Durant el segle XVII, a Sabadell, les relacions institucionals entre el Consell (Ajuntament) i la Reverenda Comunitat (Parròquia) eren certament difícils i complicades. Les diferències que en aquells temps se suscitaven entre les dues corporacions eren renyides i inacabables.
Ja l’any 1623 es va passar entre diferències i disputes verbals, insistint tenaçment el Consell perquè la Rda. Comunitat li donés còpia autoritzada de totes les seves ordinacions o reglament, i dient que no n’hi havia prou amb les que ja havia lliurat. També quedarien ressentides ambdues corporacions després que el dia 25 de desembre de l’any següent, servint de diaca a la missa major el reverend doctor Jacint Arnella, no va voler donar el pax vobis acostumat als consellers, com ja no ho havia donat un altre dia, i publicava que no ho donaria mai.
No obstant això, aquest incident es va arreglar bonament, perquè els altres beneficiats es van afanyar a donar els seus descàrrecs al Consell, i van obligar el seu company que l’endemà donés el pax vobis, com es verificava de temps immemorial. Però no per això van cessar les discòrdies, i el 6 de maig del 1628, la Rda. Comunitat va dubtar si podria celebrar els divins oficis havent-hi present algun dels regidors o consellers; per això van acordar aquests recórrer a la Reial Audiència sobre aquest cas i altres pretensions d’aquella.
El juny del 1632, el Consell va participar al senyor Bisbe que cinc beneficiats per no tenir distribucions el dia de Corpus no van voler assistir a la processó, la qual es va celebrar amb els restants cinc i el rector, portant ell mateix la custòdia del Santíssim Sagrament a les mans per negar-se aquells a portar la imatge, dient en alta veu a l’església que es lloguessin faquins per portar-la, de la qual cosa es va originar un enrenou al mateix temple. No van quedar en això les pretensions i els greuges, el 20 de juliol del 1645 el Consell va determinar que la Rda. Comunitat donés per extens el compte detallat dels funerals, i que ningú pagués si el presentava d’una altra manera. La Rda. Comunitat s’hi va oposar, i es va resistir que vinguessin sacerdots forasters, com ho havia resolt el Consell. D’aquí es va originar un plet que es va transigir l’1 de desembre del mateix any, i es va signar concòrdia entre la universitat i comunitat de preveres sobre haver de donar aquest compte detallat dels adventicis i altres punts, com es practicava a Santa Maria del Mar de Barcelona.
Així hauria d’haver acabat tanta discòrdia, però a darrers de l’any 1686 el Consell va deliberar que no es vengués carn als capellans (dos anys abans se’ls havia eximit de drets), i que tot seguit, entre altres queixes i pretensions, demanava que es donés el compte per extens de tots els adventicis, com s’havia concordat el 1645. Per la seva banda contestava el mes de juny la Rda. Comunitat que no donaria aquest compte per extens.
I en vista d’aquesta resposta, el Consell va resoldre que es gastés el que fos necessari per prosseguir el plet i obligar la Rda. Comunitat a l’observança del concordat; i pel cas que els beneficiats desitgessin arreglar aquella dificultat, la universitat va nomenar el doctor Jaume Pujades per representar-la. Hi va haver altres temptatives per solucionar-ho, encara que inútilment; i el resultat d’aquella disputa va ser que el gener del 1688 es van traslladar al convent de caputxins, que n’era patró el Consell, les funcions parroquials, i es va celebrar a aquella església la Quaresma, les festes de la Setmana Santa, de Corpus, i les processons de les confraries; encara que valent-se el Comú de sacerdots forasters, perquè els pares caputxins no van voler participar en aquells embolics.
L’intent i el desig d’arribar a una bona resolució d’aquelles querelles entre les dues corporacions dona ocasió per parlar del doctor Jaume Pujades, prestigiós metge sabadellenc que també gaudia socialment de gran renom i bona reputació, condicions per les quals va rebre, almenys, en dues vegades l’honrós i delicat encàrrec de representar la població per transigir amb la Rda. Comunitat les seves pretensions i arribar a un bon enteniment. Dos altres prestigiosos metges sabadellencs van ser Pau Roges i Tristany i Antoni Bosch i Cardellach. No es disposen d’imatges de cap de les tres il·lustres personalitats.
El doctor Jaume Pujades i Alzina era fill de Sabadell, on va néixer l’any 1638. Va exercir de metge a més de ser professor de medicina distingit i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Gaudia de gran prestigi i renom tant en l’àmbit personal com en el professional, fins al punt que el 1687 el Comú el va nomenar per representar-lo davant la comunitat de beneficiats de la parròquia per dirimir els enutjosos litigis que hi havia entre el Consell i aquesta comunitat. Va morir a Barcelona el 1698, però l’any 1701 el seu cos va ser traslladat a Sabadell i enterrat a l’església de Sant Feliu, vora la porta que s’obria a ponent.
L’any 1864, l’Ajuntament que presidia Antoni Roca i Ancàs va acordar donar el nom de Doctor Pujades a un carrer de la ciutat. Contemporani al doctor Pujades va ser el doctor Pau Roges, el qual el 1688 va ser nomenat conseller segon de Sabadell. Es deia d’ell que era un savi amb gran perícia a la seva facultat de medicina.
Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Pau Roges i Tristany gaudia d’un gran prestigi professional reconegut pels seus col·legues, que sovint el consultaven per qüestions relacionades amb l’exercici mèdic. En jubilar-se, es va retirar a viure a Sabadell, on tenia el patrimoni familiar, casa i terres, que més tard va adquirir el capellà sabadellenc Josep Puiggener. El 1687, Pau Roges va ser nomenat conseller segon de la vila, càrrec que va refusar al·legant raons personals. Es va dir que, possiblement, Roges considerava que per la representació del seu ofici i pels seus mèrits personals li corresponia el càrrec de conseller primer, i aquest hauria estat el motiu de la renúncia.
Pau Roges va néixer a Sabadell l’any 1636 i hi va morir el 1716. El 1925, l’Ajuntament presidit per Esteve M. Relat va acordar donar el nom del doctor Roges a un carrer de la ciutat.
El tercer metge il·lustre, fill de Sabadell, va ser Antoni Bosch i Cardellach, el qual va néixer l’any 1758 i va morir a la seva mateixa vila el 1829. Va ser molt aplicat i estudiós i va escriure diverses obres de medicina que li van valer premis i distincions; i entre els seus escrits curiosos va deixar col·leccionades les seves importants, Notícies i reflexions de Sabadell, en què es descriuen els fets més notables i les notícies més singulars del Sabadell d’aleshores.
Els seus pares eren paraires originaris de Terrassa que es van establir al sabadellenc carrer de Gràcia, a prop del portal on es venerava la Mare de Déu trobada que va donar nom al carrer. Va estudiar als escolapis de Mataró i el 1774 va cursar Filosofia al Col·legi Episcopal de Barcelona. S’hi va estar dos anys, i va compaginar les classes amb feines de mestre o de criat per mantenir-se. Decidit a ser metge, el 1776 es va matricular a la Universitat de Cervera per completar els estudis de Filosofia i el batxillerat i, com altres vegades, es va mantenir fent de mestre de minyons. Amb 20 anys se’n va anar a València. Hi va cursar els tres primers anys de Medicina i va tenir accés a l’Arxiu de l’Arquebisbat, on va dedicar els lleures a l’estudi de la història i la paleografia.
Va començar a exercir de metge a Bràfim, a l’Alt Camp, i a més de traduir obres mèdiques del francès, va escriure una memòria sobre una epidèmia de verola soferta per la vila el 1787, el darrer any que Bosch hi residia. A finals d’aquell mateix any es va traslladar amb la família a Sabadell i es va instal·lar a la casa veïna del seu pare. Es va dedicar a l’exercici de la medicina i a diversos estudis mèdics, i va començar a escriure la Memòria de les coses notables de la vila de Sabadell, 1787-1804, que comprèn els anys en què va viure a la nostra ciutat. El 1791, satisfent una aspiració anhelada de temps, el consistori sabadellenc el va nomenar secretari i arxiver de l’Ajuntament. Bosch va dur a terme una encomiable tasca de recerca, ordenació, transcripció i catalogació de l’arxiu que, al seu torn, li va permetre d’esbossar les Memòries i els Anales de la Villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770, la gran aportació de Bosch a la historiografia sabadellenca.
El 25 de gener del 1929, centenari de la seva mort, l’Ajuntament de Sabadell, presidit per l’alcalde Relat, va acordar donar el nom de Bosch i Cardellach al carrer transversal de la Rambla que des del 1850 s’anomenava carrer d’en Bosch.
