Residus i desconfiança

[Per Josep Mercadé, periodista] La decisió d’ampliar dos mesos el termini per fer el pagament de la taxa comarcal del servei de tractament de residus posa de manifest que alguna cosa no s’està fent bé. A banda de les manifestacions i concentracions de rebuig, la implantació de la nova taxa, aprovada la passada tardor, tenia anunciat que generaria un gran rebombori com així està sent. De fet, les protestes han estat transversals i han recordat el llançament d’escombraries a la façana de l’Ajuntament a l’època de Manuel Bustos. No descobriré res si dic que els residus són segurament un dels aspectes més complexos de la gestió municipal. Conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat de reciclar i de reduir els residus és un veritable fracàs aquí i a moltes altres ciutats. Els governs intenten fer servir de forma indiscriminada les dues úniques eines que tenen a l’abast: conscienciar i fer pagar. Però els resultats posen de manifest que no se’n surten, ja que genera una gran desconfiança entre la ciutadania. Molta gent no creu que el tractament dels residus es fa d’una forma prou acurada tot i la recollida separada. De fet, en algunes ciutats ha passat que residus recollits en contenidors diferents s’han barrejat davant l’estupefacció dels veïns. L’explicació donada pels operaris quan se’ls ha preguntat ha estat que es tornaria a triar. Està clar que s’ha fet poca pedagogia amb aquesta matèria i l’opció finalment escollida ha estat fer pagar per forçar a la ciutadania a complir amb unes directrius que, en darrera instància, marca Europa. La desconfiança també és causada per un tractament injust cap al contribuent posant a tothom al mateix nivell i, és clar, generant situacions en què uns perjudiquen els altres. Però és que des de la mateixa administració en el seu moment es van prendre mesures com que la taxa de residus dels habitatges llogats es faria pagar als propietaris i que aquests s’encarreguin de cobrar-la als seus llogaters. És tota una contradicció perquè la taxa es paga per un servei que es presta a les persones que viuen a l’habitatge o local llogat, no al seu propietari. I sí, l’augment de la taxa de residus amb l’afegitó comarcal ha estat una forta sotragada. Caldrà molta pedagogia per redreçar una situació de desconfiança que pot fer incrementar la morositat. D’aquí ve l’ampliació del termini de pagament. El pitjor, però, és que la ciutadania sigui més incívica, la qual cosa ens farà entrar en un cercle viciós on el més malparat serà el medi ambient.