Fotos: retrat de Josep Renom i Costa, dibuix de l’antic Sindicat Agrícola de Sant Quirze, societat Coral Obrera “La Glòria Sentmenatenca” i antic Sindicat Agrícola de Sant Quirze / a.h.s.
“Amb una certa distància temporal,
Josep Renom se’ns apareix com un bon exemple prototípic de dos aspectes professionals. El primer com a arquitecte municipal, i el segon com a
arquitecte implicat en la producció massiva, quasi anònima, de l’habitatge a la ciutat. Ambdós aspectes són complement contemporanis nostres i en bona mesura el seu cas és el primer a
Sabadell, és a dir, ell inaugura època”. Així comença l’estudi preliminar de Manel Larrosa al llibre
JOSEP RENOM ARQUITECTE, de Josep Casamartina i Parassols. Manel Larrosa, també arquitecte, va ser regidor d’Urbanisme a
Sabadell entre els anys 1979 i 1987.
L’autor, Josep Casamartina, escriu més endavant: “A
Sabadell, s’anava per feina, les fàbriques eren blocs molt simples sense cap tipus d’element superflu, les cases dels treballadors -l’altre tipus de construcció que definia la ciutat- eren estretes i llargues: autèntiques màquines per viure, en el pitjor dels sentits i no era per casualitat que rebien el nom de cases barates”.
Aquest fou el context en què es va desenvolupar la labor de l’arquitecte
Josep Renom entre els anys 1907 i 1931. La seva labor a
Sabadell va ser ingent, tant en obra pública com en obra privada. Entre moltes d’altres, són obra seva, la torre Mena Claramunt del carrer Latorre, ja desapareguda; el Consultori de Maternologia i Puericultura del carrer de l’Illa; la Infermeria Victòria Eugenia del Parc del Taulí; els Safareigs Públics de Gràcia del carrer de Reina Elionor; la casa Ramon Costajussà del carrer de Gràcia; la casa Josep Trullàs del carrer de Convent; les cases barates del carrer de Roger de Flor; la casa Joaquim Arimon del carrer d’Arimon i les fonts públiques com la del Nano a la Rambla i al del Càntir, a més del quiosc modernista, i el Mercat Central o la seva aportació a la Torre de l’Aigua.
La seva feina d’arquitecte també es va estendre a pobles del voltant, com Sentmenat, Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Barberà del Vallès i Sant Quirze, on va deixar mostres del seu bon quefer tècnic i la seva qualitat humana, especialment a Sant Quirze del Vallès.
L’any 1906, abans d’acabar la carrera, fou nomenat professor de Geometria, Trigonometria i Dibuix Lineal a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell, tasca que exerciria durant molts anys. El juny del 1907 va obtenir el títol d’arquitecte i va entrar a treballar d’ajudant a l’estudi de Josep Puig i Cadafalch, així mateix també va començar a treballar al despatx del seu pare, l’agrimensor i mestre d’obres sabadellenc, Francesc Renom i Romeu, fent els primers projectes.
La primera obra fora de Sabadell de
Josep Renom fou la Societat Coral Obrera “La Glòria Sentmenatenca”, a la vila de Sentmenat. Era l’any 1907, després d’obtenir el títol d’arquitecte. Els plànols foren signats pel seu pare, que encara estava en actiu i era qui rebia els encàrrecs.
L’any 1909, Renom va ser nomenat arquitecte municipal de Mollet del Vallès, el 1910 ho fou de Sabadell i de Palau-solità i Plegamans i el 1923 de Barberà del Vallès i de Sant Quirze del Vallès. Tots aquests càrrecs els va ostentar fins a la seva mort.
L’any 1915 va rebre l’encàrrec de projectar un nou Santuari a Santa Maria del Collell, al municipi de Sant Ferriol, a la Garrotxa
L’arribada del tren elèctric, l’any 1922, a Sant Quirze del Vallès, aleshores San Quirico de Tarrasa, va ser, sens dubte, un gran avantatge, però també va aixecar un greu problema: s’iniciava la construcció d’habitatges de segona residència per part de famílies, més o menys adinerades, de Barcelona i de Sabadell. El creixement es preveia tan ràpid que obligava a la realització d’un Pla Parcial a càrrec d’un arquitecte municipal, i la qüestió era que el consistori no tenia capacitat econòmica per sufragar-lo i mantenir-lo. Calia trobar una ràpida i bona solució, que va arribar gràcies a la bona disposició de
Josep Renom i Costa.
En una carta datada el 25 de gener del 1923 i dirigida a l’alcalde de Sant Quirze, Renom acceptava el càrrec d’arquitecte municipal i les condicions que li proposaven:
1a.- El càrrec no tenia sou fix.
2a.- Dur a terme els treballs que li encarregués l’Ajuntament de Sant Quirze per la meitat dels honoraris que havien de percebre els arquitectes pels treballs de la seva professió i que eren els aprovats per S. M. a Madrid el 2 de novembre del 1905 o els que es poguessin aprovar oficialment, més les despeses.
3a.- Que l’Ajuntament, per part seva, el recomanés pels treballs particulars.
4a.- Rebre el pagament dels treballs encomanats al cap d’un mes o com a màxim a l’any.
També li exposava la necessitat d’aixecar un plànol geomètric de les alineacions existents i dibuixar les modificacions i noves alineacions dels carrers que es consideressin pertinents dins de la zona que havien parlat amb l’alcalde i amb el secretari, i confirmava la seva oferta de dur-lo a terme per 1.000 pessetes.
Per acabar, demanava que se li trametés còpia de l’acord o nomenament.
El primer de març del 1923,
Josep Renom Costa fou nomenat arquitecte municipal de San Quirico de Tarrasa.
El consistori estava format per l’alcalde Jaime Tuset Ribas. El síndic era Antoni Folch Argemí. Altres regidors eren: Juan Miró, Jaume Illa, Joan Francisco, Feliu Lladó i Martí Costas. El secretari era Arturo Álvarez Surell
En aquell ple, l’alcalde va explicar que atès l’important increment de construcció al poble era menester un arquitecte municipal, i que amb tal efecte proposava nomenar el senyor
Josep renom Costa, amb domicili a
Sabadell, i que acceptava les condicions econòmiques que li havien ofert. El nomenament es va aprovar.
Al mateix ple, es va encarregar al Sr. Renom fer pla geomètric amb les existents alineacions de carrers així com les noves alineacions de carrers que es consideressin oportunes.
El ple del 20-4-1923, ja es començava a notar l’activitat de
Josep Renom, atès que s’aprovaren permisos d’obres, i el mes de juliol del mateix any, es va concedir un permís d’obres en què s’obligava a fer la vorera i a fer un canal d’aigües pluvials “
conforme a la regla establecida”.
El plànol que reflectia aquell primer Pla Parcial, amb data de 22 de desembre del 1923, marcaria la pauta de com s’havia d’anar estructurant el futur urbanístic de Sant Quirze.
Aleshores, el poble es reduïa a la Plaza de la Constitución (actual plaça de la Vila); el carrer Major, que finalitzava on començava al camí del cementiri; el carreró de Sant Ignasi; el corraló; l’inici del carrer Sant Isidre; el carrer de San Quirico (actuals carrers Pompeu Fabra i Montserrat); el carrer dels pous; el carrer del Mig; l’avenida 1º de Mayo (actual avinguda Pau Casals); el carrer Nou i el carrer Pi i Margall. Els futurs carrers indicats al mapa, com Barcelona, Pladellorens, avinguda Gaudí, Santiago Rusiñol i altres, ja que no estaven assignats al nomenclàtor, quedaven assenyalats amb una lletra de l’alfabet, com carrer K o carrer M.
El mateix arquitecte, el senyor Renom, va prendre part en la construcció dels dos edificis més emblemàtics de Sant Quirze: el Sindicato Agrícola Cooperativo i la Patronal. El primer el va projectar i en va dirigir l’obra. El sindicat va ser creat el 1917, però l’edificació és de l’any 1926.
Al ple de 14 de març del 1924 es va aprovar el Pla geomètric de la població, que s’hauria d’exposar al públic per un període de 30 dies, i aquest període s’allargaria atès que hi va haver canvis a l’alcaldia. El ple va encarregar a
Josep Renom que fes l’expedient d’expropiació dels terrenys afectats en el desenvolupament del pla de l’eixample. Jaume Ferran va renunciar a l’alcaldia i va ser elegit alcalde el 30-4-1924 Arturo Álvarez. Finalment, el 30 de juny del 1924, la comissió municipal adient va aprovar l’expedient d’aprovació. Els propietaris eren José Gorina i Romeu, resident a
Sabadell i que va acordar amb l’Ajuntament cedir gratuïtament a l’Ajuntament els terrenys precisos per desenvolupar el pla. L’altre propietari era Antoni Duran Amigó, resident a
Sabadell que també va cedir gratuïtament els terrenys a l’Ajuntament, però amb l’avís que una part d’aquell pla afectava unes parcel·les que ell havia cedit amb Rabassa morta a Jaime Vila-Puig, resident a
Sabadell, el qual hi havia plantat ceps i, per tant, l’Ajuntament hauria de parlar amb ell per resoldre aquest punt.
El 31 de juliol del 1924 es va aprovar definitivament el pla projectat per l’arquitecte
Josep Renom i Costa.
