Ho tenim tan a tocar que no ho veiem. Sabadell disposa de dos grans cinemes, que sumen 20 sales amb gairebé 4.000 butaques, i no cal desplaçar-se a cap polígon de la perifèria ni a centres comercials per a veure tota mena de pel·lícules comercials i clàssics. L’Imperial –amb el Cineclub inclòs– i l’Eix Macià, amb tecnologia puntera de so i projecció, són a tocar. No sembla res extraordinari, però no passa el mateix a altres capitals de comarca ni a grans ciutats. La tendència dels darrers anys és expulsar els cinemes a fora dels carrers principals. Cada vegada és més complicat obtenir el plaer prosaic d’acostar-s’hi amb una lleugera passejada.
Sabadell és un cas únic, cinematogràficament parlant. A Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Reus, Figueres, Cornellà, Mataró, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú i Manresa cal anar a veure pel·lícules a polígons industrials o a centres comercials força lluny del centre. El cas de Tarragona és més clamorós perquè la situació és la mateixa sent capital de comarca. I a Girona, gairebé igual, però afortunadament al centre de la ciutat queden els Cinemes Truffaut, tot i que únicament són dues sales que només projecten tres o quatre pel·lícules al dia, la majoria de cinema independent.
Terrassa estaria en aquesta llista, si no fos perquè al centre de la ciutat resisteixen les dues sales de titularitat municipal del Cinema Catalunya, que no sumen 600 butaques. Tot i la programació minsa, però molt encertada, demostren que la proximitat és un valor i que el cinema és ben viu: el 2024 van batre el rècord del segle XXI, amb 63.783 entrades venudes.
L'Imperial va sumar prop de 200.000 entrades venudes el 2024, una xifra semblant a l'Eix Macià. En un dia bo, normalment el dissabte, s’arriba als 1.100 espectadors a cada cinema. Però hi ha fenòmens com Barbie (2023) que superaven les 2.000 d’entrades diàries.
“Sabadell es troba en un lloc privilegiat. No ha sucumbit a treure els cinemes del centre, això és una riquesa per a la ciutat. Som un dels municipis catalans on el cinema funciona millor”, comenta el gerent de l’Imperial i l’Eix Macià, Miquel Gratacós, que afegeix: “Som comerç local. Si faltéssim, la gent sentiria la mateixa pena que quan tanquen la botiga del barri”.
Barcelona és un cas a part. Però no s’escapa de la tendència. Han acomiadat darrerament uns quants cinemes icònics, com el Club Capitol a la Rambla, els Cinemes Méliès, el Cinema Comèdia, el Cinema Icària o els Cinemes Urgell. Aquest darrer, ara és un supermercat, una sortida que molt probablement té més rendibilitat econòmica enmig de les ciutats. Lleida, sí, té sis sales al centre de la ciutat, als cinemes Screenbox. En qualsevol cas, lluny de les 20 que sumen l’Imperial i l’Eix Macià.
“Em passa una cosa molt curiosa. Quan veig una pel·lícula a l’Imperial, que tinc a 5 minuts de casa caminant, recordo molt més tant la pel·lícula com l’experiència social que és anar al cinema, trobar-te algú i comentar la pel·lícula...”, comenta sobre el tema el periodista sabadellenc especialitzat en cinema Edu Gil.
Un altre dels avantatges del cinema sabadellenc és que es poden veure clàssics i films independents a sales amb la tecnologia més avançada del mercat. Això és gràcies al Cineclub, que l’Imperial acull els dijous en una doble sessió. “Som dels únics cineclubs de Catalunya que projectem en una pantalla com aquesta. Si no hi hagués l’Imperial, segurament hauríem d’anar al Casal Pere Quart”, diu el president, Esteve Badia, qui recalca el bon moment que travessa l’entitat. Sumen uns 100 espectadors de mitjana a cada sessió, prop de 1.150 en les 11 sessions de la darrera temporada. El més important, recalca Badia, és que cada vegada hi ha més joves que s’hi interessen.
L’època d’esplendor
Aquest article encara tindria més força entre el final de la dècada dels 50 i els 70, l’època d’esplendor dels cinemes a Sabadell. L’historiador sabadellenc Arnau Berenguer garrigós arriba a comptabilitzar 24 sales individuals de projecció repartides per tota la ciutat. A Ca n’Oriac, el Goya, el Guardia, el California, el Kennedy i l’Avenida. El Cine Can Deu. A la Creu Alta, el Montecarlo, el Colón, el Cervantes, el Fernando i el Centre Parroquial Sant Vicenç. Als Merinals, el Rex. A la riereta, el Mundial. A Campoamor, el Centre Parroquial. A l’Avinguda Barberà, el Rio, el Campos, el Rio de Oro, l’Avenida, el Cinema Sabadell i el Victoria. Al Centre, el Principal, l’Euterpe, l’Actualidades, l’Alcázar (cineart 1 i 2) i el Rambla Imperial.
