Deia el genial
Woody Allen que "la comèdia és tragèdia més temps", però
Els Malvats, obra estrenada aquest cap de setmana al Teatre Principal, ni tan sols necessita el temps. Al pobre protagonista li impedeixen competir en el torneig mundial d'esquí (la seva gran passió), li maten el millor amic (la seva altra gran passió) i li segresten el fill enmig d'una trama d'espionatge internacional. I, tot i això, el públic no deixa de riure ni un instant.
[caption id="attachment_339096" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
L'exitós text de
Biel Perelló ha arribat al Teatre Principal de Sabadell sota la direcció del sabadellenc
Albert González, amb Cesc Bonsfills com a ajudant de direcció. El repartiment està format per set actors: Pep Muñoz, Ester Cort i Santi Monreal (que ja formava part de la primera producció de l'obra) i Cesc Casanovas, Emili Corral, Diana Torné i Laia Alsina, noves incorporacions en aquesta reestrena. Entre tots interpreten més d'una trentena de personatges.
[caption id="attachment_339098" align="aligncenter" width="467"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
L'acció ens transporta a una
Varsòvia dividida en plena Guerra Freda, on l'esquiador nord-americà
Jimmy O'Hara, heroi accidental (i accidentat), intenta resoldre un misteri o, si més no, entendre què està passant, mentre la resta de personatges juguen a escacs amb ell. Destaca especialment la caricaturització de dos agents del KGB que recorden una mena de Dupond i Dupont, sempre equivocant-se en cada decisió.
[caption id="attachment_339091" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Paròdia de la paròdia
L'obra és
una paròdia del gènere d'espionatge, però també una autoparòdia d'ella mateixa. Els personatges trenquen la quarta paret contínuament, fins i tot s'interpel·len amb els seus noms reals. Un text ple de referències cinematogràfiques, com transformar
Kramer contra Kramer de Robert Benton, història d'un dur divorci, en una rondalla per fer dormir un nen o la menció al tràfic de penicil·lina a l'Alemanya de postguerra, una clara picada d'ullet a
El tercer home de Carol Reed. Fins i tot els més frikis hi trobaran una referència a
Lost (Desmond i la tecla), molt pròpia de l'època original de l'estrena, quan la sèrie era un fenomen mundial.
[caption id="attachment_339095" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Comèdia infinita
Però més enllà d'aquesta llista de noms i referències, la gran virtut de l'obra és com transforma els límits de la producció i del teatre en una forma narrativa de comèdia. Els actors fan una feina brillant donant vida a personatges ben diferenciats, amb moments increïbles on es barregen slapstick a càmera lenta i diàlegs enginyosos que fan impossible contenir el riure. Un text on la rapidesa de pensament és clau, amb perles com
"Hem estat testimonis de l'assassinat de tres persones i un mim" o
"Des de fa un temps associo els tanatoris amb la mort".
[caption id="attachment_339093" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Una comèdia de l'absurd on l'argument és el de menys, amb gags encadenats seguint l'estil de
Airplane!(Aterriza como puedas), on cada escena amaga diverses bromes. Amb
Els Malvats passa exactament el mateix:
pots estar rient amb un diàleg enginyós mentre observes com un personatge intenta mastegar una enorme bola de paper o s'amaga maldestrament a l’escenari.
[caption id="attachment_339097" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Una obra que aconsegueix una fita difícil avui dia: fer-nos riure, fins i tot als més escèptics. Deixeu-vos portar per la trama, gaudiu de l'espectacle i esquieu una estona amb Jimmy O'Hara.
