El concert de Joventuts Musicals d’aquest dimecres serà molt familiar. Literalment, perquè l’entitat ha programat al Saló del Teatre Principal un duet dels músics Francesc Pareja (guitarra) i Guillem Pareja (violoncel), que respectivament són pare i fill. Oferiran peces d’Alfredo Carlo Piatti, Franz Schubert, Gracià Tarragó i Niccolò Paganini. Tot i que són dos instruments de la mateixa família –corda–, la combinació a l’escenari no és gens habitual. Tampoc és gaire comú que els artistes que hi pugen siguin, també, de la mateixa família. Més enllà d’ocasions molt esporàdiques, serà la primera vegada que seran protagonistes d’un duet tan formal.
“Entre pare i fill sempre hi ha avinences i desavinences, però musicalment ens entenem força i compartim moltes coses. De moment, no hem discutit ni una vegada. Més aviat busquem sempre la crítica constructiva: com es pot millorar, quins canvis hem de fer en el tempo, si hem de tocar més fort o més fluix...”, comenta el Francesc. El seu fill hi està d’acord: “Probablement, ens entenem més en la música que en la realitat”, riu el Guillem. Però la relació és bona tant a dalt com a baix de l’escenari, si no, seria impossible ni tan sols arribar a plantejar un concert com aquest. “Per fer música de cambra has d’estar bé amb les persones amb qui toques. Els criteris, la manera de fer i d’entendre la música han de ser semblants. Si no, pot ser conflictiu”, remarquen.
El Francesc va començar a tocar la guitarra amb 9 anys. Quan en tenia 15 o 16, –recorda– va tenir clar que es voldia dedicar a la música. Com a pare, sempre ha cregut en la importància pedagògica de la formació musical, però mai no ha volgut imposar res a casa. Per això, afegeix, el seu fill sempre ha tingut llibertat per escollir. “Tot i que a casa sempre hi ha hagut música. Ja se sap... Els músics, quan assagem, martiritzem”, comenta, divertit. El Guillem ho confirma: “Vaig triar amb 8 anys el violoncel. No recordo per què, però amb els anys m’he adonat que no podria haver escollir millor. Malgrat les dificultats tècniques, m’hi trobo molt còmode. Me’l sento molt meu”, reflexiona.
“Som una família molt gran. No sé si hi cabrem tots...”, diu el Francesc. Qui no s’hagi afanyat, fa tard. Les entrades pel concert estan exhaurides.
El programa del concert
El concert arrencarà amb el Francesc interpretant una ària d’òpera molt poc coneguda, però molt complicada i virtuosa, Capriccio sopra un tema della Niobe, d’Alfredo Carlo Piatti. Després, també en solitari, el seu pare Francesc tocarà composicions de qui va ser mestre seu, Gracià Tarragó, “un músic molt prolífic, però poc conegut, que quan escrivia no pensava en la dificultat, només en la música”.
La tercera part del concert anirà a càrrec de tots dos. Els Pareja interpretaran la melòdica i harmònicament rica Allegro de la sonata, de Franz Schubert. Acabaran amb Mosè-fantasia, una peça de Paganini en què, en un exercici de lluïment tècnic, el Francesc només utilitzarà una corda del seu violoncel.
