Aquest ABC d’inici,
amor, bondat i caritat, podria seguir amb:
dignitat, esforç, fidelitat, generositat, humilitat, integritat... i així fins a la darrera lletra de l’alfabet, amb adjectius per descriure la vida i l’obra de la
Patro que, lluny de ser elogis gratuïts, són justos qualificatius que defineixen el seu fer i la seva personalitat.
El biògraf sabadellenc
Ricard Simó i Bach va escriure al Diari de Sabadell, l’abril del 1986, sobre la Patro: “Perquè si hagués de sintetitzar en poques paraules la seva alegre activitat, podríem fer-ho amb tan sols dues paraules: amor i caritat. Així era l’àngel de la Patro”.
Simón Saura, sabadellenc compromès, va escriure, l’abril del 1992, que l’esperit de la Patro era l’expressió de l’amor, de l’amor als febles, als marginats, de l’ajuda material i de reforç espiritual als de fora, als diferents, els quals els bons ciutadans solen ajudar, però prefereixen fer-ho des de lluny, “els admetem, diuen, però som de costums diferents”, el contrari que l’ajuda d’aquesta dona, que se’n feia un més.
[caption id="attachment_321966" align="alignnone" width="663"]
Retrat de Patrocini Agulló i Soler | AHS[/caption]
L’historiador alcoià Josep Tormo Colomina, també al Diari de Sabadell, va escriure el 2001: “Fou apòstol vint-i-quatre hores al dia, i el seu apostolat estarà sempre present en el record de tots aquells que la tractaren i especialment entre els qui van rebre els abundosos serveis de la seva persona, acompanyats de la seva sana alegria radiant d’amor i de bondat”.
Tal com es diu a l’inici del vídeo
La Patro, una història d’amor: “Oberta a totes les necessitats, la Patro no feia distincions socials, polítiques ni religioses. El seu amor es fonamentava en una fe profunda i sincera per damunt de les flaqueses dels homes i de les foscors. Dins del marc social, polític i religiós de la postguerra, el seu camp d’acció fou Can Rull i altres barriades de Sabadell”.
Patrocini Agulló i Soler —Patro per a tothom— va néixer el 10 de febrer de l’any 1909 a la vila de Penàguila (comarca de l’Alcoià), localitat situada a la falda de la Serra Aitana, a molt pocs quilòmetres de la ciutat d’Alcoi, amb la qual fita el seu terme municipal i està unida per diversos conceptes.
Patrocini Agulló, la Patro, va ser una dona que es va avançar al seu temps, els anys quaranta i els posteriors difícils de la postguerra
La Patro era filla de Josep Agulló Mullor i Anna Soler Doménech, uns modestos i honrats artesans que van donar als seus fills una acurada educació, dels quals ella era la que feia cinc de set germans. Catalina, Pepa, Anita, Josep, Patrocini, Paco i Antoni.
Ben aviat va destacar entre tots els germans i es va manifestar en la petita Patro el seu excel·lent temperament pel seu caràcter alegre i decidit. Amb molt enginy i laboriositat va conviure al seu poble natal fins a l’any 1920, quan tenia 11 anys, que es va traslladar a Sabadell amb la família. Es va adaptar plenament a la nova ciutat de residència, però sense perdre mai l’accent de la terra on va néixer, ni l’amor per la seva terreta. Primer van viure al carrer de Fra Batlle, per anar després al carrer de Maria Cristina, actual carrer de la Unió, on la Patro es va integrar a la Parròquia de la Puríssima i aviat es va donar a conèixer per la seva activitat i fou molt coneguda a la parròquia per la seva obra d’apostolat. Es movia entre la joventut i la formació de l’Acció Catòlica i les necessitats que quasi tothom tenia en els difícils anys quaranta i cinquanta.
De ben joveneta va entrar a treballar en un taller de modistes, una professió que li serviria més endavant per poder-se dedicar de ple, alternant-ho, al servei de les classes més humils de la seva ciutat d’adopció.
[caption id="attachment_321965" align="alignnone" width="700"]
La placa i l’element commemoratiu a la seva figura / a.h.s./ j.b.c.[/caption]
Patro Agulló, que va restar soltera i va viure sempre del seu treball de modista, era una dona d’un somriure franc, oberta, respectuosa, molt activa, intel·ligent, amant de la veritat, poc diplomàtica, valenta i molt generosa.
No va tardar gaire temps a fundar l’Escola Nocturna de la Parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell, en la qual fou un testimoni eloqüent d’entrega i dedicació a aquesta activitat benemèrita. Allí ensenyava a les noies instrucció i cultura mitjançant excursions, vetllades recreatives, estades a Núria i a Canyamars Però, a més de les ensenyances que hi impartia, va dedicar especial interès a vestir el despullat, com poden corroborar-ho encara un nombre considerable d’habitants de les diverses barriades sabadellenques i d’una manera particular les de Can Rull i Ca n’Oriac.
La coneixien a tots els barris de Sabadell. La coneixien els leprosos de Sant Llàtzer de Barcelona, els infants de Sant Joan de Déu, també de Barcelona, els reclusos de la presó de Sabadell, i també a Barcelona, els presoners de la Model, i les presoneres de la Trinitat, i la coneixien totes aquelles persones que tenien qualsevol necessitat. La Patro era història viva del Sabadell-centre-benestant i del Sabadell-barriada-necessitat. Ella sabia acostar els uns i els altres, sense paternalismes ni humiliacions. Era un àngel sobre la terra.
La Patro no sols va fundar una escola nocturna per a noies treballadores, i donava lliçons de cultura general i religió a l’escola dominical, sinó que també va ser promotora activa de la construcció de la parròquia de Can Rull, on a més va organitzar diverses activitats (equip de futbol, colònies d’estiu, música de caramelles, excursions, tómboles de caritat, etc.). Veient que el barri anava creixent, no va parar fins a aconseguir que Can Rull tingués una parròquia pròpia en què les persones poguessin desenvolupar la seva fe, culminant així que l’any 1952 va tenir lloc la inauguració de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua en el barri mateix. També va col·laborar amb la Joventut de la Faràndula. La seva família, la ciutat de Sabadell, la parròquia de la Puríssima i, sobretot, Can Rull van ser els seus principals camps de treball. La Patro va destacar al llarg de la seva vida per la seva ajuda i solidaritat amb aquells que més ho necessitaven, i el que és més bonic de tot és que ho va fer amb una gran generositat i naturalitat. En paraules de la seva familiar, la
Sra. Roser Costa d’Agulló, “havia sentit la inquietud de donar-se als de més i ho feia amb una caritat sublim, que no es veia, però que se sentia i es trobava”.
[caption id="attachment_321964" align="alignnone" width="700"]
La placa i l’element commemoratiu a la seva figura / a.h.s./ j.b.c.[/caption]
La Patro va conèixer tota classe d’il·lusions i desil·lusions. Sabia reeixir, sabia practicar molt bé la virtut de la constància i la perseverança, i la practicava tan sovint com vegades li era necessari alçar-se de nou. No vol dir això que ella no tenia les seves pròpies lluites, però les superava. Va fer tota la seva labor com qui no fa res. Amb tota naturalitat, molta generositat i gran solidaritat. Tant li feia —davant dels necessitats— cosir com fer el menjar, rentar plats, pujar a una moto amb un desconegut o donar sang, o trucar a algunes portes com la de l’alcalde, el jutge o el magistrat del Palau de Justícia, passant pel fabricant i recorrent sovint a les seves amistats.
Tota la vida va estar compromesa en la lluita per la convivència, la solidaritat i l’ajut als més necessitats, i ho va fer amb una gran senzillesa i amb molta generositat.
Va ajudar tothom que ho necessitava, fos qui fos: malalt, pobre, dona, infant, jove o ancià: ella no tenia preferències davant la necessitat. I ho va fer perquè estimava molt. Aquesta és la frase que tothom va repetir quan els Amics de la Patro es van reunir amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. La Patro es va prendre molt seriosament el manament de Crist: estimeu-vos tal com jo us he estimat.
Així va ser la vida de la Patro, una existència tan desapercebuda i tan gran alhora, i així es va comportar fins que els mateixos designis de Déu que l’havien portat a Sabadell des de les llunyanes terres de l’Alcoià, per compartir la seva vida, el seu temps i les seves dificultats, se’ns la va endur per sempre més, per gaudir de millor vida i millor pau, i així va morir santament el 10 de desembre de l’any 1966.
L’any 1967, les parròquies de la Puríssima Concepció i Sant Antoni de Pàdua van editar el llibre
La Patro. També l’any 1967, l’Ajuntament de Sabadell, per tal de perpetuar la seva memòria, va acordar erigir un monòlit al barri de Can Rull.
Des del 22 de desembre del 1993, una plaça de la ciutat de Sabadell porta el seu nom i hi té dedicat el monòlit. La plaça la va inaugurar el batlle Antoni Farrés el mes de juny del 1995. A principis de l’any 2010, els acabats de l’escultura del monòlit es van refer amb noves plaques de marbre i una nova inscripció més llarga.
El 2016, amb motiu del cinquantenari de la mort de la
Patrocini Agulló,
Els Amics de la Patro van publicar el llibre
La Patro. Una vida dedicada als altres, que recull la seva vida i la seva tasca i hi ha aportacions de totes les persones que hi van conviure i la van admirar i estimar.
