·lència en què molts aprofiten per desmuntar la paradeta, resulta que aquí la complexitat del moment fa estar més pendents que mai. El temps passa i la temperatura puja i s’albiren pactes amb onada de calor que no faran altra cosa que alterar encara més els ànims d’alguns. Com que a hores d’ara els polítics estan tan cremats de les filtracions, les negociacions entre ERC i el PSC s’han portat amb magistral discreció. La llàstima és que a les files republicanes fa dies que hi ha llamps i trons, la qual cosa no fa més que complicar la situació. Per la seva part, Junts per Catalunya està preparant tota l’escenografia per a la possible tornada de Carles Puigdemont a Catalunya. Si la de Marta Rovira ja va ser sonada, preparem-nos que aquesta encara ho serà més. Ja se sap que a la casa de Junts el que més els van són els gestos i com més sorollosos millor. L’objectiu és clar, engrandir la formació a costa de fer més petites la resta de formacions del costat independentista. Amb aquest panorama, evidentment ERC té mala peça al teler. En cas que acceptin finalment arribar a un acord amb el PSC, amb el benentès que els socialistes s’avinguin a totes les peticions dels republicans, aquests els caldrà obtenir l’aval de la militància. Aquí és on la cosa podria fallar si guanyen els que són contraris a pactar amb els socialistes. És clar que la conseqüència serà anar a una repetició electoral que tampoc beneficiaria a ERC i, dubto, que a Junts, tot i que dependrà de com vagi la possible tornada de Puigdemont. Si, en canvi, la militància ratifica el possible acord amb el PSC, serà aleshores quan els de Junts es llençaran contra Esquerra més del que ja ho han fet. Segurament sentirem paraules com botiflers, venuts i tota mena d’improperis. Ara bé, l’escenari que es dibuixaria en aquesta hipòtesi tampoc deixaria ben parada la formació republicana, ja que en un govern de coalició el que més pateix gairebé sempre és el més petit. Per tant, sigui com sigui, facin el que facin, els d’Esquerra han d’estar disposats a rebre per una banda o altra. Com deia no sé qui, a base d’hòsties també se n’aprèn.