Alba Gómez Gabriel, premi BBVA Sant Joan: "És possible trobar un lloc a la ciutat?"

La novel·la ‘Jo soc l’última plaça’ posa el focus en "qui viu als marges"

  • Alba Gómez Gabriel, premi BBVA Sant Joan: "És possible trobar un lloc a la ciutat?"
Publicat el 17 de juny de 2024 a les 19:57
Actualitzat el 17 de juny de 2024 a les 20:27

Alba Gómez Gabriel va tenir una sensació estranya quan un dia va topar amb la persona que, abans que ella, havia viscut en el seu pis i n’havia hagut de marxar perquè li havien apujat massa el lloguer. Aquella sensació, la de “trobar algú que se sent propi el teu espai”, li ha fet guanyar el 44è premi BBVA Sant Joan, dotat amb 35.000 euros. Va ser un impacte estimulant per començar a escriure, 8 anys enrere, Jo soc l’última Plaça.

La primera novel·la de l’escriptora s’ubica a la plaça del Sol, al barri de Gràcia, on anys enrere havia viscut. L’escenari li serveix com a “teló de fons una ciutat que perd la genuïnitat”. Però on realment fixa la mirada és en un bloc de pisos, la Finca Groga, on viuen un catedràtic a punt de jubilar-se que no ha gestionat el dol de la mort de la dona, una parella en un moment difícil i una jove que vol alliberar-se dels vincles familiars. “És una història coral, un mosaic de vides i mirades sobre un espai. Et coles a casa de les persones i veus personatges una mica trencats, que afronten pèrdues i moments complicats”, apunta l’escriptora i periodista, que ha publicat a mitjans com Vilaweb, La Directa o Núvol.

El lector s’hi cola a través de la Bel, protagonista. En el passat la van desnonar d’un dels pisos de la Finca Groga i, ara vivint en un hotel en obres, té la dèria d’espiar amb uns prismàtics tot el que passa a l’edifici. “No hi habita, però hi manté un vincle fort, en forma part”. La novel·la posa el focus en “la deshumanització de les persones que viuen als marges de la ciutat”, tot i que deixa clar que “d’alguna manera, tots són vulnerables i, tinguem un lloc per viure o no, podem perdre coses”, explica.

Entre feina i maternitat, el procés d’escriure la novel·la se li va acabar allargant 8 anys, tot i que considera que el pas del temps “l’ha enriquit i l’ha fet més interessant”, perquè ha canviat la seva mirada sobre les ciutats. “Hi ha una pregunta en el rerefons: és possible trobar un lloc a la ciutat, pel que fa a l’habitatge, i un lloc social, sortint dels marges?”.

Jo soc l’última Plaça es publicarà el setembre per Edicions 62 com a part del premi BBVA Sant Joan, en què s’han presentat 116 originals. “Estic molt en xoc, és molt gruixut”, diu sobre haver-lo guanyat tot i ser debutant. El jurat estava format per Carme Riera, Najat El Hachmi, Valèria Gaillard, Francesc Serés i Marta Marín-Dòmine, a més del director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer.

Lliurament del premi

El Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell va acollir el lliurament del premi, en un acte presidit pel president del Parlament, Josep Rull. També hi van intervenir l’alcaldessa de l’Ajuntament de Sabadell, Marta Farrés; el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester; el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera; i el president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Maria Manyosa. Durant l’acte, la periodista Glòria Serra va conversar amb la guanyadora, al fil d’una lectura de fragments de l’obra per part de l’actriu Berta Rubio i cançons interpretades per Eduard Iniesta, del disc La comunitat.