Teinen por que el relleu no estigués garantit a la Joventut de la Faràndula. Anna Fité i Antònia Vidal van crear el Taller Infantil de Teatre “perquè els nens són el futur”. Això va ser el 1979, 45 anys enrere. “Volíem tenir planter, però no per formar grans actors. Simplement és una manera de fer-los gaudir i de formar-los integralment com a persones”, afegeixen.
Els seus pares havien fet teatre a la Faràndula, ho porten a la sang. Entre rialles, divertides, recorden que els inicis no van ser tan fàcils. “Vam passar per totes les escoles a deixar cartells... I el primer dia només es van presentar 6 nens!”. En aquells temps en què tenien les claus de la Faràndula, alguna cosa devien fer bé: “L’any següent eren tants que vam demanar a companys que es fessin càrrec de grups”.
Avui dia hi ha llista d’espera per entrar-hi. “Oh, ens fa tanta il·lusió... Poc ens pensàvem que acabaria tenint aquesta dimensió...”, diu Fité. “Queda molt boomer això que direm, però és un triomf que en un món de pantalles el taller de teatre sigui intocable per als nens! No se’l perden per res”, afegeix Vidal.
Ho feien per convicció, perquè hi creien. “No fèiem pagar res. Només a final de curs, per comprar decorats, vam demanar a qui pogués que portés 25 pessetes!”. Per acabar la temporada feien una funció final. I aleshores els passava que alguns pares se’ls acostaven i, sorpresos, els comentaven: “No reconec el meu fill a dalt de l’escenari.Però si a casa no diu res, és mol tímid”. Són fermes defensores del poder pedagògic i educatiu de la interpretació.
El teatre ho ha estat tot per elles i el taller ha estat una manera d’haver tornat una part de tot això. “Jo també havia estat una nena tímida, amb pànic escènic, i el teatre em va donar ales”, comenta Vidal. “El teatre és terapèutic, és jugar. Fixa’t com es diu en anglès: play theatre. En francès, joue au théâtre”, explica Fité, que sentencia: “El teatre em fa pensar en aquella frase que diu... ‘A la vida hem vingut a ser feliços. No et distreguis!’”.
