En sortir del
Teatre Principal dissabte, després dels 75 minuts que dura la nova obra del dramaturg i actor sabadellenc
Ramon Madaula, un dels espectadors va exclamar: "Acabem de veure les intimitats dels
Buonaparte!". Tot i que sembla una declaració metafòrica, en
Els Buonaparte, tant Napoleó (
Pau Roca) com el seu germà Josep (
David Bagés), van sortir nus a l'escenari,
en una inoblidable escena de bany. Però aquesta nuesa no va ser únicament física sinó també psicològica. Ens endinsem dins la psique dels dos germans; en una nit de confessions i recel, però també d'afecte.
La direcció és a càrrec de Sílvia Munt, actriu i parella de Madaula. Recolzada en una escenografia on destaca la senzillesa, però no es perd en cap moment la versemblança, aquesta és una obra d'actors. Les interpretacions dels germans Bonaparte, Pau Roca i David
Bagés, i del servent i guardaespatlles mameluc de l'emperador, en
Rustam, interpretat per l'
Oriol Guinart, ens traslladen a una nit on els historiadors desconeixen què va passar, però que va resultar clau pel destí d'Espanya i Europa. Unes actuacions magnífiques ens permeten conèixer les contradiccions de sa majestat imperial, els matisos del temperament de Josep I i l'instint de supervivència d'en
Rustam.
[caption id="attachment_315607" align="alignnone" width="700"]
Josep I fent-ne ús de la banyera de l'emperador s'enfada pels tractes del servent Rustam/ Juanma Peláez[/caption]
Un moment decisiu en la història d'Europa
L'obra juga amb la història per omplir aquest forat dins de la vida del "Petit Caporal". Cal saber que Napoleó va situar al seu germà com a titella en el tron del regne espanyol, un home il·lustrat que no va saber adaptar-se a un país arrelat en els seus costums feudalistes. On el poble desitjava el retorn del rei borbó absolutista Ferran VII contrari a totes les idees de la Il·lustració, que efectivament en la seva tornada va ignorar totes les lleis liberals instaurades per Josep I i va anul·lar la nova constitució. Com a anècdota històrica, el crit del poble per celebrar el retorn dels borbons:
"¡Vivan las cadenas!".
El context s'amplia a la guerra de guerrilles que hi havia i les matances de l'exèrcit francès contra el poble espanyol i també, a la primera taca dins de l'impecable expedient militar de Napoleó,
la derrota de Bailèn, causants en part de les revoltes que van obligar al rei circumstancial a fugir de la capital i van precedir aquesta reunió entre germans la nit del 5 de novembre de 1808, on Napoleó volia convèncer a Josep I per recuperar Madrid i fer front als insurgents ajudat per les tropes napoleòniques.
[caption id="attachment_315609" align="alignnone" width="700"]
Els germans Bonaparte gaudeixen d'un sopar de patates amb xoriç/ Juanma Peláez[/caption]
Lluita dialèctica entre germans
Deixant de banda el moment històric, l'obra de Madaula es tracta d'un combat dialèctic entre els dos germans on l'àrbitre és en
Rustam, que resulta essencial en els propòsits de l'emperador. On temes com
l'atzar i els fets que ens marquen en la nostra infantesa poden definir els nostres futurs i els d'aquells que ens envolten. Les relacions familiars determinen el caràcter dels Bonaparte on els retrets del passat i les ambicions futures els confronten. Però on els records i l'enyorança del seu paradís perdut,
Còrsega, els uneix. Reivindicada pels dos personatges, igualment que el seu cognom vertader:
Buonaparte que van haver de canviar quan es van traslladar a territori francès.
Els diàlegs presenten un to satíric, on la figura del
Rustam presenta els moments més àcids de tota l'obra. Una visió del poder que es pot extrapolar més enllà de Napoleó, un poder en moltes ocasions irracional i capritxós lligat als designis dels governants, que tot i que s'escuden en els interessos de la nació:
"Jo sóc la revolució" s'originen en els elements més il·lògics del seu tarannà. Una crítica social dels més poderosos que sempre ha sigut un clàssic dins del món del teatre.
[caption id="attachment_315608" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Les agudes converses entre els personatges també són una anàlisi d'allò que era Europa, el que esdevindria poc després, i la seva situació actual, més propera al disseny esbossat per Napoleó i els idearis de la Revolució. Els Bonaparte jutgen amb desdeny i respecte
el caràcter de la població espanyola, territori que va ser la primera peça de dòmino en caure fins a Waterloo.
En definitiva, una obra que amb poc més d'una hora és capaç de profunditzar en aspectes molt diversos, des del poder i el fatalisme que sempre l'acompanya, la defensa d'uns ideals fins i tot per sobre de la pròpia vida, la llibertat i l'esclavitud, els traumes del passat i la nostàlgia, un moment històric que encara ressona a Europa i paradoxalment, la qüestió que influeix en tots els darrers temes: l'amor.
