Pareu de tirar bombes a Gaza!

[Jordi Serrano, historiador i rector emèrit de la UPEC] El problema de l’extermini de Gaza és que situa la política internacional en el seu llindar ètic més baix. La paràlisi, quan no el suport internacional al govern d’Israel, fa que hi hagi quasi tots els dirigents del món occidental amb els criminals. El missatge que es dona és que en qualsevol moment, a qualsevol lloc del món, això es pot tornar a produir. De fet, quan Catalunya i Espanya van aturar el cop d’estat de Franco a la primera batalla de la Segona Guerra Mundial contra el feixisme, gran part dels països del nostre entorn van mirar cap a una altra banda. Poc després, Adolf Hitler desfilava per l’Arc de Triomf de París i Londres era brutalment bombardejada com ho havia estat abans Barcelona, Granollers o Gernika. Creien que no anaven darrere d’ells. Insensats! Ara, davant el genocidi de Gaza, no tinc paraules per descriure aquest horror. Les manllevo. Senyors de la guerra, els que fabriqueu armes, avions, tancs i drons de la mort i no doneu la cara ocults als despatxos dels gratacels del món, només vull que sapigueu que no és només Netanyahu i el seu govern els culpables, també ho sou vosaltres que li doneu suport i li veneu armes. Vull que sapigueu que no enganyeu ningú. La vostra cobdícia és infinita. Sabem que no feu res de bo a la vida, només destruir per enriquir-vos, jugueu amb un món que és de tots. Sabem que sou covards perquè no doneu la cara mentre maten nens i nenes, vosaltres esteu molt lluny quan volen les bombes i les bales que assassinen. Mentiu i enganyeu, veig els vostres ulls, els vostres cervells i la vostra ànima. No, no en teniu d’això, fa temps que us la vau vendre. Mentrestant, els morts, milers de morts, desenes de milers de morts estan atrapats en un gueto. Vosaltres perfeccioneu les armes, n’augmenteu el preu i espereu que us les paguem nosaltres, tots nosaltres. Als vostres palaus feu veure que sou homes honorables. Però sabem que no sou més que porcs miserables, amb famílies indecents. Fa temps que sabem que tot és indigne a les vostres vides. No hi pot haver res positiu mentre moren nens, nenes, joves, adults i vells i velles. Miserables. Hi ha rius de sang que s’escapen dels cossos que volien viure una vida feliç. Esteu portant al món la pitjor por, la que ens pots passar a tots nosaltres. No mereixeu la sang que us corre pel cos. No ho entenc, tan bons són els diners? Més que 40.000 morts? Senyors de la guerra, teniu els dies comptats. Espero que us moriu i que sigui aviat. No us mereixeu res més. Jo aniré rere el taüt, estaré vigilant per assegurar-me que us enterrin. Potser llavors us adonareu que tots els vostres diners, totes les vostres accions, totes les vostres cases, tots els vostres iots, no us serviran de res. I després quan els vostres lacais de la UE i dels EUA hagin marxat, trepitjaré la tomba, fins a saber-vos ben morts. I us maleiré pels segles dels segles. Homenatge a Bob Dylan que ho va escriure i cantar mil vegades millor l’any 1963.