Una història del Vicentó

[Josep Gisbert, Periodista] Quan arriba el bon temps és època de festes majors. No fa gaire va ser la de la Creu Alta, probablement un dels barris amb més història i personalitat de Sabadell, annexionat a la ciutat tot just fa 120 anys, després de néixer i créixer a l’ombra del municipi de Sant Pere de Terrassa. I no des de llavors, però gairebé, cada any per la Segona Pasqua, o Pasqua Granada, celebra la Festa Major que recorda la vitalitat d’aquesta mena de triangle irregular encaixonat entre el Centre, la Concòrdia i Torreguitart, Can Puiggener i el riu Ripoll. Un dels actes que sol atraure més gent és la cercavila de gegants que es fa pels carrers del barri diumenge al migdia i en què acostumen a prendre part, a més de la colla gegantera de la Creu Alta, els gegants de la Concòrdia, els de Gràcia i, entre d’altres, els de les escoles Ribatallada i Samuntada. Aquest any, al mig de la plaça de la Creu Alta, que és on comença i acaba la cercavila, quan es posa en marxa la comitiva a un dels espectadors allà congregats se li acut preguntar, encuriosit, com és que no hi participa també el Vicentó. No hi ha dubte que qui ho requereix és una persona que sap de què parla, que coneix qui i què és el Vicentó. El Vicentó és un gegant que va néixer per iniciativa de la comissió de festes de la Creu Alta, encarregada d’organitzar la Festa Major del barri, en un intent de dinamitzar la celebració en una època, a fi nal dels anys cinquanta del segle XX, en què no era fàcil engrescar la gent a fer coses. En concret, va ser l’any 1959, que va decidir que farien un gegant i l’avui desapareguda Sastreria Closa –prestigiosa casa de roba que també confeccionava part del vestuari que s’emprava a les obres de teatre de l’aleshores Centre Parroquial Sant Vicenç– es va encarregar de construir-lo. El resultat va ser un gegant, però més petit que els habituals, de tan sols 2 metres d’alçada i 30 quilos de pes, que va ser batejat, durant la Festa Major d’aquell any, al camp de futbol de la Vella Creu Alta, i que va rebre el nom de Vicentó en honor del patró de la parròquia del barri. I el naixement del Vicentó va signifi car, certament, tot un esdeveniment. El barri de seguida se’l va fer seu i es va sentir orgullós de tenir un gegant entre els seus veïns. Tot molt bé fi ns que, al cap d’un temps, a la comissió de festes li va semblar que el millor per al benestar del Vicentó era donar-lo a la ciutat, per tal que pogués sortir més sovint al carrer i ballar habitualment amb la resta de gegants de Sabadell. El que havia de ser una bona pensada es va convertir, però, en una mala decisió, perquè resulta que algunes vegades que el barri l’havia demanat per poder-lo fer servir amb motiu de festes determinades –la mateixa Festa Major–, l’Ajuntament sempre s’havia negat a cedir-lo, malgrat que havia estat la Creu Alta qui l’havia creat, pagat i cedit a la ciutat. Una mala passada que els més grans encara avui recorden amb un cert sentiment d’enuig i reprovació. Actualment, el Vicentó pertany a la Colla de Gegants i Capgrossos de Sabadell, representa que és el fi ll, l’hereu, dels gegants grans de la ciutat, el Roger i l’Elisenda, després d’haver estat una temporada aparellat amb la geganta del barri de Gràcia –batejada primer com a Gracieta i coneguda ara senzillament pel nom de Gràcia–, fi ns que se li va construir una nova parella, l’Anselm. No consta que en els temps presents hi hagi hagut cap confl icte per aquesta qüestió entre l’Associació de Veïns de la Creu Alta, ara organitzadora la Festa Major, i l’Ajuntament de Sabadell, però estaria bé, seria un bon detall, que un dia a la corporació municipal, sense que ningú li hagués de demanar, li sortís de deixar el Vicentó al barri que el va portar al món perquè hi pogués tornar a ballar a la cercavila i per reparar el greuge a aquell acte de generositat no correspost.