El
dissabte 30 de novembre de 1974 i dintre de les activitats organitzades per la
festivitat de Sant Eloi (1 de desembre) es va dur a terme, al local del
Centre Metal·lúrgic de Sabadell, una magna celebració amb diversos actes que incloïen:
Homenatge a Ferran Casablancas i Planell en el centenari del seu naixement.
Apertura de l’exposició i entrega de premis del XIII Concurs local i comarcal de fotografia.
Apertura de l’exposició i entrega de premis del Primer Concurs local i comarcal d’Art en Metall.
Entrega del Primer Premi David.
Homenatge a les empreses pioneres dels manyans de
Sabadell.
Ja han passat cinquanta anys d’aquell esdeveniment. Es podria dir que aquells dies al Centre Metal·lúrgic es respirava cert ambient d’alegria i d’optimisme, segurament perquè, aleshores, el Ram del Metall estava a la cresta de l’onada. Era el que proporcionava més llocs de treball a la ciutat. Uns anys abans predominava el Tèxtil. L’any 1966, per exemple, quan
Sabadell comptava amb 145.000 habitants, hi havia 946 empreses del ram tèxtil que donaven feina a 27.544 persones i 615 empreses del metall que n’ocupaven 7.997. Els altres rams: químic, fusta, paper i arts gràfiques, construcció, etc., sumaven uns 6.000 llocs de treball; el comerç 2.500 i els serveis només 2.000. En el transcurs dels anys aquestes xifres van anar canviant.
La crisi i la reconversió del Tèxtil i la pujança del Metall va propiciar que el panorama laboral variés notablement, així, l’any 1975 el Tèxtil gairebé s’havia reduït a la meitat, mentre el Metall representava 20.776 llocs de treball. El punt d’inflexió d’aquest ram va tenir lloc l’any 1976 amb la vaga general del febrer i la vaga del Metall del setembre. Llavors va començar la davallada. Les crisis que van venir després i l’anomenada globalització van fer la resta fins a disminuir-lo de manera més que notable.
[caption id="attachment_324397" align="aligncenter" width="700"]
Sardanes per Sant Eloi de 1974 | Pere Ferran[/caption]
Per altra banda, a finals de segle XX,
Sabadell va deixar de ser una ciutat predominantment industrial per convertir-se en una ciutat de serveis. L’any 1995, per primera vegada i pel que fa a l’ocupació, els serveis superaven la indústria. Aquesta transformació ha estat potser exagerada. Aquells 2.000 llocs de treball del sector serveis més els 2500 del comerç de l’any 1966, s’han convertit en l’actualitat en 65.000; s’han multiplicat per 14. Mentre el sector industrial més la construcció, que ocupaven 41.500 treballadors, ara donen feina a 13.100 persones; s’ha reduït a la tercera part en el mateix període de temps.
Tornant cinquanta anys enrere, la
celebració de Sant Eloi del 1974, va ser certament reeixida i ben gaudida per part de tothom: organitzadors, convidats i visitants. Va començar aquell dissabte al matí amb una audició i ballada de sardanes al carrer de Sant Cristòfol, justament al costat de l’actual seu del Centre Metal·lúrgic. A les cinc de la tarda van començar els actes a la seu social del carrer Tres Creus. Després de la signatura el llibre d’honor de fills de Ferran Casablancas, el senyor Joan i la senyora María Casablancas i Beltran i d’expresidents metal·lúrgics pioners i personalitats rellevants de la vida local, es van llegir els acords corporatius pels quals es dedicava l’Auditori a aquell insigne i recordat sabadellenc. A l’escalinata d’accés va ser descoberta una placa la inscripció i la data de la qual apareixien a la part superior dreta. Poc després pronunciava unes paraules breus el president del Centre Metal·lúrgic, senyor Marià Boy Torras.
El concurs d’Art en Metall va gaudir de gran èxit els anys que es va celebrar, amb màxima brillantor entre finals dels setanta i inicis dels vuitanta
A continuació i amb l’Auditori Ferran Casablancas ple de gom a gom, el doctor Francesc Simó Prats director de l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Terrassa va dedicar la seva exhaustiva i documentada intervenció a glossar la figura humana i la tasca investigadora de l’homenatjat, destacant aquells trets de la seva vida i l´obra menys coneguts.
Conclosa la conferència es va passar lectura de la decisió jurada i entrega de premis dels concursos de fotografia (tretzena edició) i d’art al metall (primera edició) convocats aquell any i que van merèixer una singular acollida a les nombroses obres exposades a la planta primera del Centre.
El veredicte del Concurs Fotogràfic, segons resolució del jurat pertanyent
a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, va ser el següent: Primer premi “Moviment”, original de Josep Sagarra. Segon: “Moviment II”, de Joan Burgada.
Tercer: “Mordassa” de Joan Lluís Mas, amb accèssits per als treballs presentats per: Francesc Sanabria, Antoni Grau i Emili Almiron.
I en l’Art al Metall, el veredicte del qual va estar emès per artistes i tècnics en la matèria, com els senyors Frederic Busquets, Adolf Salanguera i Alfons Gubern, va recaure en les persones següents i per l’ordre que s’establia:
1r a Pere Morral Espinós; 2n a Andrés Lozano; 3r a Joan Rosa-J. Plandolit i accèssits a Jaume Gual, Jordi Gudayol i Josep Banet. El jurat va atorgar -fora de bases- una menció honorífica a Baldomer Navinés, per una excel·lent miniatura d’un torn. El concurs d’Art en Metall va gaudir de gran èxit els anys que es va celebrar. S’hi presentaven autèntiques obres d’art. Era un goig immens, tant pels entesos som pels profans admirar aquelles joies en metall.
Abans de procedir-se al lliurament del “Premi David”, el membre de la Junta Directiva de l’entitat, senyor Tomàs Lopez Navarro, va recordar que el premi s’havia creat com a estímul a la joventut laboriosa i per donació duna família i que la comissió deliberadora havia trobat mèrits entre els estudiants senyors: Méndez, Molina, Farell i Jiménez, a tots els quals els va ser lliurada una menció, però que no obstant després d’una conscienciosa avaluació, per unanimitat es concedia per primera vegada el “Premi David” al jove Francisco Galán Redondo, estudiant de l’Escola Industrial.
Després, i al·ludint a orígens històrics, es va llegir una altra acta per la qual s’atorgaven sengles reconeixements com a pioners dels manyans sabadellencs a les empreses: Artos Baciana, S.A. i Sucesores de Bas, S.A., els orígens de les quals es remuntaven a la dècada dels anys trenta del segle XIX, i un cop consultat l’arxiu municipal i seguida la
història de Sabadell a través dels “Elements d’Història” escrits per Miquel Carreras.
Finalment, i en nom de l’alcalde de la ciutat, va parlar el senyor Julià García Aznar, que va recordar la seva antiga faceta de president del Centre Metal·lúrgic per traduir el significat ciutadà de l’acte en coincidir amb el centenari de Ferran Casablancas, dedicant unes paraules al patró de la indústria,
Sant Eloi, i afirmar que se seguia comptant amb aprenents disposats a treballar i donar continuïtat a la tradició metal·lúrgica de la ciutat; alhora que les obres d’artesania presents a l’exposició, demostraven que hi havia artesans i que no tot acabava en grans sèries de producció.
[caption id="attachment_324396" align="aligncenter" width="700"]
Operaris de Caldereria Guillem i l’Atomium l’any 1980 / Arxiu Centre Metal·lúrgic[/caption]
Després es va oficiar una missa a la parròquia de la Santíssima Trinitat i més tard es va celebrar el tradicional sopar de germanor, que va tenir per marc l’Hostal del Cim. En el transcurs del sopar es van imposar les insígnies als ex-directius senyors: Ramon Montlleó Roman, Joan Comas Valls, Francesc Gregori Colomé i Josep Obradors Molet, fent el mateix i amb anterioritat als ex-presidents senyors Jaume Mercader Buxonat, August Vives Esquitino, Agustí Comadran Monsó i Julià García Aznar. El
sopar de Sant Eloi es va interrompre l’any 1975, per la conflictivitat existent, i es va reprendre el 2 de desembre de 1983.
El Premi David que va néixer aquell
Sant Eloi de 1974 ha arribat als cinquanta anys. Aquella iniciativa del Sr. Pere Sinard i Romeu i la Sra. Josefina Alabau i Llobet per estimular la joventut laboriosa i que ha comptat amb l’entitat David Fundació per donar-li continuïtat, ha arribat als cinquanta anys.
El Premi David es va crear en reconeixement als estudiants de Formació Professional per la seva dedicació, tenacitat i perseverança en els estudis, aconseguint les millors classificacions i preparació en les diverses especialitats del sector metal·lúrgic. Valorant també l’esforç personal que sovint es troba dins de l’entorn particular de cada estudiant.
Referint-se a aquest cinquantenari, la senyora Alícia Bosch, presidenta del Centre Metal·lúrgic, va expressar recentment: “Aquests cinquanta anys formen part d’aquestes vivències, que també serveix per mirar enrere i fer un balanç en l’àmbit personal i professional. Aquest camí ha estat un recorregut ple d’esforç i superació, convertir els reptes en oportunitats i aquestes en realitat. La indústria i tota l’activitat vinculada suposa una oportunitat que facilita innovació, transferència tecnològica i millors condicions. Sense talent, actitud ni aptituds no hi ha indústria o activitat econòmica”.
