Durant la dècada del 1980, la indústria tèxtil de Sabadell pateix una important crisi durant la qual la producció total de teixits es redueix en un 40% i nombroses empreses tanquen portes. Gràcies a l’esforç del Museu d’Història es recuperen molts mostraris procedents d’aquestes empreses i es forma un fons integrat per més de 4.000 documents. El conjunt més antic és de l’any 1857 amb 15 mostraris de Joan Morral i Pont i continua creixent amb noves aportacions fins a l’actualitat.
Per poder catalogar tot aquest material, el museu l’any 2004 signa un conveni de col·laboració amb la secció Tèxtil de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, integrada majoritàriament per teòrics amb llarga experiència, acreditada professionalitat i que dona lloc a la Comissió de Teòrics, que posteriorment s’amplia amb professionals procedents d’altres especialitats tèxtils i que arriba a tenir fins a 27 membres.
La feina feta per aquest grup durant més d’una dècada ha suposat una dedicació estimada de 32.000 hores de treball voluntari que ha permès catalogar tot aquest volum de documentació.
Fruit d’aquest treball és el Diccionari tèxtil llaner, amb dos volums: un dedicat a la llaneria i l’altre a la panyeria, a partir d’una selecció de mostres vives representatives dels diferents tipus de teixits procedents del fons del museu. D’aquest diccionari el Museu d’Història en va fer una edició en paper l’any 2015.
L’any 2014, de la Comissió de Teòrics neix l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil, que actualment en col·laboració amb el museu es proposa crear una base de dades que integri les mostres de teixits i les corresponents fitxes de fabricació que permeti la seva consulta on-line. Un grup de 4 membres d’aquesta associació ha començat una feina que posa els fonaments d’aquest important arxiu digital i que haurà de tenir continuïtat amb la incorporació de nova gent, ja que calen moltes hores de feina per completar-lo.
El conjunt de mostraris abraça 150 anys de la indústria tèxtil llanera de Sabadell i, amb més de 3.000.000 de mostres, és probablement una de les col·leccions més importants d’Europa. Per tant, ha de ser part important del futur Museu del Tèxtil que esperem que es faci realitat.
Tot plegat és el resultat del treball i l’esforç tant del Museu d’Història com dels professionals del tèxtil que hi han participat. A cadascuna d’aquestes mostres, fruit de la imaginació d’un teòric o un dissenyador, veiem uns fils, uns colors, unes fibres; i en la mostra hi ha sintetitzat el que representa la indústria tèxtil. Per fer-les realitat la fibra o les fibres s’han transformat en fil, s’han tenyit, s’han teixit, s’han acabat i en totes aquestes etapes del procés hi ha intervingut molta gent, és a dir, són el resultat d’uns processos industrials complexos darrere dels quals hi han participat moltes sabadellenques i sabadellencs.
Aquests mostraris que són patrimoni de la ciutat no pot ser que es trobin guardats a tres llocs diferents i, sobretot, que una part important no estigui en condicions adequades per a la seva conservació. Cal, doncs, que estiguin en un sol lloc, en condicions adequades. Ara que es parla de rehabilitar la part del Pissit que no es va fer l’any 2010, seria un bon moment per considerar la possibilitat de crear-hi un espai habilitat amb les condicions de temperatura i humitat que n’asseguri la seva perfecta conservació, perquè si això no es fa, una part important d’aquestes mostres pot quedar greument malmesa i es perdrà. En els mostraris hi ha molt coneixement acumulat, són font d’inspiració, són passat, present i futur. Cal posar-hi remei com més aviat millor. És al nostre Ajuntament, com a representant de la ciutadania, a qui correspon prendre la decisió per solucionar aquest problema, ja que és la seva responsabilitat preservar el patrimoni de la ciutat i és indubtable que els mostraris en són part.
