Francesc Amador jugava de petit a ser bailaor professional. Ara que ha aconseguit ser-ho, ja no deixarà mai de jugar.
El sabadellenc de 22 anys, nascut en una família gitana de Torre-Romeu, compleix un somni. Estrenarà el seu propi espectacle, Así soy Yo, aquest dissabte a laSala amb entrades exhaurides. A través del ball, i amb un petit discurs al final, relatarà l’esforç, la dedicació, la soledat i sobretot la importància d’haver rebut el suport incondicional dels seus pares perquè aquell anhel de ser bailaor professional un dia fos realitat.
Amador confessa que està nerviós. El seu espectacle promet “tenir molta ànima, ser sentimental i explosiu”. Voldrà buscar el pellizco, la pessigada que va més enllà de la tècnica i el virtuosisme per transmetre emoció pura i visceral, connectar amb el públic. “Treure aquell olé al públic”, precisa el bailaor corpulent i de llarga cabellera. “L’espectacle és la millor manera de dir qui soc, d’expressar el que sento amb el meu cor i, sobretot, amb el meu ball”, afegeix Amador, que es trobarà amb un públic molt familiar.
A casa tot el dia s’escoltava i es ballava flamenc i li ensenyaven gravacions de festes on es vivia apassionadament aquell art. Va créixer amb la idea de ser bailaor i no va tenir por d’expressar-ho. “Els meus pares em van dir que tindria la seva ajuda si allò era el que volia i estava disposat a esforçar-m’hi. Per mi, el flamenc ho era tot i l’amor que sento per ell cada dia és més gran. He nascut per això i no sabria fer una altra cosa”, recorda.
[caption id="attachment_337547" align="aligncenter" width="700"]
Francesc Amador, 'bailaor' / DAVID CHAO[/caption]
Des de laSala, el cas de Francesc Amador és perfecte per expressar la importància de la validació i el suport a la infància. A més a més, l’han acompanyat durant el procés de creació i ha pogut fer residència a l’equipament cultural, en la línia d’oferir suport a artistes emergents. “El meu pare em va portar a tot arreu, amunt i avall. Com un nen que juga partits de futbol els caps de setmana, però a acadèmies i classes perquè me n’ensenyessin”, afegeix. A més de rebre formació de mestres com Farruquito, José Maya, Juan de Juan, Costi el Chato, La Tani i Torombo, balla habitualment als tablaos prestigiosos de Barcelona com el de Carmen, el Palau Dalmases i el Tarantos.
Però, fins ara, no a Sabadell. De fet, és una mancança de la ciutat que reclama revertir. “Gairebé no hi ha espectacles programats de flamenc. No ho entenc, perquè hi ha moltíssim públic a qui li agrada i que fins i tot ha d’anar a Barcelona per veure’n”. I no falten referents. Can Puiggener va veure com naixia el cantaor flamenc Juan Cortés, àlies Duquende, una figura influent del flamenc amb projecció internacional. Amb un Premi Nacional de Cultura a sota el braç, el guitarrista flamenc Juan Manuel Cañizares, nascut a Ca n’Oriac, exposa el seu art per tot el món. Exportant l’esperit flamenc arreu del planeta, al capdavant de la Companyia de Ballet Flamenc de Barcelona, hi ha el bailaor i coreògraf David Gutiérrez, que ara viu a Sabadell.
Per sort, hi ha ganes de pessigar Sabadell.
