La sala d’exposició és el més semblant que hi ha a entrar a dins d’un capítol de la guardonada sèrie Mad Men. Amb una mica d’imaginació, fins i tot, és possible olorar els perfums frescos, potser florals o ensucrats, que duien les dones empolainades amb aquests preciosos vestits de Balenciaga, Chanel, Pertegaz, Toni Miró, Burberry’s, Ralph Laurent, Carolina Herrera, Pedro Rodríguez, Carmen Mir, Santa Eulàlia, Ermenegildo Zegna, Pedro Rovira, El Dique Flotante...
Aquesta setantena de vestits i abrics d’alta costura i prêt-à-porter de grans marques, d’entre 1940 i 2010, van ser confeccionats amb teixits de Sabadell. Les cases de moda internacionals trucaven a la porta de les fàbriques de la ciutat per aconseguir la millor matèria primera de Sabadell. Era l’anomenada Manchester Catalana, motor tèxtil al país i principal indústria llanera d’Espanya.
[caption id="attachment_314157" align="aligncenter" width="1000"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
La Fundació Antoni de Montpalau, que amb 18.000 vestits posseeix la col·lecció de moda més gran de l’Estat, acaba d’inaugurar un cicle de tres exposicions, sota el títol Sabadell es posa de moda. La primera, que demostra el prestigi que tenien les fàbriques per a la indústria mundial de la moda, es diu Sabadell Teixeix i es podrà veure fins a l’1 de desembre Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell.
Giorgio Armani a Sabadell
“Giorgio Armani venia personalment a Sabadell a buscar teixits a la fàbrica Artèxtil. De fet, era un bon amic del propietari, Josep Maria Garcia-Planas”, posa d’exemple el comissari de l’exposició, Josep Casamartina i Parassols, qui hi ha treballat juntament amb Ismael Núñez.
El dissenyador de moda italià, com també ho feia Dolce&Gabbana o Paul Smith, apreciava la qualitat dels teixits de l’Artèxtil, que exportava un 80% de la seva producció en un moment en què el mercat del sector era, majoritàriament, estatal. “El nostre mercat més important eren els Estats Units. Com a exemple de marca mítica que encara existeix, veníem a Brooks Brothers”, comenta Garcia-Planas en el documental que acompanya l’exposició, on també cita marques luxoses amb què va treballar, com Hermès, Karl Lagerfeld o Dior . El dissenyador Toni Miró va treballar amb l’empresa tota la vida.
“Érem un referent en productes d’alta qualitat que es caracteritzaven per tenir un acabat especial. Teníem clients des del Japó fins als Estats Units. La franel·la era coneguda internacionalment”, assenyala Joan Gorina, descendent de Gorina SA.
Encara queden vestigis molt vius d’aquells temps. El documental en posa dos exemples. L’empresa Holistex, que el segle passat venia a empreses com Yves Saint Laurent, avui s’ha especialitzat en el teixit tècnic. Hi destina un 70% de la producció, tal com explica en nom de la companyia Marcel·lí Pérez. Un altre exemple és l’empresa Miguel Alemany 1942, que perdura sobretot venent teixits molt exclusius a cases d’alta costura de tot el món. “El camí d’avui amb el tèxtil a Europa és fer peces exclusives, úniques, a mida”, relata Carlos Baqués, cinquena generació de la companyia.
A Sabadell, 16 anys després
L’exposició compta amb una vintena de peces de sastreria masculina de marques com Luxor, Romeo Gigli, Ignasi Ribas, Pellicer i Burberry’s. També hi ha dos fragments de grans murals d’Antoni Vila Arrufat, fets conjuntament amb el decorador Josep Vives Bracons i que el Gremi de Fabricants va portar a l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929. S’hi pot veure un reportatge fotogràfic de Francesc Casañas, revistes, mostres, documents i llibres de comandes d’empreses de la ciutat, com Societat Anònima de Llaneria.
[caption id="attachment_314155" align="aligncenter" width="1000"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Feia 16 anys de l’última exposició de la Fundació Antoni de Montpalau a Sabadell, tot i que sigui una institució sabadellenca i hagi passat per alguns dels museus de moda més importants del món, com el Balenciaga de Getaria.
[caption id="attachment_314161" align="aligncenter" width="1000"]
/ VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Era d’esperar, doncs, que el dia de la inauguració, divendres passat a la tarda, la sala quedés desbordada. Era plena de personalitats del món de la moda que segueixen de ben a prop la Fundació, presidida per la sabadellenca Anna Maria Casanovas: dissenyadors històrics i els seus deixebles, acadèmics, joiers, empresaris, models, artistes...
