El rei té el cap quadrat, la reina el té més aviat rodó i l’alfil té forma de 'X'. Les peces d’escacs que crea artesanalment Ricard Zamora són especials. Però no per les seves formes, sinó perquè utilitza ceps de vinya. “Aquesta fusta no val ni per cremar”, li deien els viticultors. Doncs va demostrar que se’n pot fer art. Es pot comprovar fins al 27 de maig a l’exposició La desestimada fusta de vinya a l’Arteneu.
Zamora és sommelier i comercial al país i a l’estranger de quatre famílies catalanes de vins, de l’Empordà, el Penedès, el Priorat i Montsant. Però també ha estat tota la vida un manetes ben traçut a qui li costa quedar-se quiet. “De petit, al Cau, amb un ganivet i un tros d’escorça ja en feia una barca”, recorda. Alhora és un apassionat de la fusta. “Quan cada hivern em porten la llenya, hi ha trossos de fusta que soc incapaç de cremar”. Hi veu una oportunitat artística, els treballa. Tampoc no llença mai els suros de les ampolles, els guarda i en fa murals.
[caption id="attachment_338846" align="alignnone" width="482"]
Ricard Zamora, sommelier i comercial de vins, que converteix ceps en peces d’escacs / cedida[/caption]
En els escacs de Zamora no rivalitzen les blanques contra les negres. S’enfronten els escacs creats amb fusta de vinya contra els de boix o olivera. Tampoc no hi ha creus ni corones. “No soc gaire d’aquests símbols...”, explica el sabadellenc, que es va inspirar en els escacs Bauhaus dissenyats per Josep Hartwing, el 1923. Cada peça està basada en la seva funció, en la maniobra que traça sobre el taulell. Una altra peça que es va poder veure durant la inauguració va ser un taulell gegant, d’un metre d’alçada i un metre d’amplada. Va utilitzar mobles de roure de casa els seus pares, vinyes del Penedès i taps de suro blancs i negres per elaborar-lo.
El més irònic és que els escacs no susciten cap passió a Zamora. “M’ho passo bé quan jugo. Però si perdo o guanyo, m’és igual”, diu el sabadellenc, que no s’identifica com a artista, sinó com a artesà
