Retrat d’Alfonso Borri Amigó / Montserrat Borri[/caption]
“Tot fa pensar que la societat es va crear en molt mal moment. La guerra de 1914-1918 es va acabar l’11 de novembre de 1918, i encara que el 1919 va ser un any de transició de l’economia de guerra a la de pau, era clar que per els nostres fabricants tèxtils s’havia acabat el “xollo” de la neutralitat, gràcies a la qual van accedir als mercats d’Amèrica Llatina, que havien quedat desabastits pels països europeus en guerra, i també les comandes franceses. A partir de llavors van caure les exportacions, varen quedar-se amb el mercat de sempre, l’espanyol, i va evidenciar-se que, caiguda la demanda excepcional de 1914-1919, hi havia excés de capacitat productiva. Això devia fer que els números previstos per la societat no sortissin i que aquesta acabés plegant veles”.
Aquella crisi va venir acompanyada, a més, per la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona, que no va ser un daltabaix financer qualsevol. Va ser una sotragada impressionant a l’economia catalana. La suspensió del Banc de Barcelona es va produir en un context de crisi europea, que va afectar Espanya, però especialment Catalunya, a causa de la internacionalització més gran de les seves activitats comercials i industrials.
Alfonso Borri Amigó va néixer a Saragossa el 31 de maig del 1875, on va ser batejat, a la Parròquia de San Felipe, amb els noms d’Alfonso-Joaquín-Felipe Borri Amigó. Els seus pares eren Miquel Borri Sabaté i Angeleta Amigó Monturiol. El pare va ser fabricant de calçat a Saragossa i, més tard, va tenir un negoci de pells a Manila (Filipines). Alfonso Borri va passar la seva infantesa internat al col·legi de Santa Maria del Collell, al municipi de Sant Ferriol (Girona), mentre els seus pares i el seu germà petit, Cèsar, eren a Manila. L’Alfonso tenia 22 anys quan es va quedar sense progenitors. El pare va morir a Manila, tenia prop de 50 anys, i la mare a Barcelona, l’any 1897 a l’edat de 53 anys.
[caption id="attachment_325290" align="aligncenter" width="700"]
Orquestra La Principal de Sabadell.L’Alfonso, dret, el tercer per l’esquerra / Josep Loredo[/caption] Al llarg de la seva vida, l’Alfonso va tenir dues professions: músic i operari del ram tèxtil. La primera la va iniciar als 16 anys, l’any 1891, quan va ingressar al “Batallón Cazadores de Barcelona n° 3, en clase de educando de música, procedente de la clase de voluntario, por cuatro años y sin opción a premio. Fue baja del mismo, una vez cumplido su compromiso el 30 de septiembre de 1895”. Durant aquest període, el 1893, se li va reconèixer l’aptitud professional per ocupar la vacant de músic de 3a classe, segons un document expedit a Olot pel tinent coronel del batalló. Més tard, a la partida de naixement del seu fill Cèsar A. Borri Guasch, l’any 1906, hi constava com a músic a Sabadell. Va estar en diverses i famoses orquestres. Aquell any 1906 formava part de l’orquestra La Principal de Sabadell, tocava el cornetí. L’any 1908 era el cornetí solista de l’orquestra Unió Filharmònica de Barcelona. També va formar part de l’Orquestra Muixins. El 8 d’octubre del 1910, l’Ajuntament el va anomenar component de la Banda Municipal per la plaça de fiscorn tenor 1r, per la qual cobrava 38 ptes. mensuals. Alfonso Borri Amigó va néixer a Saragossa, sembla que per casualitat, va estar internat al Collell, va viure a Sabadell i va estar setze anys a Cuba Alfonso Borri havia arribat a Sabadell l’any 1900, possiblement per consell de la seva tia-àvia Eulàlia Borri Viñas, mare d’Antoni de Padua Capmany Borri, qui fou un gran industrial, ensenyant (donava lliçons de teoria de teixits a casa seva) de la indústria tèxtil catalana, defensor de les institucions gremials (Gremi de Fabricants de Sabadell), amb una eloqüència captivadora enèrgica i elegant. Amb altres companys va fundar el Centre Català de Sabadell i va contribuir a la fundació de diferents institucions artístiques i periodístiques, entre elles: l’Orfeó Català i l’Orfeó de Sabadell, “Lo Catalanista”, “La Renaixença” i “Diari de Sabadell”. Alfonso Borri va conèixer Inés Guasch Casanovas, veïna de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, on es van casar el dia 15 de setembre del 1902, ell tenia 27 anys i comptava al padró com a jornaler. Ella tenia 24 anys. Varen ser pares tres fills: el Santiago, que va morir al cap d’un any de néixer, el Cèsar August, que va morir a la batalla de l’Ebre, i el Sebastià. La Inés era filla de Jaume Guasch Dordal i de Teresa Casanovas Folch. L’any 1915, el pare ja havia passat la seva petita empresa a Hijos de Jaime Guasch i el 1918 ja anava a nom d’Alfonso Borri Amigó. Estava situada al carrer de Sant Pau, 115, amb una màquina ordidora. Però sembla que l’Alfonso ja actuava amb determinació a l’empresa el 1915, car en aquest any va demanar permís a l’ajuntament, en representació de Hijos de Jaime Guasch, per instal·lar-hi tres motors elèctrics (un d’un cavall de vapor i dos de dos cavalls cada un). L’any 1917, Alfonso Borri Amigó va inventar i patentar una màquina que va definir com a “Màquina encoladora, secadora y plegadora mecànica de toda classe de hilos para tejeduría, en un solo procedimiento de parar sin vapor (al aire libre)”. [caption id="attachment_325289" align="aligncenter" width="700"]
Màquina tèxtil inventada per Alfonso Borri / Montserrat Borri[/caption]
En el capítol d’avantatges s’explicava que: “Dit sigui que amb el Procediment Sistema Borri s’evita el vuitanta per cent de treball a sargir ja que per assecar el fil queda suprimit el Vapor i per tant no afecta res i castiga els fils ja tintats i disposats per a l’encolatge. A banda dels molts avantatges demostrats amb el procediment establert Sistema «Borri» només resta dir que pot la nova màquina moguda amb motors (força elèctrica), posar-se en marxa en tot moment i sempre convenientment adaptant-se a les necessitats del negoci factor molt important que recau en benefici de l’industrial si es compara amb les màquines de Parar a Vapor establertes actualment”
A l’Oficina de Patentes y Marcas de Madrid es van entrar quatre expedients: 64871 de juliol del 1917; 73609 de maig del 1920; 82692 d’agost del 1922 i 83308 de novembre del 1922.
El dia 8 de febrer del 1919 es va constituir la societat La Encoladora Borri SA, el consell estava format per Alfonso Borri, president; Josep Valls, Gerent i Miquel Huguet, secretari. L’activitat de l’empresa era: “Manipulació de encolar, plegar y urdir los hilos que forman las piezas de tejido, en la fabricación de Tejidos de lana”.
Pels condicionants econòmics i polítics narrats al principi, l’empresa no va anar bé. Aquesta condició, amb el fet del robatori de la patent, Alfonso Borri Amigó es va arruïnar. Els deutes el van fer marxar a Cuba. Era el febrer del 1923, abans de fer-ho, va atorgar poders a la seva esposa Inés Guasch Casanovas de manera que “puede administrar, regir y governar los bienes y derechos, así como los negocios mercantiles e Industriales, hoy y en lo sucesivo”. Els creditors van constituir un consorci anomenat La Encoladora Sabadellense. L’esposa i els fills es van quedar a Sabadell. L’Alfonso va estar primer a Mèxic, així ho demostraven les cartes que escrivia i en què tractava de pocavergonya el soci deslleial, un tal Graells.
A partir del 1926 ja estava a l’Havana, on es guanyava la vida fent de músic al Teatro Payret. Allà va rebre una punyalada d’un altre músic uruguaià que es va sentir molt ofès quan l’Alfons li va dir que desafinava. Va ser assistit pel doctor Capote i la ferida estava situada a la banda esquerra del cos. L’agressor va ser detingut.
Alfonso Borri va tornar a Sabadell l’any 1939. Va morir per insuficiència del cor i miocarditis esclerosa el febrer del 1944, a l’edat de 68 anys. La seva esposa Inés va morir l’abril del 1950 als 72 anys.
La seva neta, la cardiòloga sabadellenca Montserrat Borri Ferran, va publicar el 2013 un rigorós, ben documentat, interessant i extens llibre amb el nom d’Alfonso Borri Amigó. Un inventor sabadellenc i el seu context històric.
