La nova obra de Ramon Madaula s'ha estrenat al Teatre Principal aquest dissabte a les 20 h. Es titula Els Bons i ens explica la història de dos actors que fa anys que interpreten els personatges de Sant Miquel i Satanàs als Pastorets de la seva ciutat. Protagonitzada pel mateix Madaula i per Jordi Boixaderas. La direcció és a càrrec de Paco Mir. Un duel entre personatges però també un duel interpretatiu entre Madaula i Boixaderas; dos sabadellencs amb una àmplia i consolidada carrera en el món de la interpretació.
Què significa per vosaltres estrenar Els Bons a Sabadell, la vostra ciutat? Té un valor especial?
Boixaderas: Per mi, com que penso que l’obra és un homenatge al teatre aficionat, té un significat especial. D’alguna manera parlem de la nostra experiència com espectadors dels Pastorets. Recordem la gent de Sabadell i els seus Pastorets.
Hi ha cap record o experiència teatral a la ciutat o amb els Pastorets que us marqués en els vostres inicis? Madaula: Ni el Jordi ni jo hem fet mai Els Pastorets. Però els dos hem vingut a veure Els Pastorets de la Joventut de la Faràndula. En el meu cas, els Pastorets de la Faràndula em van inocular el verí del teatre.La meva àvia m'hi portava quan tenia entre quatre i set anys i m'impressionava molt. Em van deixar marcat i van iniciar la meva afició al teatre. Jordi, la teva veu és molt reconeguda pel teu treball en el doblatge. Què t’atrau més: actuar a l’escenari o donar veu a grans actors? Boixaderas: No hi ha incompatibilitat entre una cosa i l'altra. Porto tota la vida fent les dues coses i es complementen l'un amb l'altre. El que aprens en un lloc et serveix per millorar a l'altre. [caption id="attachment_331506" align="aligncenter" width="1000"]
Boixaderas: "L'obra és un homenatge al teatre aficionat" / JUANMA PELÁEZ[/caption]
Ramon, d'on sorgeix la idea d’escriure aquesta obra?
Madaula: És un homenatge al teatre amateur que havia vist des de petit a Sabadell. La idea primigènia era fer una obra en un escenari sense la necessitat d'un decorat; és així de prosaic. Al final, Paco Mir, el director, sí que ha afegit molts elements, però la idea era aquesta.
Amb altres obres teves, com Els Buonaparte, destaquen els textos amb pocs personatges. Què t'aporten aquestes històries amb poc repartiment en comparació a la resta?
Madaula: És una raó molt prosaica, ho faig per trobar productor. A mi m'agradaria escriure obres amb molts personatges, a més a més, crec que és molt més fàcil escriure-les. Obres de dos són complicades. Aquesta, per exemple, és una escena d'una hora entre dos personatges. Al final intento crear obres amb poca gent perquè sé que serà fàcil tirar-les endavant.
Quina diferència trobeu entre treballar al teatre i fer doblatge o cinema?
Madaula: La continuïtat. El teatre és una cursa, donen el tret de sortida i fins que no s'acaba el "gran premi" no pots frenar. I això et transmet una adrenalina i un vertigen que al cinema i la televisió, ple de talls i descansos, no existeix. En definitiva, els ritmes i els temps són molt diferents.
Què penseu de l’escena cultural i teatral de Sabadell avui dia? Ha canviat molt des dels vostres inicis?
Boixaderas: De la part que jo visc, trobo que hi ha unes iniciatives privades que són les que donen part de la vida cultural de la ciutat. Des del meu punt de vista, els projectes culturals han de tenir ànima. És a dir, algú al darrere que hi treballi com la CavaUrpí, l'espai Foc, l'Alcavot de Castellar...
L’obra parla d’un duel entre dos personatges. Com ha estat aquest duel en l’àmbit interpretatiu entre vosaltres dos, tenint en compte la vostra experiència i trajectòria?
Madaula: El Jordi i jo ens coneixem de fa molts anys. És com agafar-se de la mà i saber que tens un bon company que no et deixarà caure en cap moment. Aquesta sensació s'agraeix molt.
[caption id="attachment_331507" align="aligncenter" width="1000"]
Agafar-se de la mà sabent que no et deixaran caure / JUANMA PELÁEZ[/caption]
Creieu que el fet de representar personatges tan arquetípics com Sant Miquel i Satanàs durant anys pot afectar la forma d’interpretar dels actors? Com els afecta l’intercanvi de rols en què es basa l'obra?
Boixaderas: L'obra parla una mica d'això, però en to de broma.
Madaula: L'intercanvi de rols és una metàfora que ens parla de qui són els bons i qui són els dolents. Per certes persones Trump és dels bons i per d'altres el dimoni. Avui dia és molt difícil discernir on està el bé. I per això, a l'obra, hi ha aquest joc on el bo no és tan bo ni el dolent tan dolent.
Continuant amb aquesta idea de bons i malvats, sobretot en els mons del poder dels que tracta l'obra. Creieu que la bondat existeix?
Madaula: Jo no vull caure en la innocència que he caigut en altres moments. Durant molts anys he confiat amb gent que tenia poder pensant que hi havia bondat rere els seus actes. Amb l'edat m'he adonat que soc un descregut amb això. On sí que m'he trobat gent bona és a peu de carrer.
Si haguéssiu de convèncer algú que no acostuma a anar al teatre perquè vingui a veure Els Bons, què li diríeu?
Boixaderas: Què és una obra curta, això és molt important [Riu].
