Pearl Jam a la capital del món

[Arnau Bonada, Economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC] Pearl Jam és, amb el permís de Mudhoney, l’última gran banda que ens queda als amants del grunge. Els darrers supervivents d’un moviment musical que va marcar bona part d’una generació. Ens va dotar d’un esperit crític i alternatiu i d’un afany per buscar la puresa i la sinceritat no només en la música, sinó també en els nostres projectes vitals. Una reacció contracultural a la superficialitat i al materialisme yuppie dels anys vuitanta, pel qual no ens sentíem interpel·lats. Vaig descobrir Pearl Jam un estiu dels anys noranta, quan tot just acabaven de treure el seu segon àlbum. Recordo un viatge familiar en què el meu germà i jo ens passàvem el dia escoltant, cadascú amb el seu walkman, aquests dos cassets, intercanviant-los en un bucle sense fi. Trenta anys després, seguim compartint la passió pel grup i, amb altres amics, hem tingut la sort d’assistir als dos memorables concerts al Palau Sant Jordi. Les sensacions viscudes són inenarrables. Qui ens hauria de dir que els nostres ídols de joventut (i de maduresa) pensarien que Barcelona és “una de les millors ciutats del món”? O que el grup dedicaria una cançó al seu arquitecte predilecte, Antoni Gaudí? O que els pòsters oficials del concert farien referència a la Pedrera i a un grup de castellers? Per acabar-ho de rematar, aquests dies han visitat també la ciutat les dues màximes llegendes del basquetbol: Michael Jordan i Magic Johnson. Barcelona és una gran capital mundial i crec que no n’acabem de ser prou conscients. Sobretot, no n’acabem de treure tot el profit potencial. És meravellós que vinguin persones influents d’arreu i que al·lucinin amb la gastronomia, el clima i el patrimoni. Però cal introduir una variable més a l’equació i aconseguir que els visitants ens percebin com un pol empresarial de primer ordre. Un territori business friendly, que aposti pel valor afegit, la innovació i el coneixement. Que vinguin a gaudir, però també a invertir i a produir. Aquest és, a parer meu, el gran repte estratègic en l’àmbit econòmic: com capitalitzar el gran poder tractor global de Barcelona per aconseguir un país més pròsper. Si deixem guanyar el relat als del no a tot, que es manifesten per la ciutat intimidant turistes i precintant terrasses, aviat ens trobarem regirant entre les restes del que hauríem pogut ser.