Per què guanya l’extrema dreta?

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC] Molta gent s'exclama pel fet que guanyi posicions l'extrema dreta. Normalment, els que més s'exclamen en són els responsables. Van començar a fer polítiques neoliberals a la UE. Van crear un Banc Central Europeu en què sempre han col·locat neoliberals vinculats als grans poders financers. I amb un mandat: controlar la inflació. La discussió era en el seu moment si havien de fer també polítiques que afavorissin l'ocupació. Van dir que no. Han fet centenars de directives europees anul·lant les regulacions que tenien els Estats. Van crear l'euro però sense crear polítiques fiscals harmonitzades. I el que és més important: van anar abaixant progressivament els impostos als rics, que permet que les empreses grans no paguin impostos posant les seves seus a països de la UE que funcionen com a paradisos fiscals o directament a paradisos fiscals. És a dir, impedeixes recaptar als governs europeus i llavors els imposes límits. Molt bonic. No només això, sinó que van fent propostes de privatització brutals. Bé, en aquest cas, només als països perifèrics com Espanya. On es privatitza el que a Alemanya, França o Itàlia no es fa. Es dona el cas que Espanya privatitza empreses que compren empreses públiques europees. Molt bonic. A més, el neoliberalisme ha desindustrialitzat Europa i ha privatitzat tots els serveis públics que ha pogut. A més, amb l'enganyifa de la globalització, estan engegant Europa a fer punyetes i al primer ensurt no tenim gas, no tenim menjar, no tenim ni mascaretes, no tenim medicaments. Ens han governat psicòpates il·luminats. El resultat és que la dreta civilitzada ha desaparegut. On és la Democràcia Cristiana cofundadora del somni europeu? Les classes treballadores europees s'han anat sentint abandonades sobretot pels partits socialdemòcrates. I tampoc a la seva esquerra s'ha sabut recollir el descontentament i quan han sortit propostes han estat aniquilades amb mètodes mafiosos, començant per Espanya. El cas és que un cop la gent se sent marginada, decebuda i desesperada, acaba votant propostes al·lucinants d'extrema dreta. Saben que encara ho empitjoraran més, és com un suïcidi. Ens voleu matar de fam i d'angoixa? Doncs tot a fer punyetes, a veure si algú reacciona i posa el benestar de la gent per sobre de l'afany de lucre infinit. Cal tornar a les polítiques socialdemòcrates de veritat com les del laborisme anglès del 1945 amb Clement Attlee, que va nacionalitzar el Banc d'Anglaterra (ara només caldria posar un socialista de veritat al capdavant del BCE i no esbirros dels bancs) i va nacionalitzar la indústria del carbó (les mines), el gas, l'electricitat, els ferrocarrils, l'aviació civil i la siderúrgia. Va posar un impost als rics i grans empreses amb què va finançar el Servei Nacional de Salut i les bases de l'estat del benestar. De solucions n'hi ha. Tindríem un estat del benestar impressionant sense llistes d'espera, pensions decents, sou mínim que permeti l'emancipació dels joves i pisos de lloguer assequibles, en fi, una utopia possible. O socialisme o barbàrie.