Xavier Puig (Cervera, 1973), titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigirà les dues sessions que la formació oferirà al Teatre de La Faràndula amb el tradicional Festival de valsos, que es va posar en marxa el 1988. Conversem per conèixer- més detalls de la proposta d’enguany que s’oferirà dissabte dia 4 de gener (20h) i l’endemà, diumenge 5 (11h), a la ciutat. A més, Puig és director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida.
A casa nostra ja és una tradició que l’OSV interpreti el concert d’Any Nou o Festival de valsos per Nadal. Ho fa des de 1988. Però des de fa unes quantes temporades, també és l’orquestra a l’entorn de la qual gira la programació de Nadal del Palau de la Música Catalana.
L’Orquestra Simfònica del Vallès és precursora i innovadora en molts aspectes i ho va ser amb aquesta aportació que s’ha mantingut, ja que segueix essent un concert d’èxit. L’aterratge al Nadal del Palau suposa una altra de les qualitats de l’OSV, que és saber aprofitar les crisis i les oportunitats per créixer. Ja es va veure amb la Covid, quan vam optar per no parar l’activitat sempre que fospossible. Fins i tot, la vam incrementar.
En aquest sentit i, especialment des que dirigeixes aquest Festival de valsos, l’OSV ha sabut trobar una fórmula més àgil, però igual d’atractiva, en la condensació de dotze peces que repassen el calendari anual.
La idea d’aquest resum musical de l’any va començar fa tres edicions i formava part d’una estratègia per diferenciar-nos del Concert d’Any Nou que l’OSV també ofereix al Palau de la Música Catalana i que segueix l’esquema més tradicional. Amb la gira vam voler incorporar altres músiques, com una obertura de Rossini o un preludi de Chapí. Aquesta idea mig nostàlgica de repassar l’any també facilita introduir-hi el bon humor i, alhora, em permet construir el programa al llarg de tot l’any.
Sí, i ocasionalment també, a la crítica velada o feta amb un somriure.
Els músics formen part de la societat i tenim una responsabilitat com a agents culturals i també persones. De fet, de bromes ja en fèiem però més centrades en la secció de percussió i alguna intervenció dels músics. Amb l’activitat de Nadal al Palau vam reorientar aquest vessant lúdic i festiu i el vam concentrar més en les paraules que adreço al públic. En aquest sentit, cal aprofitar eines com les virtuts de l’humor per a fer crítica amable, simpàtica, i poder parlar del nostre món i la nostra realitat. Per això recordarem algunes anècdotes d’igual manera que tampoc no ens oblidarem de les víctimes de la Dana i de la nefasta gestió política.
I a més, amb sold out pràcticament a totes les sales.
Sí, és emocionant i un gust la recepció del públic arreu de Catalunya sigui tan efusiva i implicada en un concert, no ho oblidem, fet amb bona música. A més, hi ha músics veterans de l’orquestra que diuen veure créixer les famílies. És a dir, cada any rere any venen i ho fan comprant les mateixes localitats. Hi ha ciutats que aquest concert és una de les activitats més esperades en la seva agenda cultural.
Quines claus tècniques o estètiques en destacaries?
Són peces curtes o relativament curtes en un ventall eclèctic i obert que sempre té aquest punt brillant, d’encís melòdic i rítmic, i una música de qualitat
De totes les peces seleccionades, n’hi ha alguna per a la qual tinguis especial afecte?
Dins el repertori d’Strauss m’agrada redescobrir alguna peça com el vals Seid umschlungen, Millionen! que Strauss fill va dedicar a Johannes Brahms i que duu per títol un dels versos de l’Oda a l’alegria de Schiller. L’he programat perquè enguany va fer 200 anys de l’estrena de la Novena Simfonia de Beethoven i també perquè veient el panorama mundial, realment no hem captat ni hem portat a terme l’abraçada de pau i joia que propugnava Beethoven.
Per cert, l’altre dia sortia un reel a xarxes socials d’un músic que s’estirava al llit vestit i al moment s’aixecava i agafava l’instrument per marxar. L’acudit deia: “així viuen els músics les festes de Nadal”. En el vostre cas, si “non è vero è ben trovato”.
Els músics tenim molt assumit que treballem per l’oci de l’altra gent i aquestes dates no ho son menys; per tant, hem de combinar l’agenda professional amb les vetllades familiars. Jo personalment ho porto força bé perquè m’agrada passejar-me pel territori perquè, com altres músics, som de comarques i, per tant, estem acostumats a girar pel territori.
