Avui dia el principal problema que tenim amb la informació, i més la local, és la seva transmissió. No seria tant la seva creació i recepció, sinó l’enllaç actiu i amb criteri entre emissor i receptor. A escala més gran, a Barcelona, Catalunya i el món, hi ha força més mitjans i canals, però en l’àmbit local aquest enllaç és crític. El transmissor no és purament tècnic o neutre, perquè ha de tenir criteri, tot i que sigui obligat el fet de ser plural i ampli. Però la creació d’opinió pública formada i estructurada, de nivell en suma depèn del mitjà de comunicació. I aquest assoleix més densitat i pes si acaba en paper imprès. És irrenunciable la versió digital, però l’existència en paper assegura una profunditat plena de substància, de permanència.
[caption id="attachment_265330" align="aligncenter" width="700"]
Manel Larrosa / CEDIDA[/caption]
Queda clar, doncs, la importància estratègica del Diari de Sabadell? No pot haver-hi ciutat en plenitud sense un mitjà d’aquesta mena. I millor que l’acompanyin d’altres: radiofònics, web... Però vàrem ser més pobres quan vam perdre el tèxtil o la Caixa..., per això el Diari és una institució de ciutat. I institució vol dir que el mitjà és el missatge. Un fet que atorga molta responsabilitat.
