El Mas Milans i la burgesia sabadellenca

Varen ser diverses les famílies adinerades sabadellenques que a la segona meitat del segle XIX van comprar propietats fora del terme de Sabadell. Així, l’any 1847, la família Comadran va comprar la finca de Can Casablancas de Sant Quirze del Vallès, aleshores San Quirico de Tarrasa. Uns anys després varen ser els Gorina qui, també a Sant Quirze, van comprar la masia Can Barra i els seus terrenys. També era durant aquella època quan l’industrial i polític monàrquic sabadellenc Josep Voltà i Vivé va comprar, l’any 1880, la finca de Can Llobet de Santa Perpètua i el Mas Milans de Montcada, el 1884. El Mas Milans, també conegut com la Torre Milans o Can Milans i situat a tocar de la carretera de Ribes, prop de la Riera Seca, a La Llagosta, acollia un luxós palauet, tenia una presència espectacular i estava envoltat per un extens jardí protegit per una tanca. També disposava d’una capella. El Mas Milans va ser lloc de reunió, per diversos motius, de l’alta societat, ja fos sabadellenca, comarcal o barcelonina. Fins el 1936 va formar part de Montcada, però aquell any La Llagosta es va segregar de Sant Fost de Campsentelles i tots aquells terrenys van passar a formar part del seu municipi. Avui no en queda res del Mas Milans, tan sols la denominació del polígon industrial del mateix nom instal·lat en els terrenys que l’acollia. La poetessa sabadellenca Agnès Armengol lloava els jardins del Mas Milans. A la seva biografia, Pilar Tous de Cirera escriu que invitada per la seva amiga Maria, l’Agnès solia passar bones temporades prop d’ella al seu mas Can Milans, malauradament enderrocat per la fúria revolucionaria de l’any 1936. Situat fora del terme municipal de la ciutat, el Mas Milans va jugar un paper important en l’esdevenir de Sabadell. Al Mas Milans es van escriure moltes pàgines de la crònica social i econòmica sabadellenca Tots aquells indrets que formaven el jardí parlarien sens dubte d’ella. La recordarien cada jorn, de ben matí, llavors que eixia com un raig més de sol al jardí, per donar el bon dia a les plantes i a les flors i parlava en veu alta amb cada una: amb la flairosa alfàbrega, amb la humil violeta, amb la rosa oberta, vermella, que anomenava atrevida. Tots els camins i raconets del parc de Can Milans havien copsat l’impuls del seu instint creador, i així cada un havia rebut un nom: “La placeta de l’engany”, “Gruta de les goges”, “Mont dels enamorats”, “Glorieta dels avis”, “Modesta sorpresa”, “Via dels reverends”, “Via dels poetes”, “Via dels bons amics”, “Bosc de Sant Jordi”, “Retir de Santa Teresa” , “Illeta dels infants”... I no s’havia deturat aquí. Dels seus sentiments, gentilment versificats, n’havia fet ofrena a l’amiga. En les “notes al text”’ del llibre “Rosari antic”, es pot llegir: “Pregaria escrita per a ésser resada en la capella pública del Mas Milans, residència de la meva amiga malalta Maria Voltà Carreras”. Josep Voltà i Vivè, cassat amb Teresa Carreras i Jané, varen tenir quatre filles: Maria, Agnès, Cristina i Elvira. La segona, l’Agnès, es va casar amb l’advocat Josep Cirera i Sampere, conegut a Sabadell com l’advocat Cirera, el carrer que va de la plaça de Sant Roc a la plaça del Gas du el seu nom. Tan Josep Voltà com el seu gendre l’advocat Cirera, formen part d’aquella galeria de sabadellencs que, tal vegada i per diverses raons, no son massa coneguts. Josep Voltà i Vivé va morir a Sabadell el 6 de desembre de 1902 quan, a més de dirigir les seves empreses, exercia els càrrecs de director del Banc de Sabadell, de vocal de la Junta de govern de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, del Gremi de Fabricants i de la Unión Lanera Española, de la qual n’havia estat fundador. També era accionista de diverses societats. En no tenir descendència masculina, el pes de preservar el patrimoni familiar va caure en la persona del seu net Josep Cirera i Voltà, fill de l’advocat Josep Cirera i Sampere i Agnès Voltà i Carreras. Josep Cirera i Voltà també va ser advocat, va exercir de polític, va militar a la Lliga Catalana, va fundar Acció Popular catalana i va presidir l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Junt amb la seva esposa Maria Dolors Cuyàs van viure els anys de màxim resplendor del Mas Milans, a tots nivells, religiós, social, econòmic i polític. Pel que fa a la religió, l’abril de 1927, el bisbe de Barcelona va procedir a confirmar un centenar de joves. La crònica a la premsa d’aquell dia explicava que segons estava prèviament anunciat, formant part de l’itinerari de la Santa Visita Pastoral del prelat doctor Josep Miralles i Sbert, bisbe de Barcelona, per la comarca del Vallès, es va dirigir a la capella de la casa pairal anomenada Mas Milans. Esperaven l’arribada del senyor bisbe les autoritats locals, amb la distingida família Cirera i altres convidats; avançant-se per rebre’l, el capellà particular de la capella, reverend don Casimir Voltá, prevere. Formaven llargues fileres, al peu de la casa, els escolars dels dos sexes, que, amb visques i aplaudiments, van celebrar l’arribada del prelat. En breus moments es va veure envaïda la capella i el vestíbul pel nombrós públic allí congregat, i es va procedir a la cerimònia del Sant Sagrament de la confirmació, que revestit dels seus ornaments episcopals i auxiliat de diversos sacerdots, va administrar el doctor Miralles a més d’un centenar de jovenets. L’ocàs del Mas Milans va començar amb l’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936 Un dels esdeveniments més populars que es van viure al Mas Milans va ser la presentació en societat d’Agnès Cirera Cuyàs, la filla del matrimoni Cirera Cuyàs. Era el dia 24 de juny de 1929 i la Torre Milans va ser adornada sense ometre cap detall. Molt abans d’arribar a la finca s’anaven veient a banda i banda de la carretera cotxes aturats o en repòs. Eren els dels convidats a la festa. Més o menys el nombre dels cotxes s’acostava a dos-cents, ja que passaven de set-centes les persones que van concórrer a la Torre Milans. Quan aquestes anaven arribant eren rebudes al vestíbul pels senyors de la casa, a qui acompanyaven la seva mare i la senyoreta Agnès Cirera, o sigui la nova noia gran. Detall delicat va ser que en arribar a la casa eren ofertes a les dames i noies, rams de flors; i als cavallers, un clavell pel trau de l’esmoking. La primera part de la festa va ser un concert, després, al jardí situat darrere de la casa, hi va haver focs artificials molt vistosos, que van durar fins a la matinada. Una banda de música va amenitzar l’acte en una avinguda del parc contigu al jardí que completa el solar de la casa. Aquest parc, separat d’aquest per un reixat, tenia diversos camins, i el principal conduïa a una cascada, el llac de la qual oferia un aspecte màgic, ja que de la seva superfície emergien llumetes de colors. En dos salons es van col·locar sengles orquestres, que la gent jove va aprofitar ballant tota la nit. Des de la meitat d’aquesta es van servir diverses menges regades amb una bona tisana de fruites a l’estil americà. La senyoreta de Cirera va rebre constantment felicitacions, igual que els seus pares, a qui van quedar molt agraïts, per la seva esplendidesa, tots els convidats. Si la presentació va ser reeixida, el seu casament, el novembre de 1931, no va quedar gens enrere. La crònica del dia narrava que “a la capella de la finca Casa Milans del Vallès que els senyors de Cirera Voltà, tenen a Moncada, es va celebrar el casament de la seva filla la senyoreta Agnès Cirera Cuyás amb don Bartomeu Brutau Viloca. La capella estava quallada de flors que formaven un veritable túnel. El nuvi, que havia arribat acompanyat de la seva mare Teresa Viloca Puig vídua de Brutau, esperava la núvia al peu de l’altar. Va arribar després aquesta, acompanyada pel seu pare, lluint un ric vestit de vellut blanc i a la mà sostenia el tradicional ram que el nuvi li havia enviat moments abans per mitjà del senyor Ángel Molins. Va beneir la unió el capellà de la casa, el senyor Casimir Voltá, que va pronunciar un adequat discurs. Després va oficiar la missa el reverend doctor Carreras i durant ella, una orquestra va interpretar escollides composicions. La senyoreta Carmen Bas, amiga de la núvia, va cantar inspirades cançons. Una nota molt simpàtica d’aquest casament va ser que els nuvis, en sortir de la finca Casa Milans, van anar a Barcelona, ​​dirigint-se al col·legi de Jesús-Maria, del qual la núvia és antiga alumna i on va deixar, com a record , el ram de casament. Des del citat col·legi, de Sant Gervasi, van ser els nous consorts a casa seva i més tard han emprès un viatge, dirigint-se a Cannes, Niça i Montecarlo. També visitaran Suïssa i Itàlia, i, al tornar, residiran a Barcelona”. El nuvi, Bartomeu Brutau i Viloca, enginyer industrial titulat l’any 1926, va ser director gerent de La Electricitat, S.A., potent empresa del Metall de Sabadell de la que la família Brutau era la primera accionista. L’ocàs del Mas Milans va començar amb l’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936. Està escrit que “A primeres hores de la matinada del 20 de juliol de 1936 va fer explosió un artefacte a l’església parroquial de Montcada sent incendiades i destruïdes les imatges i objectes de la mateixa. També va fer explosió un artefacte amb destrucció de les imatges i contingut de la capella de Can Milans i bona part de la torre d’aquest nom”.