Quin és el subjecte del verb crear? Segons l’escriptor solsoní Raül Garrigasait, aquesta pregunta divideix el món entre l’abans i el després de la modernitat. En l’assaig La roca i l’aire (Fragmenta Editorial) descriu com abans només s’admetia déu com a creador. Ni tan sols els artistes creaven, sinó que eren més aviat artesans que confeccionaven i fabricaven. “L’obsessió per la creativitat és una cosa dels dos darrers segles”, comenta. Ara tots ens podem permetre plantejar-nos ser creadors, d’alguna manera, sense que això faci arrufar el nas a ningú. L’art i la religió són els dos grans temes que tracta l’autor, el creador d’aquesta obra, que presentarà dijous a La Llar del Llibre, a les 19 h. Estarà acompanyat de Blai Costa, vicepresident de la Fundació Ars.
No només creació s’ha colat al diccionari de l’artista provinent de la religió. També inspiració prové d’un origen espiritual. De fet, l’autor sosté que l’artista va arribar a considerar-se com “un segon déu i va buscar una connexió amb la transcendència per donar gruix a la seva obra.
En algunes de les 144 pàgines del llibre, Garrigassait explora aquesta relació entre art i religió a través de diferents figures destacades que li serveixen d’exemple i per a qui sent afinitat: Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Viena, Josep Carner, Federich Mompou i Antoni Tàpies.
“Llull és el primer a connectar literatura i filosofia. Reflexiona sobre la creació entesa de manera divina, fa una crítica anticipada a l’artista modern”, comenta. “March és un poeta protomodern que projecta una subjectivitat potentíssima, amb una intensitat extrema, que entra en conflicte amb els discursos del moment”. Sobre Isabel de Viena, destaca: “Explica la història sagrada posant les dones al centre de la història, un canvi de perspectiva radical i potent”.
Garrigasait explora “la nostra relació actual amb la religió” i com “la modernitat ha canviat l’espiritualitat”, explica. En l’assaig, constata que la paraula ‘religió’ es feia servir molt poc abans de la modernitat. “Pràcticament, no hi havia una paraula per delimitar l’esfera de la religió”. Ara sí que hi és, “relacionada amb el món privat”.
Una altra idea recurrent del llibre, segons avança l’autor, “és que per a explicar-nos la història, fem divisions, tot i que hi ha una lògica de la història diferent de les èpoques que nosaltres ens delimitem per a tenir un esquema clar”. Les coses més antigues les trobem surant entre la modernitat.
Raül Garrigasait és autor de novel·les com Els estranys (2017) i Profecia (2023). També ha publicat assajos com Aire lliure (2022), País barroc (2020) i La ira (2020). A més d’escriptor, és filòleg clàssic, traductor i editor. Des de 2007, és editor de la Col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge.
