Ai, els bons propòsits!

[Per Josep Rof, Enginyer industrial i expert en innovació] Som el dia de Cap d’Any. Ens apleguem al voltant de la taula amb els 12 grans de raïm. I mentre anem menjant, sense perdre el ritme i mirant de no ennuegar-nos, fem una llista dels millors propòsits per al nou any que comença. Que si ajudaré més la meva parella, que si em dedicaré més a la família i no sortiré tant tard de la feina, que si faré més tasques de voluntariat, que si llegiré més, que si aniré a més actes culturals, que si faré més esport i començaré a amortitzar aquell club del qual pago les quotes, però no hi vaig mai, que si… Com cada any, tothom té bones intencions. I igual que les paraules se les emporta el vent, els bons propòsits també. I a mitjans de gener quasi ningú recorda aquells propòsits tan ferms que tenia fa només dues setmanes. I fa menys de dos anys, quan la majoria estàvem tancats en plena pandèmia i l’economia s’ensorrava, també va haver-hi els bons propòsits. Que si hem de ser menys individualistes, que si hem de potenciar la part social, que si hem de dedicar més a sanitat, que si hem de canviar el model d’estructura empresarial i deixar de dependre tant de turisme, construcció o serveis de baix valor afegit, que si hem de potenciar la indústria, que si hem de relocalitzar i no dependre de la Xina per unes simples mascaretes, que si... Però aquí els bons propòsits també se’ls emporta el vent. La famosa transformació es queda en això: paraules buides. I si hi havia eines com els fons europeus, a l’hora de la veritat no serviran per transformar res, ja que el pla és absolutament centralitzat i opac. Així, i com a petit exemple, unes de les grans idees de transformació és posar plaques solars als locals dels sindicats! Se segueix en la mentalitat de la construcció i mirant només la immediatesa. L’empresa privada, que hauria de ser el tractor real del canvi, només ha pogut accedir al 2% dels fons europeus assignats. Sí, només el 2%, segons dades de gener del 2022. Com veiem, tenir bones intencions, bones idees, bones paraules, però llavors no fer-ho o no poder fer-ho realitat, no serveix de res. El més important és l’execució: i aquí és on s’acostuma a fallar. Executar és molt difícil. Requereix temps i esforç continuat. Tant en la vida personal, com en l’empresa. Igual que un atleta d’elit que diu que vol aconseguir guanyar un campionat o rebaixar un rècord, no n’hi ha prou de dir-ho. S’ha de proposar unes metes, entrenar sistemàticament, veure com va progressant fins que, arribat el dia, pot aconseguir algun dels seus somnis. A Catalunya tenim un Estat Central que no és que reparteixi favors, sinó que acostuma a anar sempre en contra. Per tant, quasi no impera el “¿Y qué hay de lo mío?”. Per tant, la gran majoria d’empreses i entitats s’han d’espavilar soles. I, això no obstant, aquesta perseverança i orientació a l’execució fa que es vagi progressant en aquests canvis. El famós: ”Los catalanes hacen cosas”. Així, en el sector de la biotecnologia, Hipra, una empresa orientada a vacunes animals, ha desenvolupat una vacuna humana contra la Covid. El sector de tecnologies de la informació ja fa un temps que va sobrepassar el de l’automoció quant a generació de llocs de treball. Ara s’està avançant en el corredor 5G, en blockchain, en metavers o en intel·ligència artificial. Aquest canvi estructural ha fet que les empreses emergents catalanes captin 1.479 milions d’inversió l’any 2021. I si mirem a Sabadell, l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) ha estat acreditat com a centre CERCA el passat 2021.  No surt gaire als diaris, però aquí sí que es va produint el canvi estructural cap a un entorn de més valor afegit, on la part intel·lectual té cada vegada més importància.  Ai, els bons propòsit... que si van acompanyats de l’execució, sí que són el futur!