Entre els col·lectius professionals que hi havia a
Sabadell fa cent anys, cal esmentar el
Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. El seu nom evocava tan sols una entitat de classe, però més que un agrupament de classe era una institució de cultura mercantil, i l’esdevenidor de
Sabadell potser anava una mica lligat amb la seva prosperitat. Era una entitat en la qual els seus socis ingressaven tot just sortir de l’escola elemental per completar els seus coneixements comercials i en sortien quan s’establien pel seu compte i encara llavors es convertien en socis protectors de les
Escoles Mercantils que sostenia l’entitat, institució que va donar nom i prestigi al benemèrit Centre de Dependents, com així se l’anomenava.
El
Centre de Dependents des de la seva fundació, cap allà l’any 1907, sostenia unes
Escoles Mercantils en les quals es donava la instrucció complementària als dependents i es preparava l’evolució del comerç de la ciutat cap a les normes més pràctiques i modernes, deixant de banda la rutina del petit món comercial.
A Sabadell, una institució com el
Centre de Dependents hi era necessària.
Sabadell sempre s’ha preocupat més de produir bé que de saber vendre bé i aquella antiga dita castellana que deia que “el buen paño en el arca se vende” anava desapareixent per moments i per aquest motiu Sabadell necessitava instruir-se en les pràctiques comercials modernes si volia conservar el bon nom que la fabricació tèxtil l’hi havia donat. Aquesta tasca, doncs, la feia cada dia amb més eficàcia el Centre de Dependents.
Fou cap a les darreries de l’any 1906 que un grup de joves dependents de comerç van concebre la idea de constituir, igual que a Barcelona, una entitat de socors i d’ensenyament, sota el nom de
Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. A Barcelona, el 1903, s’havia creat el
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI).
[caption id="attachment_308020" align="alignnone" width="700"]
Sabadell. Festa Major del 1914. Tribuna del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. Edició postal / Autor: Josep Boixadera Ponsa / Arxiu Històric de Sabadell.[/caption]
Joan Alsina i Giralt explica a El
Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Sabadell que la primera notícia en referència a aquest centre és del dia 27 d’octubre del 1906 i a la Revista de Sabadell. En una nota publicada aquell dia hi diu que la comissió nomenada per a la creació d’un centre convocava per a l’endemà diumenge, a les tres de la tarda, una reunió a l’Euterpe per aprovar el reglament. La mateixa Revista publicava l’endemà 28 d’octubre un article de M. Valls Sala, un dels components de la Comissió organitzadora, titulat Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria – Associació en projecte, de socors i d’ensenyança, en el qual justificava les ànsies de creació de la nova entitat i, entre altres coses, deia: “També els dependents sentim vers desitjos de redempció i a aquest fi cerquem l’associació com a medi imperiós per vulgaritzar tots aquells coneixements comercials que en tots els temps ens falten i que tan beneficiosos han de ser pel comerç en general. Nosaltres també volem estudiar l’economia política i volem lluitar per la solidaritat econòmica. En l’associació hi cerquem la llum de la ciència i de la veritat, l’agermanament complert de tots els individus i el recolzament del capital, com a unció suprema de l’adveniment moral i material, per a treballar junts, amb més coneixements, al requeriment dels nostres florents Indústria i Comerç. Així mateix hi cerquem, els dependents, els socors pel company desvalgut, l’auxili en la malaltia i en la vellesa i la guarició de totes les llagues que infecten nostre cos social”.
La primera assemblea es va celebrar el 25 de gener del 1907, en la qual es va aprovar el reglament i es procedí a l’elecció del
Consell Directiu, que va quedar composat per
Joan Ferran, Francesc Regàs, Joan Trias Fàbregas, Agustí Brujas, Joan Rocamora, Joan Ribot i Serra, Joan Vidal Vila, Joan Castella Mestres i Joan Nogués Roca. També s’hi van inscriure socis protectors i no es va presentar cap problema a la creació de l’entitat. Des d’aquella data, Sabadell va començar a sentir la influència benefactora d’aquesta entitat dirigida sempre per joves coratjosos i amb interès de posar en pràctica les seves ardides iniciatives. El setembre del 1907 el Centre comptava amb més de dos-cents cinquanta socis, els quals pagaven una quota de cinquanta cèntims al mes, els menors de divuit anys i els més grans, una pesseta. Els socis protectors pagaven una quota mínima d’una pesseta i cinquanta cèntims al mes. Hi havia setanta-vuit entitats protectores provinents de diverses activitats, per exemple:
Andreu Vives de l’Hotel Espanya; Vídua i fill d’A, Taulé, fabricant de cardes; Agustí Abad, fabricant de pintes i llisos; Josep Altura, impremta i objectes d’escriptori; Josep Germà, fabricant d’anissos, i un bon nombre de fabricants de panyeria i novetats.
El primer curs, 1907-1908, les
Escoles Mercantils ja van començar a funcionar i, en règim nocturn impartien les assignatures de Francès i Anglès; Teoria de Teixits; Teneduria de Llibres; Esperanto, i Taquigrafia. Els drets de matrícula eren de dues pessetes per curs i per assignatura.
Feina llarga seria detallar la llista dels actes organitzats pel Centre, tots ells ben reeixits, a causa del prestigi que aquesta entitat va tenir sempre a Sabadell. Les seves festes van prendre un caràcter popular i més que una festa societària semblaven veritables festes ciutadanes.
Per la tribuna del
Centre de Dependents van passar les més rellevants personalitats de Catalunya, i van fer sentir la seva veu que va ser escoltada amb gran devoció.
[caption id="attachment_308019" align="alignnone" width="700"]
Socis del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria després de visitar els tallers de la Hispano Suiza. Barcelona. Dècada del 1920 / Autor: Francesc Casañas Riera/ A.H.S[/caption]
Una de les iniciatives que va assolir més gran èxit i que va deixar un grat record va ser l’organització d’una Exposició de Material Modern per a oficines. Es va celebrar per la Festa Major de la ciutat de l’any 1917 al Palau de la Caixa d’Estalvis. L’Ajuntament, agraït a tan bella iniciativa, la va premiar amb un magnífic pergamí, veritable obra mestra del cèlebre pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat.
Cap a l’any 1919, el Centre de Dependents també va ser agitat per l’onada del sindicalisme. No obstant això, es va saber orientar bé i va fundar un Sindicat de Dependents, el qual malgrat les demandes que va fer a favor de la classe que representava va posar a la seva actuació un esperit ponderat i de justícia que impossibilitava de poder ser rebutjades.
L’any següent, va convocar una Assemblea de Dependents de Catalunya, la qual es va celebrar al Teatre Principal de la ciutat. D’aquesta assemblea sortí la Federació de Dependents de Catalunya. Això va demostrar la irradiació que el Centre de Dependents tenia entre les entitats similars de Catalunya, amb les quals sempre va mantenir bones relacions de companyonia.
Finalment, a causa de la seva demanda, va ser creat a Sabadell el Comitè Paritari del Comerç, organisme oficial que cuidava de l’ordenació i regulació del treball dels dependents i amb el qual el Sindicat de Dependents havia pres una realitat d’existència i una força i prestigi per la classe que representava.
El Centre de Dependents va tenir, també, els seus alts i baixos i, també va travessar una llarga època letàrgica. No obstant això, sempre es va saber situar i en va sortir reforçat.
Els joves dirigents d’aquesta entitat no van perdre mai la fe en la seva obra. Sols o acompanyats van anar seguint el seu camí, van anar fent la seva tasca convençuts que era necessària per a la ciutat on van néixer i ni els èxits els van enlluernar, ni la indiferència els va espaordir.
El Centre va tenir diverses seus. La primera a l’Arc de Sant Cristòfol, després, el 1910, al segon pis de l’Ateneu, a la plaça Pi i Margall, actual plaça de Sant Roc. Més tard a la Rambla, dalt de l’Euterpe i a partir del 1925 al Cafè Antic, més tard Cafè Musical.
El nefast 18 de juliol del 1936 va representar la fi del Centre i va quedar absorbit, segons una ordre publicada a la Hoja Oficial del 14 d’agost del 1936, pel nou format Sindicat d’Empleats i Tècnics amb domicili a la Rambla número 15, al Centre Industrial. El Full Oficial del 26 d’agost del 1936 en una nota publicada acabava dient: “Ahir definitivament s’acordava la dissolució del centre de dependents i traspassar el fons, així com les activitats, al Sindicat d’Empleats i Tècnics. Era una resolució que es feia necessària, perquè en aquests moments de gran activitat sindical, la tasca del Centre de Dependents quedava relegada a segon terme. Per altra, era innecessària aquesta subsistència de dues entitats, completament germanes i que estaven compostes, en la seva majoria, pels mateixos afiliats”.
Així, ben a prop de trenta anys de la seva fundació, acabava el Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Sabadell.
