Quatre mestres del cinema espanyol, quatre pel·lícules d’entre els anys 60 i 70 “d’autèntica primera línia”. Així defineixen el seu programa els organitzadors del cicle Cinema malgrat el franquisme, de la Fundació Bosch i Cardellach i el Cineclub Sabadell.
El cicle començarà aquest dimarts 29 d’abril a les 19h a la seu de la Bosch i Cardellach amb una conferència titulada Metàfores i dissidències de l’historiador cinematogràfic Esteve Riambau, qui posarà en context sociocultural les pel·lícules. Són El verdugo, de Luis García Berlanga (1961), el 8 de maig; La caza (1966), de Carlos Saura, el 15 de maig; Tristana (1966), de Luis Buñuel, el 29 de maig; i El espíritu de la colmena (1973), de Víctor Erice, el 5 de juny. Totes les projeccions seran en dijous, a les 20h i a les 22.30h, al Cinema Imperial.
És la segona part d’un cicle que vol demostrar que, “malgrat que el context no ajudava gens, hi havia gent amb iniciativa intel·lectual i talent”, comenta Pere Cornellas, un dels organitzadors de Cinema malgrat el franquisme. “Ja va venir molta gent al primer cicle, en què hi havia pel·lis fins i tot més arriscades”, recalca Esteve Badia, president del Cineclub, qui afegeix que hi ha joves que s’hi van interessar per recomanació dels pares.
Cada pel·lícula ha estat seleccionada per una raó concreta. Sobre La caza, Cornellas explica que Saura va topar amb un censor que, tot i ser franquista, prevalia el seu amor per al cinema. Per això, diu, va poder gravar escenes que haurien estat impensables per a l’època. En el cas d’El espíritu de la colmena, explica que la pel·lícula és la porta d’entrada a una nova manera de fer cinema a l’Estat, ja que “reflexiona sobre els elements narratius”. No només el què, sinó també el com.
A El verdugo, “Berlanga fa el primer al·legat explícit contra la pena de mort”. A Tristana, Buñuel “fa una pel·lícula molt millor que la novel·la de Galdós”.
