“He volgut desmuntar la forma d’un llibre tradicional”

Jordi Solé és un escriptor sabadellenc de novel·la històrica i de gèneres. El passat 23 de juliol va publicar un nou llibre, anomenat Per què no?. L’escrit trenca completament amb l’estil i la forma de Solé, escrivint la mateixa història de 116 formes diferents.  Per què decideix escriure ‘Per què no?’? És un llibre que es desmarca de la meva escriptura habitual. En aquest sentit, el que és important és la forma i no el fons. L'exercici consisteix a basar-te en una història molt simple i explicar-la de totes les maneres diferents possibles. El meu objectiu era poder aconseguir un llibre neutre. Així doncs, aconsegueixo desmuntar totalment la forma del text, a més de posar-me a prova a mi mateix com a escriptor. Amb què es va inspirar? És interessant. Amb una lectura que em va recomanar un professor de la universitat: Exercicis d’estil, de l’escriptor Raymond Queneau. L’autor jugava amb les formes i, evidentment, amb una altíssima tècnica. En aquest sentit, jo m’he inspirat amb el llibre, ja que com va fer Queneau he modelat la mateixa història i l’he escrit de 116 maneres diferents. L’escriptor va marcar un abans i un després en la meva trajectòria professional, tenia l’espineta clavada des de feia més de 30 anys. Calia que escrivís un llibre amb aquesta tècnica. Per què decideix titular-lo així? És un joc de paraules curiós. D’una banda, és la pregunta retòrica de “per què no fer un llibre diferent?”. Però d’altra banda, com he esmentat abans, em vaig inspirar amb l’autor Queneau, que fonèticament sona [keno]. El títol simbolitza una dedicatòria cap a l’escriptor, amb pinzellades d’humor i enginy: per (a) ke no. Podria exemplificar alguna variació? N’hi ha un munt. Sense fer servir la lletra e, només fent servir paraules esdrúixoles, escrit per ser publicada en una revista, com si fossin unes regles de joc, com un Western, o bé com si estiguéssim jugant una partida d’escacs. Totes són ben diferents, però el que tenen en comú les històries és el punt d’humor que utilitzo constantment. Quina és la que li ha costat més d’escriure? I les més senzilles? És difícil de respondre. El que ha estat més complicat és trobar tantíssimes variacions, la realització et pot portar més o menys problemes, depenent del dia que tinguis. Potser la que em va costar més és la que no té cap e. D’altra banda, les més senzilles són les que únicament vaig utilitzar mots d’un sector; per exemple, termes musicals, mèdics, mariners. La idea s’assembla, però el resultat és molt diferent. La portada l’ha fet el grafiter sabadellenc Werens. Què expressa la seva il·lustració? És de la ceba per partida doble (riu). Li vaig passar el llibre perquè se’l llegís i em va fer una proposta molt metafòrica que hi encaixava a la perfecció. Són unes mans que busquen uns tomàquets, però estan repetides, desenfocades. Per tant, és un equivalent a la idea que té el llibre: una mateixa imatge vista de diferents formes. Vaig pensar que era una idea molt encertada.