Ara a portada
El filòsof Pere Lluís Font guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El teòleg i traductor ha contribuït a la creació d'un llenguatge filosòfic en català

- El filòsof Pere Lluís Font guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Publicat el 19 de març de 2025 a les 14:00
Actualitzat el 19 de març de 2025 a les 18:16
El filòsof Pere Lluís Font (Pallars Sobirà, 1934) ha guanyat aquest dimecres el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El teòleg i traductor català, que des de fa uns anys viu a Sabadell, ha estat reconegut per Òmnium per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana i per haver estat editor i potenciador de la filosofia en llengua catalana en l’àmbit europeu. També es reconeix el seu humanisme i civisme compromès i actiu. En el terreny acadèmic ha contribuït a l’ensenyament filosòfic en català a les noves generacions i ha creat un llenguatge filosòfic en català. El premiat rebrà 20.000 euros i recollirà el guardó durant un acte el 2 de juny al Palau de la Música Catalana.
És el primer filòsof a rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El guardó reconeix la quantitat d’obres publicades que conformen el seu corpus literari. “Representa la baula de la filosofia catalana de l’escola de Barcelona, estroncada durant la Guerra Civil”, ha apuntat el veredicte del jurat format per Maria Campillo, Judith Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer.
En roda de premsa, Font ha parlat de les seves dues grans passions: Catalunya i la filosofia. El filòsof ha sostingut que la llengua és el “nervi de la nació” i que si aquesta es perd es perdrà “la nació, la cultura i el país”. “Alguna vegada he dit que si em prenen la llengua, els ho dono tot”, ha reflexionat.
Lluny de voler-se comparar amb grans referents de la filosofia, Font ha reivindicat la bona filosofia i el “segell propi” de la catalana. “La filosofia a Catalunya en l’època moderna s’ha desenvolupat com si fos una simple regió d’Espanya, el problema ha estat fonamentalment polític. La filosofia als Països Catalans no ha tingut una dinàmica pròpia”, ha comentat.
“No cal ser un romàntic per pensar que la llengua proporciona una visió del món i cal reconèixer que dona color a aquesta visió. Això s’ha de notar en la manera de fer filosofia perquè els mitjans expressius són els mateixos que en anglès, alemany, francès i italià que en el català o castellà”, ha exposat.
En aquest sentit, Font ha sentenciat que “ens falta molt per recuperar una certa normalitat” amb la llengua catalana i la filosofia. “Una mitja normalitat seria la que hi havia a l’època republicana, però l’ombra del franquisme és allargada”, ha lamentat.
Pere Lluís Font ha explicat que fa un parell d’anys que té la salut tocada. Igualment, ha dit que segueix treballant perquè això “l’ajuda a viure”. Ha explicat que aviat les Universitats de Barcelona i Lleida coeditaran Filosofia al natural, un volum sense retòrica on la filosofia apareix sense “artificialitat estilística”. “En filosofia tot es pot discutir perquè res es pot afirmar de manera definitiva. Per mantenir una posició crítica hem d’examinar sempre les coses”, ha concretat. El filòsof ha dit que darrerament també està ordenant papers que ha emmagatzemat al llarg de la vida.
Sobre l’actualitat mundial, ha demanat ser “tolerant amb les persones”, però no “necessàriament amb les idees”. “Es pot ser defensor d’una manera de pensar i detractor d’una altra manera de pensar, tot respectant les persones”, ha dit. “Això porta a vegades a disminuir la possibilitat de comunicació perquè tots tenim un amor propi. Hi ha coses que, d’una manera civilitzada, porten a no dir el que un pensa”, ha afegit.
Finalment, ha reivindicat la filosofia en l’educació. “La filosofia pot ser bona o no tan bona. Però el que és clar és que l’antifilosofia sempre és reaccionària”, ha expressat. “Hem de defensar la filosofia com una matèria del segon ensenyament perquè no hem de deixar d’aprendre”, ha dit.
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reconegut la trajectòria “exemplar” del premiat així com la seva contribució com a pensador de “primera magnitud”. “Òmnium volem reconèixer l’aportació del filòsof amb la fortalesa de la cultura catalana dels nostres temps”, ha dit durant l’anunci del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Antich ha celebrat que per primera vegada el premi hagi reconegut l’obra d’un filòsof. Ha parlat que el professional té una “dimensió europea que dignifica la cultura catalana” i una figura importantíssima “per a la construcció del país”. “Un defensor i divulgador de la llengua catalana a través d’un corpus literari i filosòfic de valor incalculable, un mestre de filòsofs, i una de les persones a qui devem que la gran filosofia europea, avui, parli en català”, ha aplaudit.
Després de comentar que la tasca de Pere Lluís Font va ajudar a la normalització de la llengua catalana com a llengua filosòfica i de pensament, Antich ha parlat de “l'exemplaritat ètica en la defensa de la tolerància i la dignitat de la persona humana".
L’acte de lliurament del 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes es farà el 2 de juny al Palau de la Música Catalana. Segons ha explicat Òmnium, serà un homenatge al guardonat i tant el contingut com la part artística giraran al voltant de la seva figura i de la seva obra.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci Còctels i casaments a la Casa Turull
-
Cultura i oci Jan D. Casablancas: “Tornar a Sabadell amb una producció del TNC és com jugar a casa”
-
Cultura i oci La promesa a 'Pep' Benaul s'ha complert: la biografia d'Andreu Castells és una realitat
-
Cultura i oci El mag sabadellenc que ha fet 20 'sold outs' a Barcelona