Era la
Festa Major de Sabadell i el programa anunciava per al dimarts dia 1 d’agost del 1905, a les quatre de la tarda, “carreres de bicicletes, motocicletes i a peu, en el lloc que oportunament s’anunciarà”. El lloc anunciat fou la Rambla, que era l’indret ideal per celebrar aquests tipus de proves. A la
cursa pedestre només hi van competir tres participants. El vencedor va ser un jove terrassenc. No hi ha imatges d’aquella competició.
A la Festa Major d’aquest any, cent dinou anys després, la
45a Cursa Popular i la 17a Cursa Infantil van vorejar els quatre mil participants. La cursa va esdevenir, sens dubte, l’estrella esportiva de la Festa Major i va brillar més que mai. Així ho definia el Diari de Sabadell. En total, 3.823 persones es van inscriure a les
curses populars i les
infantils. De tots els participants, 3.283 ho van fer a les
curses de 5 i 10 quilòmetres i 540 infants a les quatre
curses infantils. Tot i la previsió de mal temps, la pluja va respectar l’estona d’efectuar les proves i va començar a caure just després de finalitzar l’última cursa amb els més petits com a protagonistes.
[caption id="attachment_316336" align="alignnone" width="700"]
Cursa popular de Festa Major, Sabadell. 5 de setembre del 1982 | Pere Farran Climent[/caption]
Si han passat 119 anys des d’aquella primera i la d’aquest any és la 45a, vol dir que durant molts anys a Sabadell no es va celebrar la
cursa de Festa Major. Es celebraven curses
d’atletisme, però no de Festa Major.
L’atletisme va començar a Sabadell, com a altres llocs, en forma de
curses de muntanya, o en ruta, i també alguns festivals a camps de futbol, o velòdroms, i moltes vegades amb practicants compartits amb el futbol. Però en aquells inicis no existien pistes com ara consideraríem, ni tampoc clubs organitzats. Sí que hi havia clubs, o agrupacions, poliesportius que tenien el que ara anomenaríem una secció atlètica. L’any 1921, un grup de joves aficionats a l’excursionisme va crear la Joventut Excursionista Pensament, però no va ser fins a l’abril del 1924 quan van presentar al govern civil de la província un projecte d’Estatuts per constituir-se com a societat cultural i esportiva. Els primers anys es va mantenir l’activitat excursionista, però progressivament es va anar accentuant el caràcter competitiu, que va portar el 1929 a la creació de la secció atlètica. Al cap d’uns anys, el 1951, la Joventut Atlètica Pensament es va convertir en la Joventut Atlètica Sabadell (JAS).
La primera cursa atlètica de Sabadell es va celebrar l’any 1905 i el guanyador va ser un jove terrassenc de divuit anys
A partir de mitjan anys setanta, la bona predisposició de la gent per practicar esport de forma simple va popularitzar el
footing o
jogging, especialitat que va donar pas a les
curses populars. De mica en mica, les ciutats i pobles les van anar introduint, de manera que ara ja no hi ha localitat on no es disputi una
cursa, com a mínim, per la seva Festa Major. I així ho va entendre el consistori de Sabadell que havia pres possessió el 19 d’abril del 1979 després de les eleccions municipals del 3 d’abril. Per la Festa Major organitzarien una cursa popular que havia de ser molt concorreguda i havia de deixar tothom bocabadat. La van organitzar amb grans dosis d’il·lusió i, duts per l’optimisme i l’entusiasme, li van donar un nom, potser, massa atrevit.
La primera edició de
l’actual Cursa Popular es va celebrar per la Festa Major de l’any 1979 i va néixer amb el nom de
Marató Popular de Sabadell, erroni del tot, ja que es tractava d’una cursa de només 10 quilòmetres. El pòster commemoratiu que es va editar, apareixia l’Ajuntament com a organitzador de la
cursa, la
Joventut Atlètica Sabadell com a responsable de la direcció tècnica i la Caixa d’Estalvis de Sabadell com a col·laborador. Al disseny del pòster, molt sabadellenc, hi apareixia el dibuix de la silueta d’un corredor amb una llançadora de teler. Calia fer ciutat. La sortida fou a les 7 de la tarda del diumenge 2 de setembre, des de la barriada de Can Deu. El recorregut seguia els carrers de diversos barris de la ciutat i la meta estava situada a la plaça Doctor Robert. Així com el recorregut estava clar ja que s’havia de publicar a la premsa el dia abans, el que no estava clar eren els quilòmetres reals de la cursa, ja que, si bé al pòster sortia anunciat de 10 quilòmetres, a la premsa del dimarts parlava que serien 11 quilòmetres i mig. El guanyador, l’anglès Laurie Adams, no estava a Sabadell per casualitat, ni per feina, ni per turisme. Estava fent una tournee per Espanya amb la seva caravana sense el propòsit de passar per
Sabadell, però arran d’una gestió d’en Josep M. Antentas, va canviar el seu pla de ruta d’aturar-se a Sabadell.
[caption id="attachment_316336" align="alignnone" width="700"]
Cursa popular de Festa Major, Sabadell. 5 de setembre del 1982 | Pere Farran Climent[/caption]
Si estava implicat
l’Ajuntament en l’organització de
la Marató Popular, ho mostra el fet que el batlle Antoni Farrés i deu regidors hi van prendre part. Les xifres més optimistes parlaven de 2.500 participants i les més, diguem-ne reals, deien que 1.600 havien pres la sortida i que 1.142 havien arribat a la meta.
Aquella primera
cursa va ser víctima de diversos contratemps. Es va amuntegar tant públic al costat de la meta que es van desbordar totalment els preparatius de l’organització, ja que els aficionats van fer difícil la tasca de la Policia Municipal i, sobretot, la de la Creu Roja, a què va increpar l’encarregat dels serveis de megafonia per no presentar-se a socórrer diversos atletes que en arribar havien patit esvaïments. Des dels altaveus es van sentir paraules de rectificació, mentre es carregava contra el públic per ser poc esportiu per deixar espai als atletes per assolir la meta.
Els detalls negatius i contratemps d’aquella primera edició serien corregits a la segona. D’entrada, del nom desapareixia la pomposa categoria de marató i s’anomenava
II Cursa Atlètica de Sabadell. Pel que feia a l’organització, també anava a càrrec de l’Ajuntament, però la JAS hi tenia més protagonisme per les qüestions tècniques i comptava, també, amb la col·laboració de la Caixa d’Estalvis.
A les 6 de la tarda del diumenge 31 d’agost del 1980, els participants a la II Cursa Atlètica sortien de Campoamor i, passant per carrers de diversos barris, arribaven a la meta situada a la plaça del Doctor Robert. La participació va ser de 1.400 persones.
Aquestes
dues curses del 1979 i 1980 han tingut seguiment fins a l’actualitat, per això aquest any s’ha corregut la
45a Cursa Popular. Abans del 1979, durant uns seixanta anys no hi va haver curses per Festa Major. Hi ha constància que els anys 1911, 1915 i 1917 es feien curses a peu entre els dos extrems de la Rambla, però sembla evident que l’interès de la gent es va anar encaminant cap a altres tipus d’actes. Durant alguns anys varen ser més populars les curses de bicicletes, les de motos i, també, les d’automòbils.
[caption id="attachment_316337" align="alignnone" width="547"]
Retrat de Josep Pizà i Xatart | AHS[/caption]
De la cursa de l’any 1905, la primera
cursa atlètica disputada a
Sabadell, que només va comptar amb tres participants, en parlen Ricard Rof i Pere Melero a Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins a la Guerra Civil. El capítol corresponent és molt interessant, tant per la part esportiva com per la part històrica.
Segons consta a la
Revista de Sabadell del dia 14 d’agost del 1905, el guanyador va ser José Piza i, per tant, qui va rebre el premi de 25 pessetes. El segon va ser Francisco Jané, que es va endur les 15 pessetes del segon premi. No consta qui va ser el tercer classificat.
Ricard Rof i Pere Melero volien saber més coses de José Piza, perquè es tracta del guanyador de la primera cursa atlètica celebrada a Sabadell i, per tant, les seves dades han de ser rellevants, atenent la seriositat i rigor del seu llibre.
No van trobar a
Sabadell ningú amb aquest nom. Sí que el van trobar al cens de població de Terrassa, amb la sorpresa que no era cap atleta. Sembla que era alt i tenia bona planta i fa pensar que devia córrer aquella cursa per capritx o per les 25 pessetes. Però investigant i, amb la col·laboració d’un net seu sabadellenc, ara es té notícia de qui era aquell jove terrassenc que va guanyar la primera cursa atlètica de Sabadell.
El seu nom era Josep Pizà i Xatart. Era usual aleshores la manca d’algun accent a les vocals als articles de premsa. Nascut el 1887 a Terrassa, al carrer Parellada, era el fill gran d’un matrimoni oriünd de les Illes. Estudiava enginyeria a l’Escola d’Enginyers de Terrassa i per pagar-se els estudis, tocava el piano – que també havia estudiat– al cinema, a les sessions de cine mut. També li agradava la cacera. En acabar la carrera es va dedicar a la docència i va esdevenir professor entre els anys 1917 i 1921 a l’Escola Industrial de Terrassa. Després es va desplaçar a les illes Canàries.
Entre els anys 1924 i 1943 va ser professor de l’Escola de Pèrits de Vilanova i la Geltrú, on va exercir, a més, de director entre 1925-1930 i 1934-1943, que va demanar el trasllat a Terrassa.
Entre 1943 i 1957 va estar a l’Escola Enginyers Industrials de Terrassa, on es va jubilar l’any 1957.
També va escriure dos llibres de text:
Lecciones de elementos de máquinas i Elementos de geometría vectorial.
