Partim del principi que les persones no som pissarres en blanc: tenim experiències i coneixements, i una opinió formada en molts temes. I un cop ens hem creat una opinió respecte a un tema concret, és molt difícil que canviem. S’ha observat que fins i tot en el cas que ens demostrin amb evidències que estem equivocats, sovint ens limitem a no veure-les. Perquè canviar d’opinió requereix una despesa energètica mental considerable.
Els estrategs de la comunicació i de la política coneixen una manera de fer-ho més fàcil: consisteix a crear marcs mentals nous i dotar-los d’unes paraules i expressions concretes. Un marc mental pot ser un nou concepte que fins ara no existia, o no d’aquesta manera. Això fa que ens hi hàgim de posicionar, perquè sempre ens posicionem davant de conceptes i situacions noves, fins i tot si no volem fer-ho i, en aquest moment de dubte, de sentir-nos fora de joc, és quan ells tenen l’oportunitat de fer-nos anar cap on volen. Les expressions que creen tenen aquesta funció. Per aquest motiu cada cop es diu menys “canvi climàtic” i cada cop es diu més “crisi o emergència climàtica”, per posar un exemple en positiu. Un cop ja ens hàgim posicionat i ens n’hàgim format una opinió, difícilment canviarem, per més que un o un altre bàndol ens repeteixi una vegada i una altra els seus arguments i ens mostri les seves proves irrefutables.
Contraposar la llibertat a les restriccions per la Covid va ser un èxit comunicatiu que va permetre Ayuso presidir Madrid, malgrat ser la comunitat amb més morts i malalts. La campanya de fa mesos plena de notícies d’ocupacions d’habitatges pretenia manipular-nos en un moment que es tramitava una nova llei amb aquest tema.
Normalment, són la dreta i la ultradreta/feixisme qui engeguen aquesta mena de campanyes apel·lant a sentiments bàsics: seguretat, llibertat, por a perdre diners o perdre la feina... Disposen de molts diners i de think tanks molt poderosos, com la FAES o tot l’entramat de l’Opus. Per això són uns mestres en la creació d’aquests marcs mentals. Han sabut fer-nos associar immigració amb delinqüència, o impostos no pas en una manera de redistribuir la riquesa o donar serveis públics, sinó en una càrrega pesada que han d’arrossegar ciutadans i empreses.
Davant de conceptes que la dreta expressa mitjançant una frase curtíssima, clara i directa, les esquerres es limiten a repetir el seu discurs, llarguíssim, ple de tecnicismes, que ningú escoltarà. Llavors es lamenten molt i no entenen per què la gent ha votat un partit que clarament va en contra dels seus interessos.
Resumint, quan un tema esdevingui actualitat, pregunteu-vos per què, per què just ara i fixeu-vos en el vocabulari i les expressions amb què ens el presenten, abans de decidir la vostra opinió.
