Les diverses actuacions previstes aquest diumenge 23 de març al festival Dansa Metropolitana s'havien de realitzar al Parc Catalunya, concretament a la Plaça d'Agrub. No obstant això, a causa de les condicions meteorològiques, l'espectacle s'ha traslladat a la Sala 1 de L'Estruch, que ha actuat com a refugi artístic davant la pluja, el fred i les ventades durant una hora.
[caption id="attachment_338081" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
La primera actuació que ha gaudit el públic, amb la sala plena i moltes persones dempeus dispersades per l'espai, ha estat Col·lapse, que, igual que Zitzània, forma part del projecte Vibracions. Aquesta iniciativa reflexiona sobre els cossos i les ones, el moviment i el descans, en definitiva, sobre l'energia de la música i tot allò que ens envolta.
[caption id="attachment_338082" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
Crit d'auxili de la natura
Col·lapse, de la coreògrafa sabadellenca Laia Vila, explora la relació de l'ésser humà amb el medi ambient. Es tracta d'una proposta amb una clara mirada ecologista, creada en col·laboració amb l’associació Teatre-Dansa Petit Món, i amb l’acompanyament musical en directe del grup CUROS, format per Lluís Borrell i Bernat Tortajada.
[caption id="attachment_338083" align="alignnone" width="467"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_338084" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_338086" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
L’espectacle, on deu ballarines d’entre 13 i 30 anys presenten una narrativa única, destaca per la coordinació i la combinació de moviments. Inclou fins i tot elements externs com un cubell, que es fa servir per frenar els degotalls d’aigua contaminada que, gota a gota, assassina a la resta d'éssers que habiten el planeta. "Desapareixem", es repeteix durant una part de l’actuació. Aquest verb en bucle subratlla com les accions humanes impacten sobre els animals. En resum, Col·lapse és un crit d'auxili de la natura, i amb sort només un avís i no pas una premonició. El final de l'actuació resulta especialment emocionant, ja que els nens i nenes de l'acadèmia Petit Món s'uneixen a les ballarines principals per defensar una idea comuna: la supervivència planetària.
[caption id="attachment_338092" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_338093" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_338094" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
Cossos tensionats
Després, el públic ha pogut gaudir de Zitzània, una creació de Lali Ayguadé acompanyada de Joan R. Graell. Es tracta d’un espectacle on els cossos es troben en tensió entre l’harmonia i el caos, entre el soroll ensordidor i el silenci, entre l’espai propi i l’espai aliè… Una espècie de yin i yang, on el ballarí masculí porta una camisa negra i pantalons blancs i la ballarina una camisa blanca i pantalons negres. Aquesta història ballada, carregada d'humor àcid i d'una estranya capa d'obscuritat, crea una sensació lynchiana, com si alguna cosa no anés bé, i acaba amb un gran final que confirma totes les sospites.
[caption id="attachment_338087" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_338088" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
[caption id="attachment_338089" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
Finalment, s'ha presentat una actuació amb els alumnes de Petit Món, on un batec de cor dirigia cada moviment, creant un caos controlat. En aquest espectacle, les vibracions són les que dirigien, les mateixes vibracions que ens donen vida.
[caption id="attachment_338095" align="alignnone" width="700"]
DAVID CHAO[/caption]
