L’any 2014 l’egarenca Sedes Garcia-Cascon (1959) va adquirir el segell discogràfic Columna Música, un dels primers segells independents avesats a la música clàssica a Catalunya. Durant la darrera dècada ha guanyat alguns premis com el que recentment li ha concedit el grup Enderrock pel disc Cants d’ocell de Johan Duijick com a millor disc de clàssica de 2024 segons la votació del públic. A falta d’una trentena d’enregistraments per arribar als 500 títols editats, conversem amb ella per conèixer els detalls d’aquest premi i en quin moment es troba el segell.
Quatre dels segells dedicats a la música clàssica a Catalunya, tenen seu a Sabadell. I en tres d’aquests com són Ars Harmònica, La mà de Guido i Columna Música hi has treballat. A més, són els tres segells catalans més veterans del sector. De fet, del darrer n’ets propietària i directora artística.
Per qüestions logístiques vaig començar a treballar a La mà de Guido en néixer el primer dels meus tres fills amb en Llorenç Balsach, que és el fundador d’aquest segell i d’Ars Harmònica. Després de vint-i-tres anys junts, vàrem saber que Columna Música es venia i en Llorenç em va donar l’empenta i em va ajudar durant els primers anys.
Què ofereix Cants d’un ocell de Johan Duijck, reconegut amb el Premi al millor disc de clàssica del 2024 segons el públic dins el certamen del Grup Enderrock?
En Johan Duijck, professor de l’Esmuc, hi ofereix una selecció de música coral basada en textos de poetes catalans com Ramon Llull, Jacint Verdaguer i Joan Maragall que interpreten quatre corals dirigides per antics alumnes seus. D’una banda reflecteix una experiència musical i humana de col·laboració. De l’altra, es tracta d’una música intensa emocionalment amb l’arranjament d’ El cant dels ocells, una obra inspirada en el Llibre d’Amic e Amat de Llull (A Ceremony of Canticles) i composicions per a piano com les Meditationes. També hi ha motets dedicats a Montserrat, un encàrrec basat en el Salm 62 (Trois petites prières) i una obra nadalenca inspirada en Poulenc (Quatre motets pour un temps de Noël).
Aquest no és el primer reconeixement del grup Enderrock.
Efectivament, l’any 2018 l’Antoni Rossell amb el seu treball Galicia y las cantigas de Santa María també va guanyar el premi el millor de disc de música clàssica segons la crítica. Es tracta d’un disc que aborda el repertori marià alfonsí que cerca contextualitzar sonorament el món medieval real a través de peces que podien ubicar-se a Galícia, amb veus gallegues procedents del món tradicional gallec i amb la novetat d’inserir sons procedents de la natura i d’altres indrets com si fos una mena de paisatge sonor que ubiqués els textos. També el grup Kambrass quintet ser finalista al millor artista revelació i tot i no guanyar, sí ho van fer per les mateixes dates a Ljubljana amb el 1r Premi del Concurs Internacional del Festival de Liubliana – Quintets y Quartets de Metalls 2025.
I al llarg dels 28 anys de Columna Música, n’hi ha hagut d’altres.
Cert. També hem estat seleccionats entre els 10 millors discs de clàssica en diverses ocasions i revistes especialitzades com Melómano ens ha atorgat la seva distinció del “disco de oro” per La música de Berlanga, per Diàlegs per a flauta i clarinet d’Elvira Querol i Séverine Rospocher, les Bulgarian piano miniatures de Vesko Stombolov.
De fet, més enllà de la distribució internacional, aquesta projecció està arribant a l’estranger ja que acabeu de treure un segon enregistrament amb música de cambra de la menorquina Margarida Orfila (1889-1970), que ha estat objecte d’un reportatge a la BBC.
Estem molt satisfets perquè la BBC emetrà un programa especial sobre Margarida Orfila el 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. Serà un espai dedicat a la seva trajectòria, llegat i la seva influència musicals.
Més enllà de la repercussió limitada al sector de la clàssica, serveixen de gaire aquest tipus de premis?
Encara que la seva repercussió no sigui massiva fora del sector, els premis Enderrock i altres similars tenen un paper molt valuós en el reconeixement i la promoció del talent dins de l’àmbit musical i cultural.
Fa entre 10 i 15 anys es vaticinava l’extinció d’aquest format però encara se segueix editant, oferint noves gravacions i alguns encara comprem i comentem discs. Cap on s’encamina el negoci discogràfic?
Més enllà del seu valor patrimonial aquest negoci s’ha transformat profundament els darrers vint anys i s’ha adaptat als nous hàbits de consum digital i a l’streaming com a model dominant. Però el format físic segueix existint, sobretot en sectors com la clàssica i el jazz perquè tenen públic molt fidels als formats físics. Molts melòmans, intèrprets i col·leccionistes valoren la qualitat de so, el llibret amb informació detallada i l’experiència tangible que ofereix el CD i el món digital no ha pogut substituir.
Ve el llop, ve el llop,... però se segueix viu.
Més o menys. Fa anys també s’enterrava la ràdio i, en canvi, està més viva que mai. El mateix es va dir del llibre en paper i encara som molts els amants del tacte i l’olor d’un llibre a les mans. Jo espero i desitjo que amb el disc passi el mateix! Per això, compreu discos!
