El
Banc de Sabadell torna a casa. Una gran notícia per a la ciutat. Més enllà de les connotacions de tipus econòmic i polític que se’n puguin extreure, aquest retorn s’hauria de poder veure, també, com un desgreuge envers els fundadors del banc, en especial, els
Corominas. Sí, un membre d’aquesta família,
Joan Bta. Corominas i Pla, en va ser uns dels fundadors i el primer president, entre 1882 i 1887, i un besnet seu, Joan Corominas i Vila, nou dècades després el va presidir durant vint-i-tres anys, entre 1976 i 1999, i va aconseguir situar-lo entre les grans entitats financeres del país. Quan va deixar la presidència, en passar-li el relleu a Josep Oliu i Creus, li va dir: “Lluita perquè el Banc sigui sempre independent”, frase que indica, sens dubte, el seu desig i la seva esperança que l’entitat bancària i la ciutat anessin sempre juntes.
Els Corominas van ser durant més de cent cinquanta anys uns importants
fabricants tèxtils de
Sabadell. L’any 1970 van celebrar el 150è aniversari. Molt implicats en les entitats sabadellenques, com el
Gremi de Fabricants, la Caixa d’Estalvis de Sabadell, l’Institut Industrial i el Banc de Sabadell, també van finançar altres fàbriques i vapors.
D’altra banda, membres de la cinquena i sisena generació van triomfar en els esports, com
Montserrat Corominas i Vila, una excel·lent i mítica esquiadora, o
Mari Pau Corominas i Guerin, la primera nedadora espanyola en classificar-se per a una final olímpica. A més,
Enric Corominas i Vila va presidir entre 1972 i 1976 la Federació Catalana de Natació. I sempre totes les activitats que va desenvolupar la família van ser envoltades d’un vel de discreció.
Els Corominas provenien de
Mura, però l’iniciador d’aquesta nissaga,
Josep Corominas Umbert, va néixer a
Sabadell l’any 1797. Fill i net de paraires, com que no era l’hereu, se li va assignar una legítima de 100 lliures i es va haver d’espavilar. L’any 1820 va obrir un petit taller amb un parell de telers manuals per a llana. Un inici molt modest que amb treball, afany i moltes hores va anar fent créixer. L’any 1856 va comprar el molí d’en Moratonas, situat a la llera del riu Ripoll, que a partir de llavors es coneixeria com el Molí d’en Sec, atès que per la seva complexió física, alt i prim, Josep Corominas Umbert era conegut com el Sec. Aquest molí seria comprat, anys després, per Joan Grau Puig.
L’afició de
Josep Corominas era el teatre i actuava sovint al local del carrer de les Comèdies. Molt compromès en qüestions socials va formar part de la Junta de l’Hospital i Casa de Beneficència, de la de Sant Fèlix i altres. En honor seu, l’Ajuntament de Sabadell va posar el nom de Corominas al carrer que era conegut com la Travesía de Colón.
Casat amb Manuela Pla Farrés, van ser pares del Joan Baptista, del Joaquim, del Zenó, de la Francesca i de la Maria. El segon fill, el Joaquim, no va seguir la tradició familiar, va esdevenir sacerdot escolapi i fou director de l’Escola Pia de Sabadell, i va arribar a desenvolupar una gran labor pedagògica. El pare
Joaquim Corominas i Pla va iniciar a Sabadell l’ensenyament als alumnes de la lletra anglesa, més àgil i ràpida que la bastarda. Entre els anys 1914 i 1979, l’Ajuntament li va dedicar un carrer, el del Pare Joaquim, actual carrer Migdia.
L’any 1864 es va crear la societat
Corominas, Salas y Compañía, integrada pels germans Joan Baptista i Zenó i el seu cunyat Salvador Salas, marit de la Francesca.
Molt actiu a tots nivells,
Joan Baptista Corominas va ser un dels creadors, l’any 1863, de l
’Institut Industrial de Sabadell; també va invertir en la construcció del vapor Codina, l’any 1879, i el de l’Esmolet, el 1881. Aquell mateix any va ser un dels fundadors del
Banc de Sabadell, esdeveniment que va tenir lloc el dia 31 de desembre del 1881, a més, Joan Baptista Corominas i Pla va exercir la presidència del banc entre 1882 i 1887. També fou conseller de la
Caixa d’Estalvis de Sabadell des de la seva fundació el 1859.
Casat en segones núpcies amb Feliciana Ferret, Joan Baptista Corominas i Pla va tenir seguiment en els dos fills mascles, el Josep i el Manuel. Però el Joan Baptista va morir el 1887 i el seu fill Josep el 1891, fets que van provocar que Manuel Corominas i Ferret, de només 23 anys, hagués de prendre la direcció de l’empresa. Jove però home d’iniciativa, va donar un bon impuls i una nova orientació a la seva indústria, i la va modernitzar, ampliar i millorar. A partir del 1907 el nom de la societat seria Corominas y Compañía i, més tard, el 1920, data del primer centenari de l’empresa, el nom seria Manuel Corominas y Compañía.
Manuel Corominas i Ferret va morir l’any 1931 i el va succeir el seu fill Manuel Corominas i Sanchez, que, nascut l’any 1895, havia mantingut una estreta col·laboració amb el seu pare. Igual que els seus antecessors, no es va limitar només a engrandir la seva empresa, sinó que també va ocupar importants càrrecs en diversos organismes del ram tèxtil i altres institucions locals com al Banc de Sabadell o la Cambra de la Propietat. A més, va haver d’afrontar les profundes crisis dels temps de preguerra, guerra i postguerra. Va morir l’any 1943 i a partir de llavors el nom de l’empresa seria M. Corominas, SA. Del matrimoni entre Manuel Corominas i Josepa Vila van néixer el Manuel, el Joan, la Justa, el Josep, la Montserrat i l’Enric. El Joan, el segon, a més de bon empresari, també seria un gran president del Banc de Sabadell.
L’any 1976, després de 156 anys de funcionament, l’empresa dels Corominas va deixar de fabricar i va actuar com una comercial de teixits fins al seu tancament
Joan Corominas i Vila, nascut a Sabadell l’any 1924, es va llicenciar en Dret. La seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants, patronal associada a Foment del Treball, va ser essencial per negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962. L’any 1967 es va incorporar al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en va ser elegit president. Juntament amb el director general Joan Oliu i Pich, va dur a terme el procés d’expansió i d’internacionalització que va convertir el banc en una de les primeres entitats de Catalunya i de l’Estat espanyol. Va finalitzar el seu mandat el 1999 i va ser succeït en el càrrec per Josep Oliu i Creus. Fou designat president d’honor i va passar a ocupar la presidència de la Fundació Banc Sabadell, fins a l’any 2011. Casat amb Clara Guerin, van ser pares de sis fills, la tercera dels quals, Mari Pau Corominas Guerin, va excel·lir en el món de la natació. Nascuda a Barcelona l’any 1952, la Mari Pau va entrar al Club de Natació Sabadell l’any 1965, on el seu pare tenia amics. De seguida li van descobrir unes condicions innates per a la natació. Va participar en els Campionats d’Europa d’Utrecht l’any 1966, quan tenia 14 anys, i es va classificar finalista en els 100 metres esquena. Va participar en els Jocs Olímpics de Mèxic, l’any 1968, a les proves de 100 i 200 metres esquena, en aquesta segona especialitat va arribar a la final, i va ser la primera nedadora espanyola en aconseguir-ho. També va tenir tots els rècords d’Espanya en estil lliure, excepte els 100 metres. Va entrenar i estudiar a la Universitat d’Indiana als EUA, on va coincidir amb Santiago Esteva. Es va retirar als 21 anys. L’any 2018, per commemorar els 50 anys de la gesta olímpica de Mèxic, va creuar nedant l’estret de Gibraltar. L’objectiu també era recaptar fons per a Proactiva Open Arms.
La Mari Pau no va ser la primera referent esportiva de la família, aquest paper li corresponia a la seva tieta Montse, la germana petita del seu pare.
Montserrat Corominas i Vila, nascuda a Sabadell l’any 1929, fou coneguda per la seva important carrera esportiva d’esquiadora. Ja casada i amb una filla, va esdevenir campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada l’any 1959, amb 30 anys. El mateix any va quedar primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada. Va ser campiona de Catalunya diversos anys en les modalitats d’eslàlom i eslàlom gegant. Esportista de mena, i amb unes grans ganes de participar en diferents esports, també va guanyar la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres el 1978. A més a més, va practicar de forma regular el tennis, el trial i l’esquí nàutic, modalitats amb què va participar en campionats de Catalunya i d’Espanya. També va formar part del comitè infantil d’esquí alpí de la Federació espanyola i va exercir com a delegada tècnica de la mateixa federació. Un campionat infantil que es disputa a l’estació de Baqueira Beret duu el seu nom. Va morir a Val Gardena (Itàlia) l’any 1995.
El germà petit dels Corominas, Enric Corominas i Vila, nascut a Barcelona l’any 1936, es va llicenciar en Economia per la Universitat de Barcelona, i va exercir d’empresari. Es va interessar per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau. Va ser vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des del 1967 i en va assumir la presidència (1972-76). Va ser president del Cercle d’Economia (1984-87). Aficionat a la vela, també va presidir el Club Nàutic Costa Brava i el Reial Club Nàutic de Barcelona (2010-16).
Joan Corominas Vila va morir el març del 2012 i el seu germà Enric, el maig del 2023.
Imatges de la publicació del 150è aniversari
