Els anys trenta del segle passat, durant la Segona República, quan tenia una població d’uns 45.000 habitants, a Sabadell hi havia establertes 12 joieries i 16 pastisseries. No parlarem de joieries, ho farem de les pastisseries, que llavors també eren conegudes popularment com a dolceries i confiteries. També bomboneries. Abans, però, a finals del XIX, ja hi ha notícies de la confiteria de Pere Arderius.
L’any 1932, la ciutadania de Sabadell tenia al seu abast les pastisseries: Miquel Casadó, a la Via Massagué; Joan Estapé, a la plaça Pi i Margall, actual plaça de Sant Roc; Joan Fau, al carrer de Sant Quirze; Ferrer i Companyia, a la plaça Galan, actual Passeig; Joaquim Genescà, a la via Massagué; La Cubana, a la Rambla; la Salut, al carrer de la Salut; Esteve Miralles, a la Rambla; Josep M. Morell, al carrer Doctor Sardà i Salvany, actual carrer de la Rosa; Josep Ripoll, a la Rambla; Joan Rocamora, al carrer de Sant Antoni; La Lionesa de Joan Sallés, a la plaça del Doctor Robert; Joan Sallés, al carrer de Corominas, Ramon Sallés, a la plaça Galan; Riera Romeu, a la Rambla, i Tura, al carrer de la Palanca. A finals del 1932, Joan Sallés va traspassar la seva pastisseria de la plaça del Doctor Robert, de nom La Lionesa, situada al costat de l’església dels Padres, a la família Rota, que va continuar amb el negoci. La Confiteria i Pastisseria Rota també va ser coneguda com La Victòria, atès el nom de les galetes que hi elaboraven.
També hi havia vuit xocolateries: Marius Balsach, Pelegrí Bofill, Josep Claramunt, Eulali Estapé, Lluís Garcia, Joan Miral, Ramon Prat i Josep Reverter.
Els anys del gran creixement, entre 1950 i 1975, quan Sabadell va triplicar la seva població, de 60.000 a 180.000 habitants, la ciutat va arribar a comptar amb un centenar d’establiments del ram de la pastisseria. Tothom es guanyava la vida i les pastisseries també. Però amb el pas dels anys i per diverses raons, entre les quals la manca de relleu generacional, el nombre d’establiments del ram va anar minvant. Fins i tot van tancar pastisseries de gran renom, establiments de molta fama que van quedar a la memòria de la gent.
El 24 de desembre del 2019, el sabadellenc Jordi Izard va fer una proposta als seguidors del grup Patrimoni Sabadell de Facebook, un grup que compta amb més de 22.000 seguidors. Parlant de pastisseries perdudes va preguntar:
“Què us sembla si fem inventari de pastisseries de bon record que ja no hi són?”
Tot seguit, es va iniciar un gran seguiment i una pluja d’aportacions de noms que quedaven en el record per part de membres del grup. El llistat de les pastisseries sabadellenques que havien tancat s’anava engrandint. El darrer de tots contenia els següents noms: Ànec Blau, Benita, Barón, Bonamic, Bordas, Buen Gusto, Cal Lluís, Clusella, Coma, Corominas, Creu Alta, Deri, Divina Pastora, Dot, El Cisne, Estrella, Gil, La Colmena, La Confianza, La Cubana, La Lionesa, La Moreneta, La Palmera, La Ramona, La Salut, La Suiza, La Victòria, Les Drogues, Moka, Núria, Paco Gilabert, Rafart, Rocamora, Romeu Riera, Rota, Torrent, Torrents, Tura, Vila, Vicenç Ferrer i Xinxó.
La Llançadora és un pastís fet a base de pasta de full, farcit de poma, de cabell d’àngel, de taronja i d’ametlla i cuit a 200 ºC
Recentment, han tornat a obrir dos establiments d’aquesta llista: La Cubana, però com a bar cafeteria, i la Bomboneria i Pastisseria Núria com a pastisseria artesana.
Aquelles pastisseries de Sabadell eren negocis familiars en què, usualment, els homes de la família es feien càrrec de l’obrador, i les dones s’encarregaven de la botiga. Darrere del taulell, atenent la clientela semblava més adequada i efectiva l’atenció femenina.
Les pastisseries elaboraven i oferien productes dolços de tota mena i per totes les celebracions de l’any. Així, es començava amb pastissos per Cap d’Any; tortell de Reis; tortell de Sant Antoni; pastissos per Sant Valentí i Sant Josep; coques de dijous gras; bunyols de Quaresma, i garlandes o currutacos (aquest nom tan curiós designava unes pastes de farina, mantega, ous i sucre que els z elaboraven uns dies abans del Diumenge de Rams. Estaven pensats expressament perquè es pengessin a la palma o al palmó i tenien formes atractives per a la canalla: figures humanes, animals, el sol, la lluna, galls, papallones. Una vegada beneïts, arribava el moment de menjar-se’ls).
Seguien les mones de Pasqua, pastissos per Sant Jordi, coques per les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume, dolces i pastissos per Festa Major, panellets per Tots Sants, neules i torrons per Nadal, i troncs de Sant Silvestre per Cap d’Any.
I durant tot l’any, els productes més usuals eren: merengues, tortells de nata, de crema o de trufa, braços de gitano, dolces, pastes seques i tota mena de pastissos d’aniversari o per a altres celebracions. Sense oblidar la venda de bombons.
Algun dels pastissers sabadellencs van aprendre l’ofici en anomenades pastisseries de Barcelona, però la majoria ho van fer a Sabadell mateix. D’aquelles antigues pastisseries sabadellenques van sortir autèntics professionals de l’art d’endolcir la vida mitjançant l’alimentació, que quan s’hi van veure en cor, van muntar el seu propi negoci. Il·lusió, experiència i bon ofici no els en faltava. Darrere del taulell, les dependentes eren les encarregades d’assessorar la clientela indecisa. Les mans femenines eren més adequades i sensibles a l’hora d’embolicar els tortells, els braços de gitano o els pastissos, i convertien els seus moviments en art. Amb molt de compte, però amb moviments ràpids i delicats, protegien el tortell amb dues tires de cartronet, tot seguit l’embolicaven amb el paper just i els plecs necessaris i, just després, amb un cordó de dos colors d’un rodet que els quedava al darrere feien dos lligois ben perpendiculars i acabaven l’embolic amb una llaçada i un nus. Tota una obra d’art.
És tot un goig parlar d’aquests temes amb els senyors Pere Sanfeliu de La Palma i Francesc Sallés de Pastisseria Sallés, experts professionals, coneixedors de la feina i enamorats del seu ofici.
Sabadell ha donat cognoms de qualificats professionals i experts pastissers com Rosell del Forn de Sant Jaume, Partera de Pastisseria Sant Marc; Bosser d’Art Bo; Carner de Pastisseria Sant Jordi; Sanfeliu de La Palma; Sallés de Pastisseria Sallés o Genescà. També ofereixen productes de pastisseria les fleques que han obert un obrador per tal activitat com: Forn Armengol, Forn Centenari, Forns i Pastisseries Mateu, Panabad o Valero Forn Tradicional.
La Llançadora
Sabadell no posseïa cap producte de pastisseria que pel sol fet del seu nom propi indiqués la ciutat de procedència. Semblava que seria una bona idea crear un pastís que es pogués identificar amb la personalitat i el tarannà de la ciutat.
El mes d’octubre del 1970, ara fa 54 anys, el Grup Sindical de Confiters i Pastissers va reunir els seus associats i els va proposar la cerca d’un dolç que reunís alguna particularitat de les moltes que formen l’ampli sector del tipisme ciutadà. El senyor Desideri Torrent, president del Grup Sindical de Pastissers, i el senyor Francesc Anglada, president del Sindicat d’Alimentació, explicaven que tots els pastissers van portar una mostra. Principalment, els havien indicat que es pogués conservar i que fos típic per a la gent que visita Sabadell.
Dels 52 associats (d’un total de gairebé 100 establiments de pastisseria), es van rebre feines molt dignes. D’entre tots es va triar el pastís anomenat Llançadora, els ingredients del qual eren pasta de full, estava farcit de poma, de cabell d’àngel, de taronja i d’ametlla, i es coïa al forn a 200 ºC.
La presentació de la Llançadora es va dur a terme en el transcurs de la celebració de la sisena edició de la Fira Industrial i Comercial de Sabadell, que es va celebrar el mes d’octubre d’aquell any a l’antiga fàbrica de Cal Jepó Nou. El preu de llançament fou de 25 pessetes, però a les pastisseries rondaria les 30 o 35 pessetes la unitat. Els mateixos promotors van quedar sorpresos de l’acceptació que va tenir el pastís. Els sabadellencs s’havien bolcat davant de la idea d’un producte típic.
El Diari de Sabadell va publicar un article en el qual explicava que a l’acte inaugural de la Fira, els senyors Torrent i Anglada van complimentar la primera autoritat de la Diputació Provincial. El senyor Muller i d’Abadal va tastar aquell pastís i va tenir frases de complaença davant la feliç iniciativa dels pastissers de Sabadell.
En termes semblants es va expressar l’alcalde de la ciutat, el senyor Burrull Bonastre.
Els assistents a la Fira havien pogut adquirir a preu de llançament aquell singular dolç. Aquell any, la Fira Industrial i Comercial de Sabadell va tenir una nova aroma i un dolç sabor.
Sabadell, en definitiva, ja comptava amb una nova Llançadora… que servia per teixir el final feliç d’un dinar o perquè els qui visitaven i buscaven “algun pastís típic de Sabadell” se la poguessin emportar a casa.
