Un dels carrers més cèntrics i comercials de Sabadell, el que va de la plaça de Sant Roc a la
plaça del Gas, du el
nom d’Advocat Cirera. El 20 de gener del 1914, l’Ajuntament presidit per l’alcalde Silvestre Romeu i Voltà va acordar donar el
nom d’Advocat Cirera al que fins aleshores era conegut com a carrer del Safareig Vell i, més enrere, carrer dels Estricadors. La personalitat i la qualitat professional i humana del senyor
Josep Cirera i Sampere el feien just mereixedor que el seu nom quedés enregistrat en el nomenclàtor de la ciutat. Una de les seves accions més valorades i admirades va ser cedir gratuïtament a la ciutat els terrenys per a la construcció de l’Hospital de la Mare de Déu de la Salut. Era l’any 1901 i amb aquesta donació s’iniciava el bon camí per resoldre la greu situació hospitalària del Sabadell d’aleshores.
Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola escriuen a
Eponímia Mèdica Catalana. L’índex de Sabadell que malgrat disposar d’un edifici més ampli,
l’Hospital i Casa de Beneficència, seguia sent poc menys que una institució asilar dedicada a rebre malalts necessitats que no podien ser atesos en els seus domicilis. L’Ajuntament intentà millorar la situació el 1865 signant un conveni amb els metges de la ciutat que els obligava a dedicar unes hores del seu temps a visitar els malalts ingressats. No obstant això, el centre seguia sent precari. Per exemple, no tenia la possibilitat de realitzar intervencions quirúrgiques, ja que no disposava de quiròfan ni d’instrumental adequat, i tampoc podia atendre dones embarassades. La crisi començà l’any 1891 quan, arran d’una epidèmia, es negà a admetre pacients infecciosos pel risc que suposaven per a la resta dels residents. Tot això portà que dos metges sabadellencs, Ignasi Ubach i Josep Mir, elaboressin el projecte de creació d’una unitat d’infecciosos, separada de l’hospital. Tot plegat conduí, cap a l’any 1894, a la decisió de construir un nou hospital, lluny dels asilats de la casa de beneficència, que fou finalment acceptada per la Junta de la institució quatre anys després i aprovada per l’Ajuntament. La idea es va materialitzar l’any 1901 amb l’escriptura de donació d’un terreny propietat de
Josep Cirera i Sampere en el paratge del
Taulí. El nou hospital quedà llest a principis del 1903, però no fou fins al 1923 quan s’autoritzà finalment la instal·lació d’un hospital per a malalties infeccioses. L’any següent, els pavellons d’aquest centre passaren a anomenar-se Clínica de Nostra Senyora de la Salut. A Sabadell, però, era més coneguda per
els Eucaliptus o els Caliptus, pels exemplars d’aquests arbres que envoltaren les instal·lacions fins a l’any 1956, quan van desaparèixer pràcticament tots arran de les gelades del mes de febrer d’aquell any. La nova ubicació de l’hospital va permetre que a poc a poc es convertís en un centre modern. L’any 1925 va rebre una subvenció per a la construcció del quiròfan, el 1929 es va inaugurar un nou pavelló —anomenat Victòria Eugènia—, per a l’atenció dels malalts tuberculosos, i l’any 1933 iniciava les seves activitats el Dispensari de Röntgenlogia i Terapèutica Física.
L’advocat Josep Cirera i Sampere no va ser mai atret per la política, sí que, en canvi, l’entusiasmava poder servir a la seva ciutat des de qualsevol espai
Josep Cirera i Sampere va néixer a
Sabadell el 30 de desembre de l’any 1849. Va fer els primers estudis al col·legi de les
Escoles Pies de Sabadell i acabat el batxillerat, cursà la carrera d’advocat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià i doctorà, i va esdevenir ben aviat un famós i brillant jurisconsult, reconegut i premiat pels seus propis companys de professió.
La seva vocació el portà de ple a dedicar-se al seu ofici sense escatimar-hi res, ans al contrari, sempre cercava la solució justa i harmònica, la qual li valgué el reconeixement general dels seus col·legues i també dels seus conciutadans que el tingueren sempre en gran estima.
Casat l’any 1880 amb la sabadellenca Agnès Voltà i Carreras, filla del fabricant de teixits Josep Voltà i Vivé, varen ser pares de sis fills: el Josep, el Ramon, la Mercè, la Maria, l’Elvira i la Montserrat.
L’hereu d’aquest matrimoni, Josep Cirera i Voltà, advocat i polític, després del seu pas per la Lliga Catalana, fou un dels fundadors del partit Acció Popular Catalana.
El segon fill, Ramon Cirera i Voltà, fou un prestigiós i reputat metge reumatòleg autor de diversos llibres d’entre els quals, destaca Malalties reumàtiques agudes. Diagnòstic i tractament, editat l’any 1931. Cal remarcar que aquest eminent metge sabadellenc fou membre de la Ligue Internationale Contre Le Rhumatisme, secretari de la Lliga Catalana contra les malalties reumàtiques i representant català al Comité Español contra el Reumatismo.
El doctor Ramon Cirera i Voltà es va casar amb la celebrada poetessa sabadellenca Pilar Tous i Forrellad, coneguda com a Pilar Tous de Cirera, del qual matrimoni van néixer tres fills: la Maria, la Mercè i el Joan. Pilar Tous de Cirera, guardonada poetessa, va publicar poemes de caràcter popular: Vergeret d’abril (1934), Figures i paisatge (1943) i Medalles (1951). A més d’escriure aquestes obres, fou la biògrafa d’aquella altra poetessa també sabadellenca Agnès Armengol i Altayó (coneguda com a Agnès Armengol de Badia), que tant va prestigiar i honorar el nom de Sabadell en el món de les lletres i les arts.
Josep Cirera i Sampere va ser un preclar sabadellenc que va contribuir en gran manera a l’enaltiment i prosperitat d’aquell Sabadell de finals del segle XIX i de principis del segle XX. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell, del qual va ser membre de la Junta de Govern i del Consell d’Administració entre els anys 1904 i 1911. També fou cofundador i degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell; advocat assessor del Gremi de Fabricants de Sabadell; degà del Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis de Sabadell; president del Consell d’Administració de l’empresa La Energía; secretari de la Companyia de la Mina d’Aigües de Sabadell; membre de la Junta Administrativa de la Casa de Caritat; jutge municipal i regidor de l’Ajuntament de Sabadell; diputat provincial, i diputat a Corts.
La voluntat dels seus conciutadans el portà molt aviat a les activitats, en les quals foren nombrosos i rellevants els serveis que hi realitzà, i el seu nom figurà sempre lligat a totes les manifestacions de cultura i progrés de la ciutat.
Josep Cirera i Sampere era un sabadellenc de soca-rel si bé no fou mai atret per la política i sí, en canvi, l’entusiasmava poder servir a la seva ciutat nadiua des de qualsevol espai ciutadà. Tant és així, que va acceptar ser caporal del sometent local, convençut que amb la seva conducta exemplar podria contribuir a salvaguardar la pau i la seguretat dins d’un marc de prosperitat.
Explica Ricard Simó i Bach a la biografia de l’advocat Cirera que l’any 1899, com que no va poder ser assistida, a l’hospital local, una partera de condició humil i d’economia precària —a causa de la reglamentació imperant aleshores en l’esmentat centre hospitalari— fou motiu perquè una part considerable de la població alimentada per passions partidistes fes tota mena de comentaris, la majoria dels quals no eren pas gens favorables, ans al contrari, eren de repulsa del sistema reglamentari que havia impossibilitat l’assistència mèdica a la susdita partera.
Aquest fet, òbviament enutjós, remogué els sensibles sentiments de Josep Cirera i Sampere, i se li va despertar la idea de construir un nou i ben dotat hospital que fes impossible que mai més es produís un fet similar.
A tal fi, va cedir gratuïtament uns terrenys de la seva propietat, situats a la plana del Taulí, en els quals s’aixecaria l’esmentat hospital, el qual actualment és l’Hospital Mare de Déu de la Salut. Per tal de col·laborar a aquesta obra tan humanitària, un altre sabadellenc, l’arquitecte Enric Fatjó i Torras, va planejar i menar les obres de construcció, fent-ho també d’una manera desinteressada pel que fa als seus treballs i serveis.
Per sufragar les despeses de les obres —material i jornals dels obrers— van destinar-se els béns obtinguts de la venda de l’herència que el canonge sabadellenc Francesc Joncar i Carol havia deixat a l’Hospital i Casa de Beneficència.
El dia 6 d’octubre de l’any 1901, amb l’assistència del batlle de la ciutat, Bartomeu Pineda i Peig, es va posar la primera pedra de les obres, que, acabades l’any 1903, esperaren la seva habilitació uns anys després.
Josep Cirera i Sampere va morir a Sabadell el 23 de novembre del 1912, al seu domicili del carrer de Convent, a l’edat de 63 anys.
Fou l’any 1929 que per iniciativa del batlle de l’Ajuntament de Sabadell, doctor Esteve Maria Relat i Corominas, d’acord amb la corporació municipal, s’acordà ampliar l’edifici, i s’hi van bastir diversos pavellons per destinar-los a serveis clínics-hospitalaris, als quals es donà el nom de la reina Victòria Eugènia.
Imatges: Retrat de Josep Cirera Sampere, i l’Hospital Mare de Déu de la Salut, situat dins del Parc Taulí / Ricard Simó Bach / AHS / JBC
