Un pas enrere per fer un salt endavant

[Josep Gisbert, Periodista] La temporada 2023- 2024 serà recordada com una de les més nefastes de la història centenària del Centre d’Esports Sabadell. Haurà estat el segon fracàs esportiu més sonat en 120 anys, culminat amb el descens, per tercera vegada, a la quarta categoria del futbol espanyol. La primera es va produir la temporada 1992-1993, però va ser a causa del doble descens, primer esportiu de Segona a Segona B i després administratiu -per deutes als jugadors- de Segona B a Tercera, i la segona la temporada 2005-2006, també de Segona B a Tercera. En ambdós casos n’hi va haver prou amb una temporada per recuperar, tot i no ser senzill, la categoria perduda. I si aquesta vegada no passa igual, el fracàs serà encara més estrident. De fet, la temporada ja va començar malament d’entrada, tot just quan encara la pilota no s’havia posat a rodar, amb la presentació de la primera samarreta de l’equip sense els quadres arlequinats blancs-i-blaus habituals, que va ser un llast durant tot el campionat i que, talment com si d’una maledicció es tractés, va perseguir l’entitat fins a consumar-ne el descens. Qui va tenir la idea de prescindir dels quadres tan característics es va quedar descansat. La samarreta del Centre d’Esports Sabadell és l’expressió de la seva identitat, és el que l’ha distingit des que el 1913 els va adoptar, el que l’ha fet únic i el que molts altres clubs han imitat al llarg del temps. El degradat de la del curs 2013-2014 ja va ratllar els límits admissibles, però és que renunciar als quadres, sense cap mena de necessitat, va ser una premonició que les coses no podien anar bé de cap manera, com efectivament va succeir. No hi ha dubte que la propietat actual -primer amb Esteve Calzada i després amb Pau Morilla-Giner al capdavant com a presidentsha salvat el club i li ha donat una estabilitat econòmica i social que feia temps que no tenia. Però esportivament no se n’ha sortit, i des del descens de Segona a Primera RFEF el 2021 l’equip no ha fet més que jugar amb foc les últimes tres temporades, ocupant en totes places de descens, fins que al final s’ha cremat i ha acabat baixant a Segona RFEF, la quarta categoria del futbol espanyol, amb una plantilla que, com la del 2005-2006, serà recordada per escriure una de les pàgines més vergonyoses de la història del Centre d’Esports Sabadell. Cal agrair que, en aquest sentit, l’actual president de l’entitat no s’hagi mossegat la llengua a l’hora d’assenyalar culpables i hagi estat molt clar apostant decididament per sortir del pou d’unes categories com la Segona RFEF i la Primera RFEF, i com ho era abans la Segona B, que resulten completament ruïnoses i per retornar el club al futbol professional. Només faltarà, que no és poc, que d’una vegada la parcel·la esportiva funcioni perquè la pilota pugui entrar, que després d’anys de desenganys i dos descensos gairebé seguits ja comença a tocar. Si s’ha de fer un pas enrere per poder fer un salt endavant, benvingut sigui. Però sense tornar a cometre els mateixos errors. I és que si l’objectiu és efectivament tornar al futbol professional encara que sigui començant d’una mica més avall, cal apostar d’entrada per gent de qualitat -tècnics, jugadors...- i no pensar només en la pròxima temporada i, a poder ser, gent que, com ha assenyalat l’incombustible encarregat de material del club, Jordi Bransuela -successor d’un altre nom mític en aquesta feina com ho era Mariano Bendicho encara a la Vella Creu Alta-, senti mínimament el que n’ha dit l’“essència arlequinada”. De Lino, Genís, Saura, Roberto, Tanco, Manolo García, Parras, Fernández, Palau, Estruch o Pallàs -per fer un onze titular- no n’hi ha tants. Però l’encert dels nous responsables esportius serà saber-los trobar on sigui, perquè és més que probable que d’això en depengui el seu èxit, però sobretot el del Centre d’Esports Sabadell.