Formada per dotze joves catalans d’entre 13 i 21 anys amb sordesa severa o profunda, l’Orquestra Graeme Clark va actuar davant el Papa Francesc I a la Santa Seu de Roma el passat setembre. Parlem amb el director d’aquesta formació única, solidària i d’integració social, Jordi Cos (Barcelona, 1963), que a més és viola i president de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Com va néixer aquesta orquestra?
Va ser creada a l’Hospital Sant Joan de Déu, sobretot amb el suport de la doctora Maria Antonia Claveria. Els vaig conèixer en un concert a l’auditori d’aquest hospital l’any 2018 i vaig creure que una bona idea era incorporar-los a la temporada 2019-2020 de la Simfònica del Vallès, ja que el 2020 se celebrava el 250è aniversari del naixement de Beethoven. Òbviament, la iniciativa tenia un cert component simbòlic però també pragmàtic en el sentit de contribuir a l’evolució i adaptació social d’uns nens amb grau de sordesa molt acusat que ara ja poden sentir-hi i poden tocar gràcies a l’implant coclear.
Aquest concert es va oferir al Teatre de la Faràndula de Sabadell a finals de gener de 2020 interpretant la composició Amics en la guerra d’Àlèx Martínez.
Vam voler dur a terme dos projectes amb ells. Per una banda es va crear una obra simfònica tutel·lats per músics que va ser aquesta d’Àlex Martínez, abans de la qual també vam projectar un vídeo il·lustratiu del projecte Beethoven 250: La música del silenci, gràcies al suport de la Fundació GAES solidària, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Federació ACAPPS en la creació d’aquesta orquestra.
I quina va ser l’altra iniciativa?
Cap, ja que estava previst que participessin a la Novena Simfonia de Beethoven, tocant la part de l’Himne de la joia del quart moviment, però la pandèmia ho va truncar.
Que és el més emotiu d’aquesta projecte?
Segurament l’experiència i l’impacte emocional no només del contacte amb la música i de poder-ne fer per part d’aquests joves, d’aquestes persones. Però també el poder sentir-se proper a una activitat que fascina i que, a priori, els seria o els era pràcticament impossible abans de l’operació per a l’implant coclear. El fet que haguessin pogut actuar va suposar una motivació anímica i una fita personal d’un valor incalculable.
I com va sorgir l’oportunitat d’anar a Roma davant el Papa Francesc?
Gràcies també a la doctora Claveria, que va escriure al Vaticà informant que existia aquesta orquestra. El Papa ho va voler escoltar i ens van convidar a una de les audiències generals que ofereix a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. El viatge el va finançar la Fundació Gaes i va ser una experiència fantàstica per a tots.
Quines especificitats pedagògiques heu d’encarar en el treball de la música aquests joves?
A l’hora d’assajar, cap de particular. Hi assagem com podríem fer-ho amb nens que no tenen aquesta discapacitat. Potser les qüestions vinculades al ritme els costa més, però saben habituar-se, ajustar l’afinació, escoltar-se. De fet, més enllà de la seva circumstància comuna i que tots han estat operats per la doctora Claveria, es percep una unió especial entre ells que es tradueix en una motivació i un companyerisme que destil·len molta emotivitat durant els assaigs. Però no cal seguir cap mètode o plantejament específic alhora d’assajar. Al contrari, tenen una gran capacitat de resiliència, una gran energia i un fort esperit lluitador.
Quines és el repertori? obres interpreteu habitualment?
Bàsicament són arranjaments de música moderna i del pop-rock com “We are the campions” de Queen, pel seu component simbòlic i emotiu per a ells. A Roma, per exemple, ells van escollir “Guantanamera” de Compay Segundo, “Waterloo” d’ABBA i “Aleluya” de Leonard Cohen.
Aquest orquestra rep algun suport econòmic públic?
No, cap subvenció pública. Sobretot per part dels pares d’aquests joves, s’està buscant constituir una associació per tal de difondre els avantatges d’un implant com el coclear i per recollir suports que els ajudin a nivell vital.
Els podrem escoltar i veure actuar aviat?
De moment, estem mirant d’incorporar-los en alguna activitat dins la temporada de la Simfònica del Vallès, a la seu de la qual és on assagem. Tots estem molt motivats i més després de l’experiència a Roma però hem de vehicular-ho conjugant diversos vectors fent bones les oportunitats.
