4 d’abril del 1925, primer aterratge al camp d’aviació de Ca n’Oriac

La tarda del dissabte 4 d’abril de l’any 1925, ara fa cent anys, el sabadellenc Ferran Llàcer i Carreras, amb el pilot Josep Canudas i Busquets, procedents de l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat, van estrenar el camp d’aviació de Ca n’Oriac, i hi van aterrar amb un avió biplà Aviatik. El terreny l’havia arrendat uns dies abans en Ferran Llàcer per iniciar-hi l’activitat aèria a Sabadell. Al cap de pocs minuts d’haver arribat a Sabadell, el pilot Josep Canudas amb l’Aviatik va emprendre de nou el vol acompanyat d’un fotògraf del qual no se sabia el nom, però com que el fotògraf Fermí Abad Ribera va ser l’autor de totes les fotografies fetes a terra en aquella ocasió, es podria creure que també va realitzar les fotos de la ciutat a vista d’ocell, les quals, revelades a correcuita en forma de diapositives en blanc i negre sobre placa de vidre, van ser projectades a la pantalla la nit d’aquell mateix dissabte en una multitudinària conferència que, titulada Vulgarització Aeronàutica, l’orador Josep Canudas va pronunciar al local del Centre Excursionista del Vallès, situat en un dels estatges d’on havia estat una colla d’anys el Centre Català de Sabadell, al número 75 de la Rambla, i on quasi quinze anys abans s’havia instal·lat l’Exposició d’Aeronàutica i Aviació. La conferència va ser seguida d’un extens i interessant col·loqui que va despertar l’entusiasme dels presents atrets per l’aviació. L’endemà diumenge, Canudas va fer uns quants vols amb passatgers a fi de difondre l’aeronàutica, i va oferir volar a alguns interessats que ho van fer per primera vegada, i van experimentar així l’excitant i magnífic plaer de volar. A l’hora de dinar d’aquell diumenge, en un restaurant ple de gom a gom, Josep Canudas i Ferran Llàcer van comunicar als presents que a partir d’aquell dia Llàcer representaria la branca sabadellenca de la Penya de l’Aire barcelonina. Una associació aeronàutica que havia estat fundada per Josep Canudas i un grup d’aficionats el dia 25 de març del 1923. [caption id="attachment_339803" align="aligncenter" width="700"] Primer aterratge a Ca n’Oriac. El primer per l’esquerra és Ferran Llàcer, setè per l’esquerra Josep Canudas i desè per l’esquerra Guillem Xuclà Sabadell. 5 d’abril del 1925 / Fermí Abad Ribera (AHS)[/caption] La labor d’en Ferran Llàcer va ser fecunda i efectiva, ja que el desenvolupament que l’aeronàutica va experimentar a Sabadell ja en aquella època, i que ha perdurat fins al moment present, bé prou ho testimonia. Una anècdota afegida a l’excepcionalitat d’aquell fet es va donar aquell diumenge 5 d’abril, perquè va acabar amb una inusitada cloenda aèria. Va ser quan, en disposar-se amb el seu biplà Aviatik, el pilot Josep Canudas no va volar sol de tornada cap al Prat, una insigne ploma sabadellenca el va acompanyar. El singular passatger, que va oficiar el seu baptisme de l’aire en aquell vol tan significatiu per a la nostra aviació, va ser l’escriptor, excel·lent editor i llibreter sabadellenc Joan Sallarès i Castells. La foto va ser feta el matí del diumenge dia 5 d’abril del 1925. El primer per l’esquerra és Ferran Llàcer, el setè per l’esquerra és Josep Canudas i el desè per l’esquerra és Guillem Xuclà.Aquest aterratge a Ca n’Oriac no va ser el primer que es va fer a Sabadell. Cinc anys i mig abans, veïns de la Creu Alta van tenir l’extraordinària sorpresa de veure que un avió aterrava a prop de casa seva. Era el 12 d’octubre del 1919, un jorn molt encapotat i plujós que, amb molt poca visibilitat, impedia orientar la navegació del vol d’un avió biplà que travessava el riu Ripoll, venint de la zona de Sentmenat. A causa d’una emergència del motor, va haver de fer un aterrament d’urgència al Camp d’en Gorina, a la Creu Alta. Un indret entre la via del tren del Nord i la carretera de Prats de Lluçanès, situat entre els actuals carrers de Josep Aparici i de Vallcorba. Els veïns, una vegada superada la sorpresa de veure un avió aterrat al costat de casa seva, van donar veus de l’esdeveniment. Una munió de gent estupefacta es va congregar al costat de l’aeroplà. El pilot, que tot just feia tres setmanes que havia obtingut el títol de pilot, era en Manuel Colomer i Llopis i l’avió era un TH-E-3 LE RHIME i participava en l’anomenada Cursa de Tardor, organitzada per l’Aeri Club de Catalunya, que volava a l’aeròdrom de La Volateria al Prat de Llobregat. Iniciat en aquell aeròdrom, els participants havien de sobrevolar el monument de Colón, a Barcelona, per després continuar cap a Badalona, Sabadell, Terrassa, el Tibidabo, de nou passada sobre Colón i finalitzar la prova a La Volateria. A causa del mal temps, molts altres pilots tampoc van poder acabar la competició. Tres d’ells es van veure obligats a aterrar a diferents llocs de Terrassa. Ferran Llàcer, a fi d’interessar els seus conciutadans per l’aviació, publicava articles del tema aeronàutic al Diari de Sabadell A Sabadell, el novell aviador Manuel Colomer va ser ben atès per les autoritats i, l’endemà, solucionat el problema del motor, es va enlairar cap a La Volateria, prometent com a acció de gràcies que tornaria per agrair les atencions que li havien dispensat i es va acomiadar dels sabadellencs donant un parell de voltes damunt la ciutat. Una setmana després, els pilots Josep Canudas i el mateix Manel Colomer van agrair a la ciutat de Sabadell la seva grata acollida, per la qual cosa s’hi van traslladar amb dos avions –un TH-E-3 Alfaro i un TH-E-2 Alfaro– i van aterrar en un camp improvisat de la finca Can Diviu. La promesa que havia fet Manuel Colomer s’havia complert. Un dels espectadors d’aquell insòlit esdeveniment viscut al Camp d’en Gorina va ser el jove Ferran Llàcer, el qual gràcies a viure en directe aquell excepcional esdeveniment va quedar captivat definitivament per l’aviació. De tal manera que al cap de cinc anys i mig esdevindria el responsable que Sabadell l’aviació esportiva tingués ales pròpies. Ferran Llàcer i Carreras, nascut a Sabadell el desembre del 1893, va ser promotor de l’aviació catalana i el primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell. Treballava a la indústria tèxtil del seu pare, però aviat es va interessar per l’aviació l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’aquella avioneta a la Creu Alta. Al principi de la dècada del 1920 acudia regularment a l’aeròdrom de La Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire. Va col·laborar al Diari de Sabadell amb articles divulgatius de l’aviació i va treballar per aconseguir els terrenys que servirien per a la construcció del primer aeròdrom sabadellenc. El 1925 va dirigir la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i va acompanyar Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac. Va ser un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort. El desembre del 1970, l’ajuntament, presidit per l’alcalde Burrull, va acordar donar el nom de Ferran Llàcer a un passatge obert sobre el que havia estat el camp de futbol de la Creu Alta. Després d’aquell primer aterratge a Ca N’Oriac del 1925, els inicis de l’aviació a Sabadell es van fonamentar en el Vol a Vela o vol amb planadors, ja que aquesta activitat aèria era molt més assequible tècnicament i econòmicament. Aquella colla d’afeccionats per poder volar es van construir el seu planador mitjançant els plànols d’un aparell alemany que els facilitaren els seus amics de La Penya de l’Aire barcelonina, de la qual en Ferran Llàcer era el representant a Sabadell. Més endavant, un altre pioner, en Joan Bonamusa, just acabat el seu curs de pilot el setembre del 1929, va portar a Ca N’Oriac el seu avió biplà Hanriot Clerget adquirit a l’escola d’aviació Barcelona, i el director n’era el mateix Josep Canudas. Des de l’abril del 1925, de tant en tant, els pilots, tant de l’aeròdrom Canudas com els de La Volateria (l’Aeronaval Militar), s’acostaven a sobrevolar Sabadell i a vegades prenien terra a Ca N’Oriac. Un terreny al qual, per cert, li mancava extensió suficient, i l’aterratge resultava una mica arriscat segons bufaven els vents. El primer camp d’aviació de Sabadell, doncs, va ser el de Ca n’Oriac, que es va inaugurar per la Festa Major del 1931 amb un festival aeri en el qual va succeir un desgraciat accident. Sembla que aquell terreny no gaudia de prou qualitat i longitud per ser un bon aeròdrom i es va triar un terreny més adequat per ubicar-hi el nou camp d’aviació. El resultat va ser que l’Ajuntament va disposar d’un milió de pessetes que va ser destinat a comprar el bosc de Can Feu, per adquirir els camps de Can Torres del Pla, Can Diviu i Can Miró del Pla, situats al sud-oest de la zona coneguda com el Pla de Sabadell. Per la Festa Major del 1934 es va inaugurar oficialment l’aeròdrom, per ser utilitzat tant per l’aviació militar com per la civil. Nota important. Aquest article no hauria estat possible sense la informació continguda als arxius del sabadellenc Pere Ribalta Puig, traspassat el passat 24 de març. Pilot d’aviació, expert en vol sense motor i amant i historiador de l’aviació de Sabadell. Va ser instructor de vol a vela i va treballar com a pilot comercial. Posteriorment, es va dedicar a la investigació sobre la història de l’aviació de Sabadell, Catalunya i Espanya. Serveixin aquestes línies per dedicar un sentit record i un emotiu homenatge a la seva memòria.