Marta Orriols publica 'A l'altra banda de la por': "Estem més sols que mai"

L'escriptora Marta Orriols (Sabadell, 1975) torna a les llibreries amb la seva nova novel·la A l'altra banda de la por, que Proa publica en català i Destino en llengua castellana. La història se centra en la vida de la Joana, una conservadora d'art que treballa al MNAC, separada, amb una vida estable i dos fills adolescents. Introvertida i observadora, s'esforça per desxifrar els canvis de la societat, sovint, amb una por més íntima vinculada amb la inseguretat a l'hora de projectar el futur o d'apostar per una relació amorosa. En una entrevista amb diversos mitjans, Orriols admet que la soledat és un dels temes que travessa el llibre. "Tothom es mou amb unes relacions més obertes, però estem més sols que mai", sosté. La novel·la d'Orriols transcorre a Barcelona, però també fa parada a ciutats com Tòquio o Nova York. La protagonista és la Joana, una dona que ronda la cinquantena, amb dos fills que comencen a fer la seva i una petició de divorci d'en Biel, el seu exmarit, que vol casar-se amb la Clara, una dona més jove amb qui espera una criatura. Pel que fa a l'àmbit professional, la protagonista treballa de responsable de restauració i conservació al Museu Nacional d'Art de Catalunya, una feina que li resulta estimulant, però que a la vegada vindrà acompanyada d'alguna sorpresa per part d'algun treballador del mateix equipament cultural. Mentre s'ocupa de les obres d'art que el temps ha malmès, li revé a la memòria en Mateu, un home amb qui va passar dues nits ja fa anys, però que no ha oblidat mai malgrat la distància que els separa. Si bé l'autora tenia clar que volia escriure una història d'amor, admet que li ha acabat sortint plena de "pors", que es poden veure reflectides en una protagonista que projecta en la seva vida les preocupacions d'una època que no és fàcil. "Les guerres, la incertesa, l'amenaça climàtica... el deteriorament del món ens comença a definir com a societat", subratlla l'autora de 'A l'altra banda de la por'. Més enllà d'aquest context, la Joana també s'enfronta al seu propi jo, ja que no pot evitar recordar la persona que va ser fa uns anys, amb "l'atreviment propi de la joventut". De fet, tot i ser una novel·la fictícia, Orriols recorda que ella i la Joana comparteixen un moment vital molt concret. "Hi ha una barreja de contradiccions perquè ja no ets jove i has viscut molt, però, a la vegada, et queda molt per viure", assenyala. L'escriptora també posa l'accent en la importància que la protagonista sigui un personatge femení d'una edat molt concreta, perquè recorda que és necessari que hi hagi "tota classe de dones" que es vagin narrant. "Em vaig permetre ser molt lliure a l'hora de narrar", apunta, un fet que li va permetre tocar tota mena de temes com l'amor, la solitud, la maternitat o la renúncia.

Una novel·la amb un toc artístic

L'espurna que va encendre l'engranatge de la nova novel·la d'Orriols va arribar un dia que passejava pel MNAC. Aquell dia recorda que feia calor i hi havia incendis no només a Catalunya sinó arreu del món. L'autora descriu l'ambient com a "estrany", ja que no podia parar de pensar que el contrast de la bona conservació de les obres a dins del museu, amb el desastre que estava passant a fora. "Vaig pensar que estaria bé que la protagonista treballes allà, dibuixar algú que cuida les obres amb tanta cura, i preguntar-se qui la cuida a ella", assenyala. A partir d'allà va néixer el personatge de la Joana. Per fer-ho, la seva creadora va comptar amb una de les seves parts preferides a l'hora de fer una novel·la: la documentació, que la va portar a trobar-se amb una restauradora del museu per parlar de la seva feina. "Sempre he pensat que les feines ens defineixen com a persones i que una part forma part de la nostra personalitat", admet. Orriols és també una gran defensora d'aquest museu català, el qual creu que permet teixir un diàleg amb el passat i present i aportar, al mateix temps, una visió de futur. "És una plataforma més d'expressió humana", conclou. Un amor que, en canvi, no sent per la cosa més fosca, com per exemple el 'true crime' o les notícies de successos – que apareixen en algunes parts de la novel·la -, "no entenc la fascinació, a mi les coses de por em fan por".