El 20 de gener, celebració de
Sant Sebastià, patró del
Gremi de Fabricants de Sabadell i, per extensió, patró de la
indústria tèxtil, va ser festiu fins a l’any 1957. L’any 1958, el Gremi de Fabricants va difondre una nota en què advertia del canvi: “De conformitat amb el que disposa la superioritat, està vigent un nou calendari de festes en virtut del qual, entre d’altres, ha deixat de ser-ho el dilluns dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, que serà de treball a tots els efectes. La festa de Sant Sebastià, patró de la indústria tèxtil, s’avança, consegüentment, al diumenge dia 19”.
Justament aquell any que la celebració havia de ser ben reeixida i amb un programa carregat d’actes de gran categoria. El més popular dels quals era la benedicció pontifical i la col·locació de la primera pedra del nou
edifici del Condicionament i
Docks de Sabadell.
Els
Docks vells s’havien quedat petits i era necessària la construcció d’un nou edifici que anés d’acord amb el potencial creixement industrial de la ciutat. L’acte de col·locació de la primera pedra va ser tot un esdeveniment i va comptar amb la presència de les primeres autoritats civils, militars i eclesiàstiques.
[caption id="attachment_333916" align="alignnone" width="700"]
Josep M. Marcet, Pablo Martín Alonso, bisbe Modrego i Josep Comadran Cisa. 19 de gener del 1958 / Carlos Pérez de Rozas- AGFS[/caption]
La història del
Condicionament i
Docks de Sabadell comença des de principis de segle XX, quan el 29 d’octubre del 1907, el Gremi de Fabricants va acordar construir uns locals per emmagatzemar matèries primeres. A més, l’any 1908 es va fundar el Condicionament Públic Municipal i el Laboratori Químic. El 1918 es va fer construir, al costat de l’Estació del Nord, els Docks, grans magatzems per al dipòsit de les partides de llana i primeres matèries tèxtils. El conjunt ocupava l’illa delimitada pels carrers de Bosch i Cardellach, Blasco de Garay, Gurrea i Marquès de Comillas. Projectat per l’arquitecte Lluís Homs, estava format per diverses naus disposades en paral·lel que deixaven un pati central semisoterrat obert al carrer Blasco de Garay.
No obstant això, van passar alguns anys fins que els
Docks entressin en servei. Això va passar el primer de juliol del 1918. La seva instal·lació era òptima, ja que estava al costat de l’Estació del Nord de Sabadell. Quan la majoria de les matèries primeres eren transportades per ferrocarril. El 4 de desembre del 1919 es va publicar una reial ordre per la qual es va concedir caràcter oficial a aquests locals.
Aquesta nova qualificació no feia sinó confirmar la importància d’aquestes instal·lacions, en uns moments en què aquest tipus d’indústria predominava a tota la ciutat i s’enfrontava al futur amb una gran esperança.
El juliol del 1921 es va inaugurar el segon edifici dels
Docks. Dos anys després, les dues entitats es van fusionar per formar el
Condicionament i Docks de Sabadell.
[caption id="attachment_333915" align="alignnone" width="700"]
| Joan Canudas[/caption]
Van passar els anys i com que el ritme de creixement de la indústria tèxtil sabadellenca augmentava, va arribar el moment en què els locals del carrer de Marquès de Comillas van resultar insuficients per albergar tot el volum de matèries primeres i cobrir les magnífiques expectatives que oferien els anys seixanta.
Per aquest motiu, el 1958 es va col·locar a l’àmplia esplanada entre els carrers Ramon Llull, Doctor Balari i la via del tren del Nord la primera pedra del que serien el nou
Condicionament i Docks de Sabadell.
Tal com ho marcava l’època, aquesta col·locació es va realitzar amb tota pompa i hi van acudir a més de les primeres autoritats locals, la jerarquia eclesiàstica i el Capità General de Catalunya.
La celebració de la festivitat de Sant Sebastià era tot un esdeveniment. I aquell any, el 1958, es va celebrar el diumenge 19 perquè el 20 havia deixat de ser festiu. L’acte va gaudir de gran solemnitat i el senyor Comadran, en representació del
Gremi de Fabricants de Sabadell, va dir que amb l’estructura de plantes i soterranis, de setanta mil metres quadrats de magatzem, es cobririen les necessitats fins a més enllà de l’any 2000.
Al migdia va tenir efecte la solemne benedicció pontifical i col·locació de la primera pedra del nou
Condicionament i Docks, que seria emplaçat al costat del carrer de Ramon Llull, a la futura zona industrial de la ciutat. Als voltants de la gran esplanada es congregaven diversos milers de persones i en un lloc preferent havia estat aixecada una àmplia tribuna per a les autoritats, i també un altar en què el doctor Modrego va oficiar la cerimònia assistit pels canonges doctor Baucells, Solà i Salvador, el reverend doctor Gordi i el clero sabadellenc.
Un incendi declarat el 14 de juny del 1982 va destruir completament els magatzems dels Docks inaugurats l’any 1960. Les pèrdues foren d’uns 2.500 milions de pessetes.
A la tribuna, van contemplar el capità General, senyor Pablo Martín Alonso, i el prelat, doctor Gregorio Modrego, la maqueta del futur edifici, amb adequades explicacions sobre les seves característiques de l’alcalde, el president del Gremi de Fabricants i l’enginyer industrial Antoni Forrellad, a qui fou confiada la direcció de les obres. L’edifici limitaria amb la zona ferroviària i les principals vies d’accés previstes al nou pla d’urbanització. El solar adquirit tenia una superfície edificable de quaranta-un mil metres quadrats, estava prevista la construcció d’un cos anterior de tres plantes destinat a oficines, laboratoris i condicionament de matèries tèxtils. Els magatzems es construirien al terreny restant i serien de dues plantes, amb una superfície útil, total de setanta mil metres quadrats. S’havia previst en el projecte el moviment de les matèries, per a això disposaven aquests magatzems de quatre patis de maniobra (dos per planta) de 30 x 45 metres, convenientment situats per evitar els desplaçaments excessius, i també bé d’aparcadors de ferrocarril des de la futura estació de càrrega. Les naus tindrien característiques adequades per conservar les propietats de la matèria emmagatzemada (aïllament tèrmic i de les radiacions lumíniques i previsions contra
incendis). El nou edifici venia a satisfer les necessitats d’emmagatzematge per condicionar el volum creixent que la
indústria sabadellenca manufacturava, i s’havien previst fins a més cap a l’any 2000. El desenvolupament de l’obra s’efectuaria per etapes, i immediatament es construiria una quarta part del total per un pressupost aproximat de quinze milions de pessetes, i es confiava l’acabament de les obres a la primera fase per a tot l’any 1959.
[caption id="attachment_333914" align="alignnone" width="491"]
| Joan Canudas[/caption]
Després de la col·locació de la primera pedra, es van pronunciar eloqüents parlaments. El senyor Comadran, en nom del Gremi de Fabricants i de la Junta Econòmica del Sindicat Tèxtil Local, va agrair la presència de les digníssimes autoritats i representacions: “Nosaltres vivim amb un respecte i un afecte profunds a la tradició. Ens sentim units i vinculats a l’ahir. Però això no ens impedeix mirar el demà. Aquí en teniu la mostra. Aquesta primera pedra que col·loquem avui ho és d’un edifici que permetrà emmagatzemar cinc vegades les llanes que actualment ocupen el vell edifici dels
Docks de
Sabadell. Quan es va construir aquest fa trenta-cinc anys van creure tots que era quasi una bogeria un edifici de tanta capacitat. Pensaran avui el mateix els homes de la nostra generació amb relació al nou edifici? Creiem en la potència i capacitat de la nostra gent industrial i productora de
Sabadell i de cara al futur pensem que la indústria tèxtil serà en aquesta ciutat més poderosa i forta quants anys més anys passin. Per aquesta raó preparem els instruments en servei d’aquesta prosperitat i grandesa, pensant —va acabar dient— en Espanya, en
Sabadell, en el nostre poble treballador i en les nostres cases.”
L’alcalde, senyor Marcet, també va expressar la seva profunda gratitud al capità general i a l’arquebisbe per l’assistència a l’acte, del qual va afirmar constituïa un pas més a l’ambiciós
programa industrial de
Sabadell, que tants sacrificis significava, i el dominador comú del qual era l’engrandiment d’Espanya.
[caption id="attachment_333913" align="alignnone" width="700"]
| Joan Canudas[/caption]
Finalment, el prelat diocesà, doctor don Gregorio Modrego, va subratllar que una vegada més li cabia l’honor i la satisfacció de visitar la volguda i simpàtica ciutat de
Sabadell. Va felicitar tothom pel progrés que a la indústria local significava la construcció del nou edifici i va excitar a infondre un sentit veritablement cristià al treball diari. El senyor arquebisbe va finalitzar amb una invocació a Sant Sebastià, el gloriós patró de la indústria tèxtil sabadellenca.
La festa va finalitzar amb un carrusel artístic a càrrec de la Secció Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Les expectatives inicials que parlaven de l’any 2000 no es van poder complir, vint-i-quatre anys després de posar la primera pedra, el juny del 1982, un paorós
incendi va destruir completament tots els magatzems de matèries primeres. Només es van salvar el laboratori i les oficines.
