Deixem a l’estacada els joves compromesos

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC] Els sociòlegs Garrido i Requena, fa trenta anys, deien: “Va existir un pacte perquè la gent gran no qualificada es poguessin quedar al marge per les innovacions tecnològiques, l’opció va consistir a mantenir els contractes indefinits dels treballadors establerts, mentre es reduïen dràsticament els drets dels nous contractats.” Va entrar el neoliberalisme per les franges juvenils. Una de les conseqüències és que “l’índex sintètic de nupcialitat del 1995 es troba per sota del que es va patir durant la postguerra”. L’altra conseqüència és la baixa fecunditat: Catalunya és el segon país amb la fecunditat més baixa del món. Això genera el paternalisme: “La tolerància dels pares no és aliena a un cert sentiment de mala consciència dels adults davant la situació sociolaboral que col·lectivament els estan llegant als seus fills”. En aquests trenta anys, el problema només ha fet que augmentar. Una de les dificultats més grans, el gran fracàs de la democràcia, és no haver fet pisos de lloguer social. Estem a l’1,5%, quan als països europeus amb polítiques socialdemòcrates estan al 20, 25, 30 i alguns al 35% de pisos de lloguer social. S’han anunciat centenars de plans de xoc per a la construcció de pisos de lloguer social per a joves, tota una estafa política. I, és clar, tenim una mitjana d’edat d’emancipació de 30 anys. El darrer CEO diu que alguns joves es tornen d’extrema dreta, tampoc tants. I es diu menys que les noies cada vegada són més radicals a l’esquerra. En tot cas, els joves són el retorn de la mirada crua al mirall dels adults. Però i com tractem els joves actius? Molt malament. Fa un mes, l’1 de juny de 2024, a la plaça Sant Jaume es va fer una gran manifestació dels 5.000 monitors d’esplais i caps d’agrupaments dels 500 grups que hi ha a Catalunya. Es queixen, amb raó, de la falta de locals en condicions, de les dificultats de poder fer campaments, de l’absurda quantitat de burocràcia paralitzant amb què se’ls bombardeja. Una vergonya. L’excusa és que cal ser curosos amb la possible corrupció. Ja n’hi ha prou. En aquests 40 anys no hi ha hagut cap cas de corrupció en el lleure infantil i juvenil. Potser que els ajuntaments apliquin la nova llei de foment de l’associacionisme, els donin diners per a la compra de locals i els proposin convenis plurianuals. La manifestació la va convocar Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Esplais Catalans, i Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Com cal llegir el que passa? La generació dels grans es demostra com a molt egoista, ells viuran molt millor que els seus fills i nets. I tothom es vanta de republicanisme i resulta que els joves que dediquen moltes hores de forma altruista a formar futurs ciutadans compromesos els tractem malament, molt malament. En aquests àmbits és on es formen els quadres de les esquerres republicanes. I si com a país comencem a tractar bé aquests joves valerosos? Catalunya serà jove, mestissa, republicana i socialista o no serà.