Anatomia d’uns instants

[Per Josep Mercadé,periodista] La victòria de la Roja acapara des de la nit de diumenge la màxima atenció mediàtica. Tant és així que, fins i tot, ha aconseguit desplaçar mínimament l’atemptat contra el president Trump i la icònica imatge d’ell ferit amb l’orella i la cara ensangonades aixecant el puny amb la bandera americana onejant al cel. Dos instants que queden a la memòria col·lectiva i que demostren que les nostres vides estan fetes de moments com aquests que van moblant un relat que es desdibuixa amb el pas dels anys, però que manté vius els instants claus. Les impecables imatges que ofereix el Diari de Sabadell de la celebració de la victòria de la selecció espanyola al parc de Catalunya són un reflex d’aquests moments vitals. En aquest cas, marcats per una eufòria col·lectiva que s’encomana i que traspua un sentiment patriòtic d’aquells que segur que de malhumor a més d’un indepe. Com a tot fenomen de masses, les interpretacions poden ser molt diverses. Però el seu reflex als mitjans de comunicació adquireixen una dimensió diferent. Generalment, es magnifica, tot i que en el cas de l’Eurocopa les audiències televisives aconseguides són d’una dimensió estratosfèrica. El mateix passa amb l’atemptat de Trump. Tot el planeta viu aquell instant que queda gravat per sempre a les nostres retines. El títol d’aquest article l’he manllevat del llibre que el 2009 va publicar Javier Cercas. El seu Anatomía de un instante tracta sobre la icònica imatge d’aquell tinent coronal Tejero amb una arma a la mà entrant al Congrés dels Diputats cridant: “Al suelo! Quieto todo el mundo” en el seu intent de cop d’estat. Aquell també va ser un moment que ha quedat gravat per sempre a la memòria col·lectiva dels que ho van viure. A Cercas, aquells minuts, li van donar per escriure un llibre de prop de 500 pàgines. La celebració de la victòria de la Roja molts ho aprofitaran com a acte de reafirmació nacional. D’altres simplement ho viuen com un triomf futbolístic i gaudeixen del joc sense buscar-hi més interpretacions. En el cas de Trump, tres quarts del mateix, el referma com a candidat a la Casablanca davant el desconcert dels seus contrincants. Però també hi ha qui cerca l’existència d’una conspiració. El problema és que en aquests instants sempre queden dubtes sobre si ha estat una cosa o una altra. En el cas del futbol, el que es fa més evident és que els instants d’eufòria, agradi o no, permeten a moltíssima gent gaudir de moments inoblidables que cadascú els pot administrar i interpretar com vulgui.