El problema que patia
Sabadell per
l’escassedat d’aigua els anys quaranta era extremadament greu. De fet, s’estava patint de més enrere. Ja l’any 1931 s’havia creat a instància del senyor
Francesc Izard i Bas una
Comisión de Estudios del problema del agua para el abastecimiento de la Ciudad, comissió que va encarregar al mateix senyor Izard la redacció d’un document que estudiés en profunditat i proposés la solució definitiva, tants anys cercada i mai plenament assolida. L’estudi que va redactar tenia el títol
Sucinta historia de las aguas de Sabadell y solución definitiva de su abastecimiento. Estava, com podia preveure’s, redactat amb un cúmul de raonaments tècnics i econòmics totalment incontrovertibles.
Els anys quaranta el creixement industrial de la ciutat comportava, també, el creixement demogràfic:
Sabadell passaria de 48.000 habitants l’any 1940, a 59.000 habitants l’any 1950, així en números rodons. Però aquest creixement no anava acompanyat del corresponent increment de l’abastament d’aigua necessari, el qual en aquella dècada dels quaranta als cinquanta va arribar a enregistrar anualment un consum de 65 litres per habitant i dia, un dels més baixos que s’han produït i que era un índex de les fortes restriccions d’aigua que patia la ciutat en aquella època. Eren completament insuficients els recursos hídrics de les empreses subministradores: Compañía de Aguas para el Abastecimiento de Sabadell SA (Mina de Terrassa), Sociedad de Propietarios de la Mina de Aguas de Sabadell SA (Mina de Ribatallada) i el Servei Municipal, que disposava de diferents fonts de subministrament.
El batlle Josep Maria Marcet va escriure a les seves memòries que les irregularitats en el subministrament, que en un altre temps havien estat excepcionals, es van convertir en una norma. Es va produir el denigrant espectacle de les cues davant de les fonts públiques, va faltar l’aigua per beure i rentar-se i es va originar el consegüent malestar social. Com a alcalde de la ciutat, no tenia cap altra alternativa: o resolia el problema o se n’anava a casa. No se li va amagar en cap moment l’extrema gravetat de la situació, que afectava no només la indústria en general, sinó també les necessitats domèstiques.
Explica que va fer una crida angoixant tots els que poguessin aportar solucions. Immediatament, va tenir al seu costat l’inapreciable suport de dues entitats ciutadanes que van ser les primeres a fer el pas endavant: el Gremi de Fabricants i el Banc de Sabadell. Va rebre de totes dues la seguretat del seu incondicional suport amb la manifestació que no s’havia de preocupar per les necessitats econòmiques o despeses que reportés la solució a l’angoixant problema. Les dues entitats van complir la seva paraula a l’hora d’atendre les grans despeses.
El batlle Marcet va escriure que amb la seva poderosa Companyia d’Aigües, Sabadell havia vist clar el camí per prosseguir el ritme de creixement
El 25 de setembre del 1946 va tenir lloc a la seu del Gremi de Fabricants una reunió d’entitats econòmiques sabadellenques, convocada per aquesta corporació, amb l’assistència de quaranta-cinc persones. Es va acordar nomenar una Comissió d’Estudis que s’encarregaria de proposar les solucions més adients. Formaven aquesta comissió:
President: Sr. Manuel Buxeda i Garí-Montllor, president del Gremi de Fabricants.
Sr. Arnau Izard i Llonch, president de la Cambra de Comerç i Indústria.
Sr. Fèlix Turull i Fournols, president de la Cambra de la Propietat.
Sr. Joaquim Sallarès, president de la Caixa d’Estalvis i els senyors Joan Marí, Feliu Casanovas, Gabriel Cirera, Joan Crusafon, Joan Llonch, Enric Casanovas, Francesc Izard, Salvador Margarit, Joan Borràs, Joan Ribot, Francesc Tiana i Andreu Grau.
Secretari: Sr. Santiago Udina Martorell.
Assessor tècnic: Sr. Antoni Forrellad i Solà, enginyer municipal.
L’1 d’octubre, la Comissió d’Estudis va celebrar la primera reunió. L’enginyer municipal, el senyor Antoni Forrellad, va llegir un informe sobre el problema de l’aigua. El senyor Francesc Izard i Bas va posar a disposició de la Comissió el seu estudi, fet l’any 1931, i reeditat pel Gremi de Fabricants aquell mateix any 1946. També es van nomenar dues subcomissions, una tècnica i una altra
financera, per estudiar la qüestió des de les dues òptiques.
L’ànima de la gestió tècnica de la Comissió d’Estudis va ser Antoni Forrellad, el qual redactà el projecte
Comisión de estudios del problema del agua para el abastecimiento de Sabadell. El problema del agua en Sabadell.
[caption id="attachment_319083" align="alignnone" width="538"]
Font exposada a l’interior de la Companyia d’Aigües de Sabadell. Entre 1992 i 1993 / Moisès Serra Martí / Arxiu CASSA / AHS[/caption]
El mes de novembre es van tenir converses amb les companyies d’aigües de Barcelona i de Terrassa, ja que l’alternativa més immediata era la de portar l’aigua bé des del riu Besós, o bé des del Llobregat. Els pressupostos de les respectives obres van ser fets des de l’octubre. Per tant, calia estudiar les possibilitats d’acord amb totes dues societats. D’altra banda, també es van dur a terme converses amb les dues companyies particulars de Sabadell per estudiar les possibilitats de comprar-les, atès que llurs mitjans eren insuficients per realitzar les obres de portada.
El projecte de portada que resultaria d’una associació amb Terrassa tindria una canonada de nou quilòmetres de longitud i el seu cost seria d’uns sis milions de pessetes. Si l’acord fos amb la Sociedad General de Aguas de Barcelona, caldria fer una connexió a Sant Pere Màrtir (prop de Vallvidrera) amb una llargada de dinou quilòmetres i el cost pujaria aproximadament a disset milions de pessetes.
El preu de l’aigua del segon projecte, el cabal subministrat i d’altres avantatges d’aquesta solució —com la molt important de creure que l’esdevenidor de les aigües de Sabadell quedaria lligat al de les de Barcelona, que difícilment mai patirà de manca d’aigua—, tant que la Comissió d’Estudis es va decantar per aquesta solució. D’altra banda, hom assenyalava que la portada d’aigua es podria dur a terme per mitjà d’una societat mixta de capital municipal i particular alhora.
L’endemà, la Comissió Municipal Permanent va prendre, respecte a l’informe de la Comissió d’Estudis, els següents acords: primer, aprovar-lo; segon, aprovar el projecte de societat mixta que es proposava; tercer, designar un vocal municipal que portés la representació municipal en les gestions; quart, encarregar la valoració de les instal·lacions municipals; cinquè, que la Delegació de Foment emetés un informe, i sisè, demanar a la Comissió d’Estudis que seguís les gestions.
L’any 1948 es va constituir una Asociación Promotora de la Compañía de Aguas de Sabadell que culminaria amb la creació de la
Compañía de Aguas de Sabadell SA (CASSA). Es tractava d’una empresa mixta –20% pública i 80% privada– que oferia un servei municipalitzat.
El 28 de juliol del 1949 el diari Sabadell informava que després de llargues i continuades gestions, que van culminar amb la visita a la nostra ciutat d’una representació de la Societat Aigües de Barcelona, integrada pel conseller delegat senyor José Garí i el director i vicedirector senyors Soler Nolla i Solcheiron, va tenir lloc l’acte de constitució de la Compañía de Aguas de Sabadell, SA –
CASSA–, empresa mixta municipal i privada que havia de realitzar les instal·lacions per a la portada d’aigües, a través de dinou quilòmetres de canonada i el subministrament a la ciutat. A aquest efecte, es va personar el notari de la ciutat, el senyor Jesús Led de Lajustícia al local del Gremi de Fabricants, el divendres 22 de juliol a la tarda, l’Il·lustre Sr. alcalde, el senyor Josep Maria Marcet i Coll, i el president del Gremi de Fabricants, el senyor Gabriel Cirera Pons, van atorgar l’escriptura de constitució, i havia estat iniciada la subscripció del capital necessari. Un total de 25 milions de pessetes coberts per 25.000 accions de mil pessetes cadascuna.
A l’acte de constitució hi havia presents tots els membres del Consell d’Administració de la nova societat.
El primer Consell d’Administració de la
CASSA estava format per:
President: Sr. Gabriel Cirera i Pons.
Sotspresident: Sr. Ferran Casablancas i Planell.
Vocals: senyors Josep M. Marcet i Coll; Joaquim Sallarès i Llobet; Miquel Sala i Vinyals; Joan Crusafon i Mutlló; Pere Pascual i Salichs; Manuel Buxeda i Garí-Montllor; Pere Bros i Pinosa; Arnau Izard i Llonch; Francesc Tiana i Clapés. Secretari: Sr. Santiago Udina i Martorell. Enginyer: Sr. Antoni Forrellad i Solá.
Amb la creació de la
CASSA es cloïa el passat tortuós de les aigües sabadellenques i s’obria el camí definitiu. Una altra vegada al llarg de la història de Sabadell, una actuació col·lectiva resolia l’endèmic problema de les aigües de la ciutat.
El mateix senyor Antoni Forrellad va redactar el projecte definitiu de portada d’aigües del Llobregat des de Barcelona, concretament des de Vallvidrera. Consistia en una canonada de 19 quilòmetres de longitud, que seguint el traçat del tren elèctric dels Ferrocarrils de Catalunya, travessava els termes de Sant Cugat, Cerdanyola i Sant Quirze abans d’arribar a Sabadell.
