Joan Berlanga no ha tingut mai gos. Fins avui en dia, que en té un de literari molt estimat. Es diu Parrac, és un petaner de gossera, sense pedigrí, molt savi i reflexiu. Protagonitza L’extraordinària vida d’un gos a les últimes (laGalera), el llibre amb què l’autor sabadellenc va guanyar un dels guardons de literatura infantil més prestigiosos del país, el Premi Folch i Torres 2024.
El gos literari de Berlanga rememora la seva vida, des de la lúcidesa de qui en veu el final molt més a prop que lluny. Les passejades acompanyant el Pol i l’Anna, la seva estimada família monoparental. Les escapades al bosc amb una gosseta veïna. Aquells dies en què ell també duia el nen a l’escola. Tot allò que acaba configurant la seva vida i que, precisament, serveix per posar el focus en l’esplendor de les coses menudes del dia a dia. Allò que és realment important, tot i que no sempre hi parem prou atenció.
“És una reivindicació de la pluja fina, en contraposició a la grandiloqüencia, als dies en què segur que farem fotografies”, reflexiona Berlanga. El Parrac “és un gran voyeur, un observador que sap captar les coses importants a partir dels petits gestos i les mirades, que són una al·legoria de les coses menudes, que és on hi ha l’essència de la vida”.
Berlanga és conegut a la ciutat, però –fins ara– no per haver escrit res. Llicenciat en Història, va ser tinent d’alcalde entre 2015 i 2019 després de ser cap de llista de la segona força més votada. Unitat pel Canvi a Sabadell. Als següents comicis, aquest cas amb En Comú, no va obtenir representació i va tornar a la seva feina de professor a l’Escola d’Adults de la Concòrdia. Des que no es troba en política, no només li han dit sovint que fa més bona cara. Va menys estressat i ha trobat temps per a escriure. S’hi va aventurar després de l’empenta dels seus fills, que tot i que ara ja són grans recordaven els entranyables contes orals que els explicava quan eren petits.
No obstant això, Berlanga recalca que no és un llibre només per a infants. “Quan tinc el repte d’explicar un tema complex, m’agrada fer-lo senzill d’entendre. Simplificar-lo per anar a l’arrel. És un exercici que faig a la feina cada dia”. Per això, el millor protagonista per observar la quotidianitat d’una família és el Parrac. Ara bé, l’escriptor matisa que és una temàtica vàlida per tothom, infants o adults.
L’edat del parrac li serveix per parlar de la vida des d’una visió experimentada, reposada i lúcida. Però també li permet afrontar amb serenitat la proximitat del final. “És un tema tabú, no en parlem. Encara que no ho sembli, la mort és un fet vital perquè forma part de la vida”, expressa Berlanga. “El Parrac ens ensenya a assumir-la amb perspectiva, a saber anar recollint”, afegeix.
